Els germans Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya
L’any 2019 es va complir el centenari de la mort del mestre escultor Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1830-1919), qui, juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1832-1905) i el seu fill Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 1860-1915), van ser protagonistes de la renovació de l’escultura catalana entre la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX.
Aquestes figures polifacètiques ens han llegat un extraordinari patrimoni artístic, dispers principalment per Barcelona i Catalunya, però encara poc conegut. Per aquest motiu, sota el títol Any Vallmitjana 2019, la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona, juntament amb les institucions catalanes dipositàries de les obres dels Vallmitjana, van impulsar aquest projecte amb voluntat de posar en valor les produccions d’aquesta nissaga d’artistes.
En el marc de l’any Vallmitjana 2019, es van promocionar una sèrie d’activitats de caire científic i divulgatiu al voltant d’aquests mestres escultors i la seva empremta en el context de l’escultura moderna a Catalunya. Entre altres accions, es va presentar una exposició en xarxa repartida en diverses seus i es va crear una ruta Vallmitjana tant física com virtual, a més de visites guiades, itineraris urbans, conferències, tallers i la celebració d’unes jornades científiques. També es va publicar el llibre “Els Vallmitjana i l’escultura moderna a Catalunya”.
D’aquesta manera, l’any Vallmitjana va voler connectar el mon acadèmic amb el conjunt de la societat, tot buscant la transferència del coneixement sorgit en els actes més científics a través d’activitats adreçades a tot tipus de públic, en una commemoració inclusiva i col·laborativa oberta al conjunt de la ciutadania.
En aquesta exposició virtual, trobareu les obres dels Vallmitjana, repartides en diferents espais de la ciutat i institucions culturals, que mostren la seva influència en l’escultura moderna catalana. Aquesta exposició inclou escultures emblemàtiques, esbossos, documents i fotografies que il·lustren la trajectòria artística i l’impacte cultural dels Vallmitjana.
Barcelona, el gran museu dels Vallmitjana
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, L'agricultura, 1884
Pedra calcària , 4,44 x 2,09 x 1,40 m (figura)
Parc de la Ciutadella, entrada Avinguda Marquès de l'Argentera
L’escultura fa parella amb la representació de L’Agricultura en una de les portes del parc. L’al·legoria inclou accessoris tradicionals com l’àncora i les cadenes. La figura femenina recolza un braç sobre el piló de ferro i l’altre està a la cintura, gest que va ser criticat per ser considerat poc elegant. La musculatura de la cama nua de l’estàtua recorda a l’estil de Bernini, mentre que el nen que acompanya la figura té una certa desproporció. Destaca la intervenció de Josep Carcassó en l’execució final.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La Marina, 1884
Pedra calcària, 4,61 x 2,53 x 1,41 m (figura)
Parc de la Ciutadella, entrada Avinguda Marquès de l'Argentera
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, El Comerç, 1884
Pedra calcària, 3,80 x 1,77 x 1,28 m (figura)
Parc de la Ciutadella, entrada Passeig Lluís Companys
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, La Indústria, 1884
Pedra calcària, 3,97 x 2 x 2 m (figura)
Parc de la Ciutadella, entrada Passeig Lluís Companys
El grup central de la cascada representa el naixement de Venus, amb la deessa dreta amb els braços alçats, dues nàiades als peus i una gran petxina al darrere. Reposa sobre roques irregulars amb un brollador. En el següent salt d'aigua hi ha quatre cavalls de mar, estranys en el tema de Venus. La composició frontal realça la figura de Venus, retallada contra el cel. La realització material va ser d'Eduard B. Alentorn, seguint el model dels Vallmitjana.
EDUARD B. ALENTORN (1855-1920)
Direcció artística: VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY
Naixement de Venus, 1881-1883
Marbre blanc, 4,86 x 3,94 x 3,12 m (figura)
Parc de la Ciutadella (Cascada)
És una de les obres més importants d’Agapit Vallmitjana i Abarca. Com tants altres artistes coetanis, Vallmitjana i Abarca es va sentir interessat en copsar l’excepcionalitat de l’Orient. L’obra representa un oriental que acaba d’apoderar-se d’uns cabdells de lleó, sorprès per la lleona. L'escultura destaca per la força expressiva dels protagonistes i la preocupació pels detalls del vestit i la pell dels animals. El grup escultòric forma un triangle sobre un pedestal circular de marbre.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Caçador de lleons, 1883
Pedra, 1,23 x 0,89 m (figura),
Parc de la Ciutadella
L’edifici del Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella, és l’antic arsenal de la ciutadella militar construïda per ordre de Felip V després de la guerra de Successió. La revolució de 1868 va enderrocar la Torre de Sant Joan, i el recinte es va transformar en parc públic i el 1889 es va decidir convertir l’arsenal en palau reial. Les façanes de les noves naus del Museu d’Art, construïdes per Pere Falquès, estan decorades amb fornícules circulars que contenen vint-i-vuit busts de figures rellevants en la història de l’art català.
Busts d'artistes catalans a la façana del
Museu del Parc de la Ciutadella, Barcelona, 1907-15
La Junta de Museus havia previst retratar a l’escultor Josep Campeny (1850-1922), però la fisonomia del bust revela que es tracta de Damià Campeny (1711-1855). Destacat escultor neoclàssic, va estudiar a l’Escola de Llotja, on va ser professor i director. El 1797 marxà a Roma, on va conèixer Antonio Canova. El 1850 es convertí en acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ferran VII el va nomenar escultor de cambra del Rei i acadèmic a Madrid, Saragossa i València.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Bust de Damià Campeny, c. 1911
Pedra
Parets NE (posterior, cara a Besòs)
Lluís Rigalt (1814-1894), pintor, dibuixant i gravador, fou seleccionat en aquest conjunt d’artistes catalans destacats. Es formà a l’Escola de Llotja i a Madrid. Destacat pels seus paisatges, Casellas el descrivia com un escenògraf efímer però intens, amb projectes barrocs i pulcres. Rigalt representa l’oficialitat i l’artista capaç d’imposar el seu criteri. Venanci Vallmitjana prengué com a model una fotografia per retratar-lo.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY (1830-1919), Bust de Lluís Rigalt, c. 1911
Pedra
Façana NW (lateral esquerre, cara a muntanya)
Als murs del museu, també hi trobem un bust dedicat a Benet Mercadé (1821-1897). Nascut a la Bisbal de l’Empordà, es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Belles Arts. L’any 1853 marxà a Madrid, on va ser deixeble de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura. Després d’una etapa a París i Roma, el 1882 esdevingué catedràtic a l’Escola de Llotja, motiu pel qual se’l representà aquí. Venanci Vallmitjana prengué com a model l’autoretrat de Benet Mercader.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY , Bust de Benet Mercadé, c. 1911
Pedra
Façana NW (lateral esquerre, cara a muntanya)
Les estàtues i relleus que hi ha a les façanes del Palau de Justícia no van ser definides pels arquitectes. Es va decidir incorporar-los després, quan les obres ja eren en marxa. Els relleus es van encarregar al 1891. Posteriorment, el 1894, es van encarregar les 48 figures de personalitats que hi ha també a la façana i el 1897 el conjunt de Moisès i dues figures femenines, únic definit pels arquitectes.
JOSEP DOMÈNECH I ESTEPÀ i ENRIC SAGNIER VILLAVECCHIA
Palau de la Justícia, 1888-1910
Passeig Lluís Companys 14-16, Barcelona
Agapit Vallmitjana va fer en aquest relleu una representació inconcreta del Consell de Cent. Un rei, que no sembla Jaume I, rep o atorga un document a un dels 19 personatges de l’escena. No distingeix entre els estaments del Consell: el veguer, el batlle, els cinc consellers i els jurats. El vestuari dels personatges és diferent al del retaule Mare de Déu dels Consellers (1443-1445) de Lluís Dalmau. És incorrecte presentar-los amb el cap cobert davant del rei, un privilegi obtingut el 1690.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, El Consell de Cent, 1891-1908
Relleu / Pedra
Façana del Palau de Justícia
Venanci Vallmitjana imita una miniatura del segle XIII, amb Alfons X el Savi assegut davant d’un escriptori, voltat de cortesans. Vallmitjana substitueix el seient per un gran tron, mantenint la posició i vestuari del rei. Una figura agenollada atansa o recull un volum del rei, segurament part de Las Siete Partidas, codi jurídic redactat entre 1256 i 1265 que fusionà el dret romà amb les lleis castellanes, no aplicat a Catalunya. Les columnes divideixen la composició com un tríptic.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Alfons X el Savi i Las Siete Partidas, 1891-1908
Relleu / Pedra
Façana del Palau de Justícia
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Miquel de Calderó, 1897-1908
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Antoni Vilalpana, 1897-1908
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Ramon de Penyafort, 1897-1908
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
L'escultura situada a la façana del Palau de Justícia mostra Ciceró coronat amb llorer, amb braços musculosos i una expressió de duresa al rostre. Els plecs de la seva roba són poc naturalistes, conferint pes a l'obra. Aquesta imatge contrasta amb la de Papinià, un altre personatge de la mateixa època romana, que l'escultor Torquat Tasso presenta de manera realista, detallant les arrugues del seu front que li donen un gest reflexiu i una mirada concentrada.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Ciceró, 1897-1908
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Isidor, 1897-1908
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
Aquest rei del segle XIII se’ns mostra cenyit amb la corona i vestit amb roba molt ornamentada. Els germans Vallmitjana ja havien representat aquest monarca a la Universitat de Barcelona amb el qual s’observen certes similituds.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Alfons X, el Savi, 1897-1905
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Antoni Olibà, 1897-1905
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Tribonià, 1897-1905
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Miquel Cortiada, 1897-1905
Escultura / Pedra
Façana del Palau de Justícia
L'alcalde de Sants, Josep Escuder, va encarregar a Agapit Vallmitjana una font amb la figura d'un infant per a la plaça del mercat, ara plaça d'Osca. Després de diversos trasllats, ara es troba als jardins de Can Mantega. L’escultura de marbre representa un nen en contraposto que aguanta un càntir sobre el cap i es repenja sobre un altre càntir tombat, d’on brolla aigua. La figura és una reinterpretació de la iconografia d’un riu. Tot i ser un conjunt modest, mostra els gestos potents dels Vallmitjana.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Font del nen, 1880
Escultura / Marbre blanc , 1,44 x 0,45 x 0,45 m (figura)
Jardins de Can Mantega
El desembre de 1919 es va col·locar aquesta figura de Diana a la Gran Via de les Corts Catalanes. Venanci Vallmitjana presentà l'estudi a la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1898. El monument consisteix en dos basaments circulars que van disminuint fins a arribar a un tercer cos on es troba la figura asseguda, amb l'arc i una petita lluna al cap, abans de disparar la fletxa. La base del monument, decorada amb petxines, connecta amb l'art del Renaixement.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Font de Diana, 1919
Escultura / Marbre blanc , 2 x 1,14 x 0,87 m (figura)
Gran Via de les Corts Catalanes amb Roger de Llúria
Conjunt format per dues figures femenines, al·legories de la indústria i del comerç, unides per un escut de Barcelona. Es troba a la façana principal de l’Estació del Nord, construïda el 1861. La figura del comerç sosté un bàcul d'Hermes, mentre que la de la indústria es reconeix per l'engranatge. Les figures porten túniques similars i cabells recollits, buscant la simetria i la unitat visual. Seguint les característiques de l’escultura monumental de l’època, evita el naturalisme, l’expressió i la individualització.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Al·legoria de Barcelona, 1861-1862
Escultura / Pedra
Estació del Nord, façana lateral al parc
L’obra, encaixada en un frontó triangular sobre la porta d’entrada de la seu del Banc de Barcelona, representa l’escut del banc sostingut per dues dones. A l’esquerra, l’al·legoria del comerç marítim porta el caduceu de Mercuri, una àncora i un fardell. A la dreta, l’al·legoria del treball a l’agricultura i a la indústria està representada amb una roda dentada, una garba d’espigues de blat i un rusc. Aquestes escultures, de marbre i metall, van ser un encàrrec transcendental per als Vallmitjana.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Al·legories del Comerç i de la Indústria , 1859
Escultura / Pedra, Marbre i Ferro
La Rambla, 2 (Institut Europeu de la Mediterrània)
El basament circular del monument a Cristòfor Colom té quatre escalinates, cadascuna flanquejada per dos lleons de ferro colat. Els vuit lleons, representats de manera realista, custodien el monument. Els que miren cap al mar i cap a la muntanya estan asseguts, mentre que els altres quatre estan drets. La figura del lleó, símbol de poder, és comuna des de l'antiguitat. En aquest monument, a més de la funció ornamental, els lleons accentuen la grandiositat del conjunt commemoratiu.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Vuit lleons, 1888
Ferro colat pintat de negre,
2,61 x 1,41 x 3,22 m (tipus 1), 2,80 x 1,06 x 3,02 m (tipus 2)
Monument a Cristòfor Colom
El 1992, l’Ajuntament de Barcelona va voler celebrar el centenari del Zoològic de la ciutat instal·lant dintre del seu recinte aquest lleó de bronze (1888), fos als tallers Estivill de Valls a partir del model original en guix, obra de l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca (1850-1915). Va ser cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, que el guardava i guarda en la seva reserva, procedent de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Centenari del Parc Zoològic , 1888
Bronze , 1,15 x 1,63 x 1,20 m (figura)
Parc de la Ciutadella, Zoo
Estàtua dedicada a Antonio López (1817-1883), primer marquès de Comillas i màxim representant de l'alta burgesia barcelonina del segle XIX, inaugurada l’any 1884. L’any 1936 va ser destruïda l'efígie de López, que fou reconstruïda el 1944. A causa del passat esclavista d’Antonio López, aquest monument ha estat fruit de debats sobre polítiques de memòria històrica. Finalment, l’any 2018 va ser retirat i, actualment, l’estàtua es troba al Museu d’Història de Barcelona.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Antonio López i López , 1884
Pedra (originalment de bronze), 3 x 1,06 x 1,06 m (figura)
Museu d'Història de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona va decidir el 1883 posar vuit estàtues de personatges històrics de Catalunya al Saló de Sant Joan. Les primeres dues, Guifré el Pilós i Roger de Llúria, van ser encarregades a Venanci Vallmitjana i Josep Reynés. Les vuit van estar enllestides per l'Exposició Universal del 1888. El gener de 1937, les estàtues van ser enderrocades, excepte dues. Cinc d’elles, entre les quals la de Guifré el Pilós, van ser fosses als anys 1950 per fer la nova figura de la Mare de Déu de la Mercè.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Guifré el Pilós, 1884-1888
Escultura / Bronze
Pg. de Lluís Companys, antic Saló de Sant Joan (obra desaperguda)
Universitat de Barcelona
El 3 d’agost de 1865, Agapit i Venanci Vallmitjana van rebre l’encàrrec de realitzar les escultures del vestíbul principal del nou edifici de la Universitat de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent. Els germans Vallmitjana ja gaudien de reconeixement com a escultors, guardonats a l’Exposició Nacional de Belles Arts. El programa estava constituït per 5 escultures exemptes de gran format que havien de simbolitzar les grans fites del coneixement en els diversos períodes de la història hispànica.
Vestíbul principal
Edifici Històric Universitat de Barcelona
Sant Isidor (c.560 - 636), arquebisbe de Sevilla, fou un destacat eclesiàstic, teòleg i escriptor, que presidí el IV Concili de Toledo el 633. El seu culte fou declarat el 1598 i el 1722 fou proclamat doctor de l’església. A l’escultura, apareix com un home madur, amb mirada concentrada i rictus sever. Porta capa, estola, mitra, bàcul i un llibre que simbolitza la seva obra escrita, com les Etimologies. Va ser triat com a representant de la cultura visigòtica per la seva capacitat d’harmonitzar religió i ciència.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, San Isidoro, 1871
Gres calcari, 2,55 x 0,93 x 0,62 m (figura)
Vestíbul Principal
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, conegut com a Averrois (1126 - 1198), fou un jurista, filòsof i metge. Va ser cadi de Sevilla, metge principal del califa almohade Abu Yaqub Yusuf i gran cadi de Còrdova. Considerat una pedra angular de la filosofia àrab, va estudiar i comentar el pensament aristotèlic. El 1195, va ser exiliat per les seves idees sobre la fe i la raó. L’escultura mostra Averrois amb turbant, túnica, flascó medicinal i pergamí, representant la cultura andalusí i la ciència mèdica de Còrdova.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Averoes, 1871
Gres calcari 2,55 x 0,94 x 0,65 m (figura)
Vestíbul Principal
Alfons X (1221 - 1284), rei de Castella i Lleó, conegut com "El savi", va promoure la Escuela de Traductores de Toledo, impulsant el castellà com a llengua culta. Representat com un rei jove i bell, amb corona i capa, l'escultura d'Agapit Vallmitjana destaca per la seva habilitat tècnica en els detalls de les mànigues, el punyal i el mantell. Vallmitjana va il·lustrar Alfons X absort en la lectura d'un llibre, possiblement el codi jurídic de les Partides o la Crónica general de España.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Alfons X, 1871
Gres calcari 2,55 x 1,15 x 0,62 m (figura)
Vestíbul Principal
Ramon Llull (1232 - 1316), nascut en una noble família, va tenir visions místiques que el van portar a abandonar la seva família per convertir no cristians. Amb una gran activitat filosòfica, científica, religiosa i diplomàtica, va escriure unes 275 obres. L'escultura el mostra amb un llibre i una vara, absort en les seves reflexions, destacant la seva figura intel·lectual i evocant la imatge greco-llatina dels savis. Juntament amb Alfons X i Averrois, representa els tres grans pobles que habitaven la península durant la Reconquesta.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Ramon Llull, 1871
Gres calcari 2,58 x 0,97 x 0,62 m (figura)
Vestíbul Principal
Joan Lluís Vives i March (1492 - 1540) fou un destacat representant de l’humanisme europeu. Es va formar a l’Estudi General de València i després a la Sorbonne, on va entrar en contacte amb el cercle humanístic. Filòsof i teòric de l’educació, va escriure nombroses obres que el consideren precursor de la pedagogia i psicologia moderna. Representat amb capell i toga, Vives il·lustra l’entrada de l’Humanisme i del Renaixement en els regnes hispànics.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Lluís Vives, 1871
Gres calcari 2,53 x 0,90 x 0,71 m (figura)
Vestíbul Principal
Esbós realitzat per a l'escultura d'Isabel II del Palau de Pedralbes. Actualment es troba a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Isabel II
Escultura / Bronze 49 x 10 x 22 cm
Facultat de Belles Arts
Seminari Conciliar
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY (1832-1905), Altar major, c. 1882
Escultura / Marbre
Capella, desapareguda al 1936
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY (1832-1905), Jesús obrint les intel·ligències dels Apòstols , c. 1882
Relleu / Pedra
Portalada principal, desapareguda al 1936
Palau de la Generalitat
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Gos en posició d'alerta, 1892
Bronze 117 x 125 x 43 cm
Escala d'accés planta baixa, Palau de la Generalitat
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Lleó assegut, 1892
Bronze 183 x 173 x 85 cm
Vestíbul, Palau de la Generalitat
Museu Nacional d’Art de Catalunya
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Camil·la Fabra, 1890
Escultura / Marbre 74,5 x 47 x 28 cm
Sala 42, Àmbit I/7.
Manuel Bofarull va ser director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó en la mateixa època que els germans Vallmitjana tenien el seu taller a la capella de Santa Àgata. La proximitat dels dos llocs degué propiciar l'amistat entre Bofarull i els Vallmitjana.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Manuel Bofarull, 1861
Marbre 70 x 48 x 28 cm
Sala 42, Àmbit I/7
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Leandro de San Germán Malet , c. 1885-1890
Marbre 55,5 x 47 x 28 cm
Sala 42. Àmbit I/7
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Caçador de lleons, 1882
Terracota 37,5 x 26 x 25 cm
Sala 48
Esbós de l'escultura que Vallmitjana va fer en marbre per encàrrec de la reina Isabel II i que actualment es troba als jardins del Palau de Pedralbes.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Estudi per a un retrat de la reina Isabel II presentant el príncep Alfons, 1860
Terracota 44,5 x 16 x 21 cm
Sala 41, Àmbit I/3.
Primer esbòs per a l'escultura «Isabel II presentant el príncep d'Astúries», obra realitzada en marbre per encàrrec de la Reina, la qual ha estat durant anys davant del Palau de Pedralbes. Actualment, està a l'interior de l'edifici, donat el seu estat de conservació.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Estudi per a un retrat de la reina Isabel II presentant el príncep Alfons , 1860
Terracota 34 x 11,5 x 12 cm
Sala 41, Àmbit I/3
Model de l'escultura en marbre d'Agapit Vallmitjana, encarregada per la reina i actualment al Palau de Pedralbes, dipositada pel Museo del Prado. Vallmitjana la va modelar després de la visita de la reina a Barcelona el setembre de 1860, quan va saludar els ciutadans des del balcó del Palau Reial amb la corona comtal i el seu fill en braços. L'escultura en marbre es va presentar al públic el 1868, el mateix any que la reina fou destronada i exiliada.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de la reina Isabel II presentant el príncep Alfons , 1860
Guix 102 x 62 x 65 cm
No exposada
Model de l'escultura que la Reina Regent va encarregar a l'escultor. L'exemplar en mides al natural feta en marbre es troba al Palau de Pedralbes com a dipòsit del Museo del Prado i un exemplar en bronze de mides més petites, propietat de la Diputació de Barcelona, és al museu Marítim.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY
La reina regent Cristina d'Habsburg i Alfons XIII , 1888
Terracota 46 x 31 x 35 cm
No exposada
L'any 1856, la Diputació va convocar un concurs per elegir un Sant Jordi per la façana del Palau de la Generalitat. Venanci Vallmitjana va presentar aquest model, però el concurs el va guanyar Aleu. El 1861, durant la visita d'Isabel II a la Capella de Santa Àgata, la reina va encarregar a Venanci un exemplar de marbre del Sant Jordi, que després va passar a la col·lecció del Museo de Arte Moderno de Madrid. L'exemplar en guix de l'Arxiu de la Corona d'Aragó es va destruir als anys 1960.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jordi, 1856
Terracota amb restes de pàtina artificial, possiblement de bronze 48 x 35,5 x 20,6 cm
No exposada
El 1869, Agapit Vallmitjana va exposar aquesta obra en fang al taller de Plaça Universitat. Després, va preparar el buidat en guix i es va considerar fer una subscripció pública per fer un exemplar en marbre per a l'església del Pí. Finalment, el marbre es va exposar a Viena, on va ser premiat, i el 1876 a l'Exposició de Madrid, guanyant la medalla de segona classe. Posteriorment, es va fer un tiratge de terracuites, incloent aquest exemplar.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist jacent, 1869
Terracota 21,2 x 87,3 x 30,8 cm
No exposada
Versió reduïda del grup "La Trinitat" que va fer per a un panteó del cementiri d'Arenys de Mar.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La Trinitat, c. 1880
Terracota esmaltada 59,5 x 35 x 27,3 cm
No exposada
Aquesta escultura sembla inspirada en la Verge i Nen de Miquel Àngel que es conserva a la catedral de Bruges.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Mare de Déu de la Paloma, 1887
Terracota esmaltada 93,7 x 53,2 x 51,7 cm
No exposada
Versió de mida reduïda de l'escultura policromada de Sant Joan de Déu.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan de Déu, c. 1883
Terracota 65 x 22 x 15 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Projecte d'altar amb la Sagrada Família, c. 1880-1900
Terracota 22,5 x 14 x 10,5 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Projecte d'altar amb Sagrada Família, c. 1880-1900
Terracota 22 x 17 x 8,5 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La Caritat, c. 1890
Terracota 53 x 26 x 25 cm
Dipòsit al ICUB Museu d'Arts Decoratives, no exposada.
Tot i que aquesta escultura es va exposar a la Sala Parés el 1880,el 1901 estava al taller de l'artista, com es pot veure en una fotografia del moment.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, La Caritat, 1880
Terracota 51,5 x 23 x 28 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, La Tradició, c. 1883
Terracota 74 x 42 x 32 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Bust de Concepció Llanza i Ros, c. 1885-1890
Marbre 56 x 41 x 30 cm (bust)
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Rosa Sans de Bofarull, 1861
Marbre 68 x 50 x 30 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat masculí, 1871
Marbre 49 x 35 x 28 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY (1832-1905), Bust masculí, 1857
Marbre 68 x 38 x 25 cm
Dipòsit a Ajunt. Avantsala Saló Ciutat
El retratat és el pare de Teresa Grau Castellà.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY (1830-1919), Maja, c. 1890-1896
Terracota 59 x 16 x 16 cm
Dipòsit al ICUB Museu de Ceràmica
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA (1860-1915), Retrat de Venanci Vallmitjana, 1908
Bronze 44 x 28 x 27 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA (1860-1915), Retrat de Venanci Vallmitjana, 1912
Terracota 62,5 x 30,5 x 43,5 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, L'Enigma, c. 1907
Guix 123 x 64 x 72 cm
No exposada
Tot i que aquesta obra va ingressar com a peça d'Agapit, va ser Venanci Vallmitjana qui es va dedicar a esmaltar les peces de terra cuita, seguint les antigues tècniques del Renaixement.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY (1832-1905), Napolitana, c. 1880-1890
Terracota esmaltada 46 x 22 x 23 cm
No exposada
L'any 1873, el diari Le Figaro de París va convocar un concurs per elegir la figura del personatge de Beaumarchais per a la façana del seu nou edifici. Venanci Vallmitjana va participar amb aquesta obra, però es va considerar que no s'ajustava a la indumentària del Figaro de Beaumarchais i li van concedir un accèssit. Aquesta obra es va fer coneguda perquè se'n va fer un tiratge en terra cuita que es va vendre als EUA.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY (1830-1919), Fígaro, 1873
Terracota 68 x 28,5 x 27,1 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Fïgaro, 1873
Pasta ceràmica 43 x 19 x 14 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Ecce Homo, c. 1870-1890
Guix 168 x 117 x 105 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Silè, c. 1870-1890
Terracota 18 x 11 x 10,5 cm
No exposada
Segons es va fer constar en l'agraïment de la Junta de Museus a la família (27/1/1927), es tracta d'una obra realitzada en la primera època de l'escultor. La nena representada era Dolors, filla d'Agapit Vallmitjana Barbany. Venanci, també, en va fer un exemplar tallat en fusta, única obra que es conserva d'aquesta matèria.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Nena nua, c. 1855-1860
Marbre 16 x 51 x 21 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Cupidell
Marbre 52 x 88 x 35 cm
No exposada
Entre les mans del nen hi havia la "pajarita" que dona títol a l'obra, de la qual es veuen les restes. L'escultura apareix esmentada en un article de La Ilustración Católica del 1884 en el que l'autor descriu el taller dels dos germans Vallmitjana i sembla que aquesta l'atribueixi a Agapit. La signatura però confirma que és de Venanci.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, El nen de l'ocell de paper, c. 1877
Terracota 20 x 26 x 14 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La bellesa dominant la força, 1875
Guix 115 x 170 x 77 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Lleó, 1887
Guix 119 x 155,5 x 116 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, A l'aguait, 1890
Terracota 25 x 32 x 19 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Lleona, c. 1896
Guix 209 x 136 x 90 cm
No exposada
Aquesta obra va ser exposada a la Sala Parés, el febrer de 1880, juntament amb altres figures d'animals modelades pels germans Vallmitjana que havien utilitzat com a models les fieres que Mr. Bidel tenia aleshores a Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Bisó, c. 1880
Terracota 27 x 40 x 19 cm
No exposada
Aquesta obra va ser exposada a la Sala Parés, el febrer de 1880, juntament amb altres figures d'animals modelades pels germans Vallmitjana que havien utilitzat com a models les fieres que Mr. Bidel tenia aleshores a Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Elefant del circ, c. 1880
Terracota 27 x 38 x 16 cm
No exposada
Aquesta obra va ser exposada a la Sala Parés, el febrer de 1880, juntament amb altres figures d'animals modelades pels germans Vallmitjana que havien utilitzat com a models les fieres que Mr. Bidel tenia aleshores a Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Cadell d'orangutan, c. 1880
Terracota , 48 x 20,5 x 19 cm
No exposada
Aquesta obra va ser exposada a la Sala Parés, el febrer de 1880, juntament amb altres figures d'animals modelades pels germans Vallmitjana que havien utilitzat com a models les fieres que Mr. Bidel tenia aleshores a Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Dos dromeraris, c. 1880
Terracota 29,5 x 40,5 x 16 cm
No exposada
Aquesta obra va ser exposada a la Sala Parés, el febrer de 1880, juntament amb altres figures d'animals modelades pels germans Vallmitjana que havien utilitzat com a models les fieres que Mr. Bidel tenia aleshores a Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Cap de camell, c. 1880
Guix 32,5 x 24 x 54 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Frare amb un malalt als braços, c. 1880-1900
Escultura / Terracota 29,5 x 14,5 x 13 cm
No exposada
La posició de la figura recorda la Font de Diana, obra de Venanci Vallmitjanal ubicada a la confluència de la Gran Via amb el carrer Llúria de Barcelona. Quan Pere Casas Abarca, familiar de l'escultor, va fer la donació va especificar l'autoria dels esbossos i aquesta obra va ingressar com a obra d'Agapit Vallmitjana Barbany.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Dona nua amb Hermes, 1880-1900
Terracota 25 x 13 x 9 cm
No exposada
Tot i que aquest esbós va ingressar com a obra d'Agapit Vallmitjana Barbany, al ser un tema representat per Venanci fa dubtar de la seva autoria. Tot i això, com que Pere Casas Abarca en donar les obres va concretar que era d'Agapit, es manté aquesta autoria.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Faune vell, c. 1870-1890
Terracota 25 x 12 x 10,5 cm
No exposada
Tot i que aquest esbós va ingressar com a obra d'Agapit Vallmitjana Barbany, al ser un tema representat per Venanci fa dubtar de la seva autoria. Tot i això, com que Pere Casas Abarca en donar les obres va concretar que era d'Agapit, es manté aquesta autoria.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Faune vell corrent, c. 1870-1890
Terracota 33 x 15,5 x 15 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, La coronació d'espines, c. 1880-1890
Cera 65 x 30 x 29 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Àngel de la guarda, c. 1880-1890
Cera 68 x 26 x 25 cm
No exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Mare de Déu amb l'infant, c. 1890
Terracota 80 x 26 x 21,5 cm
No exposada
Museu Frederic Marès
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Simó, 1887
Terracota, 82 x 31 x 22 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jaume el Major, 1888-1889
Terracota, 84 x 27 x 23 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Mateu, 1888-1889
Terracota, 84 x 32 x 22 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Bartomeu, 1888
Terracota, 83 x 27 x 24 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist jacent, 1872
Terracota, 21,5 x 88 x 31 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat del banquer Evarist Arnús i de Ferrer, 1870
Terracota, 36,5 x 22,5 x 46 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Fígaro, 1873
Escaiola pintada, 44 x 19,5 x 16,5 cm
Exposada en el aparador del Museu Frederic Marès
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Musa de la música (Terpsícore), 1902-1903
Terracota, 46,5 x 20 x 13 cm
Exposada en el aparador del Museu Frederic Marès
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Diana caçadora en repòs, 1912-1913
Terracota, 32 x 17 x 13 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Pere, 1900
Terracota, 95 x 34 x 25,5 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan de Déu, 1890
Terracota, 65 x 22,5 x 18 cm
Exposada en el aparador del Museu Frederic Marès
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Mare de Déu amb el Nen, 1900
Terracota, 43,5 x 17,5 x 12,5 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Verge dolorosa, Finals s. XIX
Terracota, 37 x 18 x 22 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Verge Dolorosa, c. 1900
Terracota, 43 x 15,8 x 15 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Dolorosa, c. 1900
Terracota, 49,5 x 19 x 17 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Santa Teresa de Jesús, Darrer quart s. XIX
Terracota, 80 x 33 x 20,5 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Francesc de Paula, Anterior a 1887
Terracota, 77 x 31 x 26 cm
Museu Frederic Marès, sala 28
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Ignasi de Loiola,
Finals del s. XIX
Escaiola, 82 x 28 x 21 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Ignasi de Loiola, Finals del s. XIX
Terracota, 75 x 31 x 20 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Pasqual Bailon, c. 1900
Escaiola pintada a manera de terracota, 58 x 26 x 20 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Crist Jacent, Finals del s. XIX
Terracota patinada, 12 x 58 x 18 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Simó, 1900
Terracota, 89 x 33,5 x 23 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Noia amb gerra a la mà, Finals del s. XIX - principis del s. XX
Terracota, 38,5 x 13,5 x 12,5 cm
Museu Frederic Marès, no exposada
Atribuïda als germans VALLMITJANA I BARBANY, Rei negre i patge, Finals del s. XIX
Terracota, 43,5 x 38 x 20 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
Atribuïda als germans VALLMITJANA I BARBANY, Figura del rei mag, Finals del s. XIX
Terracota, 85 x 28 x 22,5 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Santiago Matamoros
Terracota, 50 x 27,5 x 14,5 cm
Museu Frederic Marès, Sala 28
Arquebisbat de Barcelona
Escultura exempta de pedra, amb el nimbe de ferro amb decoracions romboidals i florals d’inspiració gòtica. Del mateix material és la creu que corona l’orbe, de posat sever i solemne. Jesucrist, vestit amb túnica i mantell, és el Crist triomfant que sosté l’orbe amb la mà esquerra i beneeix amb la dreta. Els dits simbolitzen la doble naturalesa de Jesús i la Santíssima Trinitat. La figura es troba sobre un capitell i sota un dosser amb elements gòtics, decorat amb querubins.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Jesucrist, 1890
Pedra i ferro, 200 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Andreu, situada al costat dret sota la primera arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat i calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Sosté una creu en forma d’aspa, símbol del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Andreu, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Bartomeu, situada al costat dret sota la segona arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià de llargues barbes, mig calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell i amb el cap cot. Té els braços plegats amb una mà sobre l’altra, sostenint un ganivet, símbol del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Bartomeu, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Felip, situada al costat esquerre sota la segona arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat i mig calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Té els braços plegats cap al pit i sosté una creu en forma de T, símbol dels seus miracles i del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Felip, 1889
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Jaume Major, situada a la part interna del contrafort dret de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un home amb cabells llargs i barba, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Sosté un llibre obert amb inscripcions i assenyala el text amb la mà dreta. No està representat com a pelegrí o amb espasa, com es habitual en la seva iconografia. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jaume Major, 1889
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Jaume el Menor, situada al costat esquerre sota la quarta arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat i mig calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Està lleugerament girada cap a l’esquerra, mirant Jesucrist. A la mà dreta porta un llibre i a l’esquerra una maça de bataner, símbol del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jaume el Menor, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Joan, situada al costat esquerre sota la primera arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un noi jove amb cabells llargs i barba curta, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. A la mà dreta sosté una copa amb una serp, atribut que fa referència a un text apòcrif del segle VI, i a l'altra mà un llibre, símbol del seu evangeli. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan, 1889
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Judes Tadeu, situada al costat dret sota la quarta arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat i mig calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Té els braços plegats sobre el pit i sosté una alabarda amb el braç dret, símbol antic del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Judes Tadeu, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Mateu, situada a la part externa del contrafort dret de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. A la mà dreta sosté una ploma i a l’esquerra un llibre, l’evangeli. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Mateu, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Pau, situada a la part interna del contrafort esquerre de la portalada de la Catedral. La imatge de Sant Pau substitueix Judes Iscariot. La figura, de pedra, representa un ancià de llargues barbes, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. A la mà dreta porta una espasa, símbol del seu martiri, i a l’esquerra un llibre, emblema de la paraula de Déu. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Pau, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Pere, situada a la part externa del contrafort esquerre de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat i mig calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell i amb els braços plegats cap al pit. A la mà dreta porta les claus del regne del cel i a l’esquerra la creu, símbol del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Pere, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de Sant Simó, situada al costat dret sota la tercera arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià de llargues barbes i calb, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Amb la mà esquerra es toca la barba i amb la dreta sosté una llarga serra de llenyataire, símbol del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Simó, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de sant Tomàs, situada al costat esquerre sota la tercera arquivolta de la portalada de la Catedral. La figura, de pedra, representa un ancià barbat, de posat sever i solemne, vestit amb túnica i mantell. Té el braç dret plegat cap al pit, sostenint una esquadra, símbol del seu ofici d’arquitecte. A la mà esquerra porta una llança, símbol del seu martiri. Descansa sobre una peanya i està capçada per un dosser gòtic amb traceries, gablets i altres elements ornamentals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Tomàs, 1889-1890
Pedra, 190 x 40 x 50 cm
Portalada principal, Catedral de Barcelona
Escultura exempta de terra-cuita esmaltada en blanc que representa Sant Jeroni Penitent agenollat, en actitud orant. La figura mostra un home d’avançada edat, de cos eixut i musculat, calb i de llarga barba. Porta el tors nu, vestit amb una roba subjectada per un cordó a la cintura. Els braços plegats cap al cos, amb les mans ossudes subjecta un crucifix de fustes lligades amb un cordó, enganxat al cos. Al costat del sant, una calavera com a símbol de la mort.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jeroni Penitent, 1887
Ceràmica vidriada, 55 x 21 x 26 cm
Catedral de Barcelona
Escultura de terracota, exempta, dempeus, que representa Sant Antoni de Pàdua. La figura representa un frare jove barbamec amb l’hàbit franciscà, amb el cíngol de corda amb tres nusos d’on penja un rosari i una ampla tonsura monacal. Amb el braç esquerre subjecta l’Infant Jesús que està abraçat al sant i sosté en la mà esquerra uns lliris -símbols de l’amor del sant a Déu-, el braç dret el té estès i a la mà agafa un pa rodó -el pa de sant Antoni o pa del pobre-.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Sant Antoni de Pàdua, Finals s. XIX - Principis del s. XX
Terracota, 40,5 x 15 x 15 cm
Arxiu Diocesà de Barcelona
Escultura exempta de marbre de Carrara que representa la Immaculada Concepció. Mostra una noia jove amb túnica i mantell, coronada amb una tiara amb flors de lis. La figura reposa sobre un quart de lluna amb una serp amb la poma del pecat original a la boca; la Mare de Déu posa el peu dret sobre la serp com a símbol del seu domini sobre el pecat. Té el cap cot, els ulls clucs i les mans creuades davant del pit com a símbol d’acceptació. Destaca el virtuosisme del treball dels plecs de la roba.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Immaculada Concepció, 1898
Marbre blanc, 82,6 x 25 x 22,2 cm
Arxiu Diocesà de Barcelona
Escultura exempta de terracota que representa l’Àngel del Judici. La figura està asseguda sobre una peanya, la mà dreta descansa sobre la cuixa esquerra i la mà esquerra es recolza a la base. El tors està girat cap a l’esquerra. Li falten la trompeta i una ala. Té els cabells arrissats i porta un vestit llarg amb mànigues curtes. Destaca el treball dels plecs de la vestidura i el detallisme dels cabells. És un àngel serè, de rostre fi i allargat, amb mirada trista dirigida cap al cel.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Àngel del Judici Final, 1884
Terracota , 60 x 37 x 34 cm
Arxiu Diocesà de Barcelona
En la part central, capçant la cúpula de l’altar, es troba la imatge sedent de l’al·legoria de la Fe. Aquesta virtut teologal està representada com una figura femenina vestida a l’estil clàssic, asseguda, tal com pertoca a la seva iconografia. La imatge porta els ulls embenats, perquè se la representa cega. A la mà dreta sosté una creu, símbol de Crist crucificat, i a la mà esquerra un calze en referència al sagrament de l’Eucaristia.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Al·legoria de la Fe, 1854
Escultura / Pedra
Cúpula de l'altar
L’escultura de Sant Joan es troba al costat de l’Epístola, en l’entaulament de la cúpula de l’Altar Major. Sant Joan està representat com un noi jove vestit com un profeta, amb llargs cabells, mirant cap al centre de l’altar amb l’evangeli en una mà. Al seu costat, el seu símbol, l’àliga. És una escultura de pedra tallada que porta un gran nimbe de ferro daurat.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan, 1854
Escultura / Pedra, ferro
Cúpula de l'Altar Major
L’escultura de Sant Lluc es troba coronant una pilastra, al costat de l’Epístola, davant de l’altar major. La figura representa un home gran vestit com un profeta de llargues barbes, amb el cap girat cap al centre de la cúpula de l’altar, originalment mirant cap a la figura de la Fe. Sosté una ploma a la mà dreta i un sarró a l’altra; el símbol de l’evangelista, el bou, descansa als peus. És una escultura de pedra tallada, amb un gran nimbe de ferro daurat.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Lluc, 1854
Escultura / Pedra, ferro
Cúpula de l'Altar Major
L’escultura de Sant Marc es troba coronant una pilastra, al costat de l’Evangeli, davant de l’altar major. Està representat com un home gran vestit com un profeta de llargues barbes. La figura està en posició de llegir l’evangeli que sosté obert entre les mans, amb el Lleó ajagut als peus, símbol de l’evangelista. És una escultura de pedra tallada, coronada per un gran nimbe de ferro daurat.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Marc, 1854
Escultura / Pedra, ferro
Cúpula de l'Altar Major
L’escultura de Sant Mateu es troba al costat de l’Epístola, en l’entaulament de la cúpula de l’altar major. La figura representa un home gran vestit com un profeta, tocant-se la llarga barba amb la mà dreta, amb l’evangeli sota el braç esquerre. Al costat esquerre, un àngel, símbol de l’evangelista, se’l mira mentre es cobreix el cos amb el vestit del sant. És una escultura de pedra tallada, coronada per un gran nimbe de ferro daurat.
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Mateu, 1854
Escultura / Pedra, ferro
Cúpula de l'Altar Major
L’escultura del bisbe José Maria Urquinaona és un alt relleu de marbre tallat, representant el bisbe agenollat en actitud orant sobre un coixí. La figura està abillada amb l’hàbit coral, que inclou sotana, sobrepellís, roquet i capa magna. La peça mural adherida a l’escultura té forma semicircular i està circumscrita a l’arc de mig punt del mur de la basílica. El treball decoratiu del plafó mural recorda un cortinatge o tapís, amb un acabament superior ondulant subjectat per motius florals.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sepulcre del del bisbe José Maria Urquinaona, 1885
Relleu / Marbre
Basílica de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel
Escultura exempta dempeus que representa sant Josep Oriol, vestit amb sotana, sobrepellís i musseta de beneficiat, amb tonsura al cap. Té faccions primes i estilitzades. Als seus peus, de genolls, hi ha una figura que representa un malalt (el Bergant), amb crosses, coixinets als genolls i gep. El sant es toca el pit amb la mà dreta com a símbol d’acceptació i amb l’esquerra el cap del malalt, que també es toca el pit. Les imatges tenen una expressió sòbria i continguda.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Josep Oriol curant el Bergant, Finals s. XIX
Terracota (modellino), 46 x 23 x 18 cm
Museu/Basílica Santa Maria del Pi
Escultura exempta dempeus que representa sant Josep Oriol, vestit amb sotana i sobrepellís amb musseta de beneficiat. Sosté un santcrist al qual mira fixament i porta una corona metàl·lica ricament treballada. Té unes faccions primes i estilitzades. L’escultura es trobava dins d’una fornícula neogòtica amb canelobres i motius florals. Tot va ser destruït pel foc el 1936 durant la Guerra Civil.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Josep oriol, 1909
Escultura / Fusta
Obra destruïda
Escultura exempta de fusta tallada i policromada que representa la Nostra Senyora dels Reis dempeus amb el nen Jesús en braços. Va vestida amb túnica i mantell, amb faldilla estofada de motius vegetals, una corona de llargues puntes i un gran nimbe. La figura està lleugerament contornejada, amb el nen Jesús recolzat en el braç esquerre i la mà dreta tocant-li el peu. Tant la Mare de Déu com el nen tenen el cap cot i la mirada baixa. Tot el conjunt va desaparèixer el 1936 durant la Guerra Civil.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Nostra Senyora dels Reis, 1868
Escultura / Fusta policromada
Obra destruïda
Crist jacent desaparegut de la cripta de Santa Maria del Pi l’any 1936.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist Jacent, c. 1868
Escultura
Obra desapareguda
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Aquest bust probablement va ser donat per l'autor i ja formava part de la col·lecció de la institució al juny de 1889. El pintor Pau Milà i Fontanals (1810-1883), teòric del romanticisme purista català basat en el natzarenisme alemany, va ser acadèmic de número de l'Acadèmia des del 10 de maig de 1868. Agapit Vallmitjana, també acadèmic de número des de 1877, va ser alumne de Milà a l'Escola Llotja.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Pau Milà i Fontanals, 1867
Marbre, 50 x 39 x 23 cm
Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
El pintor Claudi Lorenzale Sugrañes (1815-1889) fou acadèmic de número d'aquesta Acadèmia des del 3 de novembre de 1850.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Claudi Lorenzale Sugrañes, 1864
Guix, 56 x 41 x 27 cm
Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Probablement aquesta obra va ser donada per l'autor a l'Acadèmia. Pròsper de Bofarull (1777-1859) va fer una gran labor com a arxiver, sobretot com a director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona. Es tracta d'un retrat d'homenatge pòstum, ja que Bofarull va morir el 29 de desembre de 1859. A la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya es conserva el bust en bronze. I a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha la versió en marbre.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Bust de Pròsper de Bofarull Mascaró, 1860
Guix, 48 x 27 x 21 cm
Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Aquesta terracota sembla un esbós previ del retrat de marbre, de cos sencer, de la reina Isabel II amb el seu fill Alfons XII que presideix l'entrada del Palau de Pedralbes.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat d'Isabel II, 1860
Terracota, 41 x 20 x 24 cm
Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Palau Moja
VENANCI VALLMITJANA ABARCA, Bust d'Antonio López López, 1881
Marbre
Saló principal, Palau Moja
VENANCI VALLMITJANA ABARCA, Bust d'Antonio López López, c. 1881
Terracota
Escala principal, Palau Moja
Museu Marítim de Barcelona
L’escultura representa a la Reina Maria Cristina amb el seu fill Alfons XIII, que exercí de reina regent entre 1885 i 1902. La reina apareix asseguda en un tron amb una corona de pedreria i un collaret de perles. L’escultura fou adquirida per la Cia. Trasatlántica Española, S.A., que l’instal·là sota la gran cúpula de vidre del menjador de primera classe del vapor Reina Maria Cristina.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Su Majestad Reina Maria Cristina con su hijo Alfonso XIII, 1889
Bronze, 103 x 60 x 60 cm
Exposició Catalunya mar enllà (Museu Marítim de Barcelona)
Museu del Modernisme de Barcelona
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Pietat, c. 1915
Talla policromada, 138 x 96 cm
Museu del Modernisme de Barcelona
Monestir de Montserrat
Es tracta del timpà central de la façana de la Basílica de Montserrat. Aquest relleu commemora la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya al 1881. S’hi pot veure representat el Papa Lleó XIII, assegut, i el bisbe barceloní José María de Urquinaona (1814-1883), que apareix agenollat davant del Papa.
El fons és un esfumat molt delicat que representa la Mare de Déu de Montserrat, amb els seus vestits acampanats, davant les característiques muntanyes montserratines.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya, c. 1897
Relleu / Marbre
Façana de la Basílica de Montserrat
El timpà del lateral esquerre representa la Nativitat de la Mare de Déu, titular de l'església i de la festa major del Santuari. A sota hi ha una inscripció llatina, treta de l’ofici litúrgic, que diu: “La teva Nativitat, oh Verge i Mare de Déu, ha omplert de goig el món sencer”.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Nativitat de la Mare de Déu, c. 1897
Relleu / Marbre
Façana de la Basílica de Montserrat
El timpà del lateral dret representa la “Dormició” o Assumpció de Maria, la festa mariana més important de l’estiu, quan Montserrat es troba ple de visitants. La inscripció aplica a la Mare de Déu les paraules del Llibre de l’Èxode en què Déu es compromet a portar el seu Poble d’Israel a la terra promesa: “Jo aniré al teu davant i et donaré repòs”.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Dormició, c. 1897
Relleu / Marbre
Façana de la Basílica de Montserrat
L'escultor va voler representar la victòria del cristianisme sobre el paganisme amb uns altars de libacions romanes capgirats. La figura de Jesús sobresurt per damunt de les altres, beneint i portant la creu, amb un dosser més alt. Els apòstols estan ben caracteritzats, amb rostres que expressen personalitats definides i porten instruments del martiri o altres motius propis, com les claus de sant Pere o el llibre de l'evangeli de sant Mateu.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Crist i els dotze apòstols, c. 1897
Relleu / Marbre
Façana de la Basílica de Montserrat
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Antoni de Pàdua
Fusta policromada, 200 cm
Basílica de Montserrat
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jordi, 1893
Fusta policromada, c. 230 cm
Cambril de la Basílica de Montserrat
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sant Climent Papa, 1893
Marbre, 143 x 40 x 40 cm
Basílica de Montserrat
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Jaume, 1893
Fusta policromada, 218 x 78 x 54 cm
Tribuna de la Basílica de Montserrat
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan de Déu, 1891
Terracota, 67 x 17 x 17 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist jacent, 1876
Terracota, 20 x 86 x 26 cm
Museu de Montserrat, exposició permanent, 1r pis
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist jacent, 1876
Terracota pintada de marbre, 24,5 x 56 x 21 cm
No exposada
És una escultura de bust rodó que representa el Crist en el moment de ser coronat d’espines. La figura masculina apareix dreta, amb el tors nu i els braços separats del cos. Es troba sobre una base que serveix per a realçar la figura i té com a fons escenogràfic un petit mur de pedra amb carreus buixardats que separa la figura de la paret natural de la muntanya. A més, presenta una petita reixa per a separar el monument del camí. Inicialment el misteri tenia dues llànties a banda i banda.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, La Flagel·lació de Jesús (Segon Misteri de Dolor), 1898
Marbre
Rosari Monumental de Montserrat
L’escultura exempta es troba sobre una peanya rectangular, que a la seva vegada es troba sobre una pedra de Montserrat on s’observa un discret entramat d’espines de ferro en al·lusió a la Passió. La imatge és molt convencional amb el Jesús vestit i mig agenollat portant la creu. Destaca la fesomia del rostre de Jesús, per la representació del dolor i l’espera d’auxili celestial.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Jesús portant la creu (Quart Misteri de Dolor), 1899
Marbre
Rosari Monumental de Montserrat
El monument, encastat a la roca, conté escultures de Venanci Vallmitjana i Pablo Carbonell, amb la forja de la família Ferrer i Masriera. Sobre una taula d’altar s’aixeca una fornícula amb l’Assumpció de la Mare de Déu, flanquejada per columnes. L’escultura de marbre blanc mostra dos àngels tocant instruments i Maria en la seva Ascensió al Cel, amb els braços oberts, acompanyada de caparrons d’angelets. Per sobre, fora de l’element constructiu, hi ha un bust de Jesucrist al cel per rebre-la.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, L’Assumpció de Maria (Quart Misteri de Glòria), 1900
Marbre
Rosari Monumental de Montserrat
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Rostre de la Mare de Déu, 1904
Pedra, 45 x 31 x 24 cm
Restes del Misteri de la Visitació del Rosari Monumental de Montserrat, destruït l’any 1970
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Cap de Santa Isabel, 1904
Pedra, 27 x 32 x 24 cm
Restes del Misteri de la Visitació del Rosari Monumental de Montserrat, destruït l’any 1970
El monument del Segon Misteri de Goig, inaugurat el 22 de maig de 1902, va ser patrocinat per Francesca Llavina en record del seu marit. El 1896, Gaietà Soler va promoure que fos sufragat per dones anomenades Montserrat, creant una junta presidida per Montserrat Arnús de Miralles. L'obra, encarregada a Enric Sagnier, inclou imatges de la Mare de Déu i la seva cosina Elisabet, amb la inscripció "UNDE HOC NIHI / UT VENIAT MATER DOMINI MEI AD ME / LC 1,43".
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Misteri de la Visitació del Rosari Monumental de Montserrat, 1904
Pedra
Destruït l’any 1970 per una esllavissada
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bust d'argila d'una anciana amb mocador al cap. Sobre el mocador, al costat esquerre, un ocell sembla murmurar-li a cau d'orella. El bust descansa sobre dos llibres, també d'argila. L’escultor ha representat una vella que narra als seus néts les històries dels temps antics, transmeses per un corb que viu 700 anys. Aquest corb li explica les tradicions més antigues i les proeses de Carlemany i Roncesvalles.
Atribuït a AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, La Tradició, 1850-1884
Argila, 72 x 41 x 28 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Retrat de bust d'una nena representada sense espatlles, amb el cap acotat, parcialment girat cap a la dreta i inclinat cap a l'esquerra. Porta serrell i té el cabell recollit en una trena. Al cap, duu una mena de barret o xixonera. Somriu mentre mira el terra. Vesteix una brusa amb un teixit que simula ser arrugat. El bust es troba sobre una base baixa tornejada, també de fang.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bust de nena, 1850-1919
Argila, 21 x 10 x 6 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bust d'un nen amb barret d'ala circular decorat amb cinta i ample coll de camisa treballat amb puntes. Té el cap lleugerament inclinat amunt i girat a l'esquerra, on dirigeix la mirada enlaire de cantó, somrient amb la boca entreoberta i galtes molsudes. Reposa sobre una base de la mateixa argila, amb coll estrangulat i peu circular motllurat. Vesteix un coll brodat. La peça fa parella amb el bust de nena.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Bust de nen, 1880
Argila, 19,5 x 10 x 7 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bust d'home amb gran bigoti i barba amb les espatlles nues i el cap lleument girat a la seva esquerra. Es tracta de Manuel de Bofarull (1816-1892), fill de Pròsper. Va ser un notable arxiver i historiador. Estudià lleis a la universitat de Cervera i es llicencià als estudis generals de Barcelona. Succeí al seu pare (1849) en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Manuel de Bofarull Sartorio, 1886
Guix pintat, 47,9 x 30,2 x 25,5 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bust de Pròsper de Bofarull, historiador i director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Figura de guix pintada de marró, apareix amb el coll nu. Pròsper de Bofarull i Mascaró fou un historiador i arxivista català nascut a Reus el 1777. Va estudiar a les universitats de Cervera i Osca, i el 1799 va marxar a Madrid per obtenir el títol d'advocat. Va ser arxiver i director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó entre 1814-1840 i 1844-1849. Va morir a Barcelona el 1859.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Próspero de Bofarull i Mascaró, 1860
Guix pintat, 48 x 27 x 24,5 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
L’escultura representa el moment en què el fill d’Avemo, aparegut a la llum del dia, es veu vençut, encara que no humiliat. La seva fotofòbia l’impedeix resistir la llum i el cega.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Escotògenes vençut, 1875-1890
Guix , 158 x 172 x 136 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Nena descalça asseguda en una cadira, amb la cama dreta flexionada i el peu recolzat sobre el seient, mentre la cama esquerra penja sense tocar a terra. Gira el cap a la dreta, recolzant-lo sobre el respatller, i s'agafa el turmell dret amb la mà. Porta llargs ropatges que cauen davant del seient. Té el cabell a mitja melena, amb serrell ondulat i clenxa central. Les potes de la cadira són encorvades cap enfora, amb un respatller rectangular i encorbat i seient encoixinat.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Nena asseguda en una cadira, 1887
Guix, 80,5 x 47 x 55 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Imatge que simbolitza la bellesa dominant la força, representada en una figura femenina que sotmet un arrogant lleó. L'obra definitiva de Venanci Vallmitjana feta en marbre era un encàrrec de Lord Standley de Manchester. El mateix escultor va fer altres versions d'aquesta obra en guix o en terra cuita i en diferents mides. El Museu del Prado també en conserva una.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La bellesa dominant la força, 1886
Guix, 125 x 186 x 79 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La bellesa dominant la força, 1850-1887
Terracota, 40 x 62,4 x 27 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Representació d'un amoret nu amb petites ales, estirat de panxa a terra, incorporant-se amb les mans i amb els peus creuats. Gira el cap a la dreta i esbossa un lleu somriure. Cupido, o Cupid, és una deïtat romana representada en l'art com un nen alat, semblant a un nadó o un jove àngel. Generalment reconegut com a fill de Venus i Mart, els déus de l'amor i la guerra, Cupido és el déu dels enamorats, creant així un enllaç entre l'amor i la tragèdia.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Cupido, 1887
Guix, 57,5 x 33,5 x 85,5 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Lleó, 1875-1887
Guix, 146 x 188,5 x 62,5 cm
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Museu Abelló
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, La tradició, Anterior a 1883
Terracota, 68 x 44,5 x 28 cm
Exposada al museu
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Retrat d'home
Bronze, 58 x 43 x 30 cm
Casa del Pintor, Pidelaserra
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Cap de mosqueter
Argila, 28 x 18 x 11 cm
Casa del Pintor, Vitrina ventalls 1
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bacus
Terracota, 38,5 x 20 x 18 cm
Casa del Pintor, Pellicer
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Jaume I a cavall, s. XIX
Guix policromat, 97 x 79 x 40 cm
Casa del Pintor, pas d'entrada
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Noia napolitana
Terracota, 41 x 15 x 14 cm
Casa del Pintor, vitrina romàntica
Museu de Maricel
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Caçador de lleons, c. 1882
Terracota, 38,5 x 28 x 27 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Lleona amb els seus cadells, c. 1883
Terracota, 24 x 16,5 x 10,5 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan de Déu, c. 1890
Terracota, 65 x 22,5 x 18 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de nena, c. 1887
Terracota, 42,5 x 23 x 37 cm
No exposada
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Figura femenina tocant instrument musical, finals s. XIX
Terracota, 21 x 49,5 x 20 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bust de nen, amb ceps al cap, segona meitat s. XIX
Terracota, 38 x 23 x 13 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Mignon, c. 1893
Terracota, 12 x 8,2 x 6 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
Atribuïda a VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Maja, c. 1890-1896
Terracota, 14,5 x 8,7 x 7,9 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Maja, c. 1890-1896
Terracota, 14,5 x 9,3 x 6,8 cm
Can Rocamora, Museu de Maricel
Museu d’Art Frederic Marès, Montblanc
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist Jacent, tercer quart s. XIX
Terracota, 17,5 x 82 x 24 cm
Museu d'Art Frederic Marès, Montblanc
Escultura en que es representa a Sant Joan de Déu amb el Nen Jesús en braços. El Sant vesteix l'hàbit. Es tracta de un model de taller per a l'escultura que es troba a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Sant Joan de Déu, últim quart s. XIX
Terracota, 89 x 32 x 21 cm
Museu d'Art Frederic Marès, Montblanc
Es tracta d'un model de taller per apòstol de la façana nova de la Catedral de Barcelona
AGAPIT i VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Apòstol, segona meitat s. XIX
Guix, 85 x 33,5 x 15,5 cm
Museu d'Art Frederic Marès, Montblanc
Es tracta d'un model de taller per apòstol de la façana nova de la Catedral de Barcelona
AGAPIT i VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Apòstol, segona meitat s. XIX
Guix, 88 x 33 x 15,5 cm
Museu d'Art Frederic Marès, Montblanc
Es tracta d'un model de taller per apòstol de la façana nova de la Catedral de Barcelona
AGAPIT i VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Apòstol, segona meitat s. XIX
Guix, 86,5 x 35 x 16,5 cm
Museu d'Art Frederic Marès, Montblanc
Es tracta d'un model de taller per apòstol de la façana nova de la Catedral de Barcelona
AGAPIT i VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Apòstol, segona meitat s. XIX
Guix, 88 x 30 x 16,5 cm
Museu d'Art Frederic Marès, Montblanc
Museu Comarcal de Manresa
Atribuïda a VENANCI o AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Lluís Vives, c. 1870
Guix, patina simulant bronze, 70 cm
No exposada
Atribuïda a VENANCI o AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Alfons X, c. 1870
Guix, patina simulant bronze, 70 cm
No exposada
Atribuïda a VENANCI o AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, San Isidoro, c. 1870
Guix, patina simulant bronze, 70 cm
No exposada
Atribuïda a VENANCI o AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Averrois, c. 1870
Guix, patina simulant bronze, 70 cm
No exposada
Museu Romàntic Can Papiol
Bust de la Marquesa de Vilanova, de front; amb el cabell recollit amb rínxols que li cauen al front. Porta una mantellina que, des del cap, cau a l'alçada del pit on la du nuada; sota la mantellina, escut en punta amb tavelles d'ornament.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bust de la Marquesa de Vilanova, segona meitat s. XIX - inicis s. XX
Terracota, 64,5 x 35 x 28 cm
Museu Romàntic Can Papiol
Bust femení realitzat en argila esmaltada. Disposa d'una peanya motllurada en forma de mitjacanya, sobre una base quadrangular d'angles cairats, que forma part de la mateixa estructura de la peça. La imatge presenta un rostre rialler que mira a la dreta i una corona de pàmpols i raïms als cabells, que porta recollits. Presenta el tors nu.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Ariadna/Bacant?, segona meitat s. XIX - inicis s. XX
Argila esmaltada, 37,5 x 21 x 17,5 cm
Museu Romàntic Can Papiol
Bust masculí realitzat en argila esmaltada. Disposa d'una peanya motllurada en forma de mitjacanya, sobre una base quadrangular d'angles cairats, que forma part de la mateixa estructura de la peça. La imatge presenta un rostre rialler que mira a l'esquerra i una corona de pàmpols i raïms als cabells. Presenta el tors nu.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bacus?, segona meitat s. XIX - inicis s. XX
Argila esmaltada, 39 x 20 x 14,5 cm
Museu Romàntic Can Papiol
Museu de Mataró
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, El banquer Evarist Arnús, c. 1890
Argila, 42x45x18 cm
Museu de Mataró
Catedral de Vic
Aquesta obra, ubicada dins una fornícula amb pintures de Dario Vicàs, representa la imatge de Crist estirat i cobert per un ampli vestit. De les robes, surt el braç dret i queda al descobert una part del tors. El rostre reflecteix una actitud tranquil·litzadora. La figura de Crist està estirada sobre un suport amb la inscripció: "Aquesta imatge de Jesucrist fou oferta al doctor mossèn Joseph Torres i Bages, pare, quan fou preconitzat bisbe de Vic per D. Eusebi Güell i Bacigalupi. Any 1899".
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist difunt, 1887
Marbre, 45 x 172 x 50 cm
Cinquena capella lateral esquerra
Museu Municipal de Tossa de Mar
Verge amb nen asseguda sobre la cama dreta. Té el nen a la falda agafat amb les dues mans. Al fons, a l'esquerra, l’artista va representar un gerro amb flors.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Verge amb nen
Argila, 74 x 48 cm
Museu Municipal de Tossa de Mar
Museu de la Garrotxa
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bou, segona meitat s. XIX
Terracota policromada, 26,5 x 39 x 11 cm
Exposada, Museu de la Garrotxa
Casa Alegre de Sagrera, Museu de Terrassa
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Isabel II, segona meitat s. XIX
Terra cuita patinada, 42,3 x 24,5 x 23,5 cm
Casa Alegre, primer pis, sala Fèlix Mestres
Vinseum
Bust de ceràmica que representa una dona amb el cabell recollit al darrera i amb una garlanda de pàmpols i raïms al cap. Base del bust tornejada i amb orifici per introduir-hi l'eix que la subjectaria a la peanya.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bust, Any final 1919
Argila ferruginosa, 32 x 20 x 16 cm
Exposada, Vinseum
Cementiris
Tomba d'Agapit Vallmitjana Abarca (1860-1915) que morí a l'edat de 55 anys.
Puríssima
Cementiri de Montjuïc
Aquesta escultura presideix el lloc des del 1866, aprofitant una reforma al cementiri del Poblenou. Va ser esculpida al taller dels germans Vallmitjana a la Capella Reial de Santa Àgueda. L'Àngel del Judici reflecteix la teoria estètica de l'escultura de Josep Manjarrés i la doctrina romàntica natzarena. El rostre oval, el front arrodonit i els ulls enfonsats mostren vitalitat. L'actitud sedent indica un posat d'espera, amb vestidura que idealitza el nu. L'atribut del personatge és la trompeta.
AGAPIT VALLMIYJANA I BARBANY, Àngel, 1866
Marbre blanc i bronze
Porta d'entrada, Cementiri del Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Figura del temps, c. 1862
Arquitecte: Josep Fontseré
Panteó Ricart, Dep. II, Núm. 34, Cementiri de Poblenou
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Àngel, 1863
Arquitecte: Joan Nolla
Panteó Jover Serra, Dep. II, Núm. 301, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Crist, 1863
Arquitecte: Joan Nolla
Panteó Jover Serra, Dep. II, Núm. 301, Cementiri de Poblenou
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Virtut, 1868
Arquitecte: Elias Rogent
Panteó de Francesc Permanyer, Dep. II, Núm. 163, Cementiri de Poblenou
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Virtut, 1868
Arquitecte: Elias Rogent
Panteó de Francesc Permanyer, Dep. II, Núm. 163, Cementiri de Poblenou
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Virtut, 1868
Arquitecte: Elias Rogent
Panteó de Francesc Permanyer, Dep. II, Núm. 163, Cementiri de Poblenou
VENANCI i AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Virtut, 1868
Arquitecte: Elias Rogent
Panteó de Francesc Permanyer, Dep. II, Núm. 163, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Jacent, c. 1904
Arquitecte: Elias Rogent
Interior del panteó Arnús, Dep. II, Núm. 119, Cementiri de Poblenou.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sepultura Manuel Jordà i Vilarasau, 1868
Arquitecte: Josep Fontseré
Arc de Capella IV, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Sepultura Maria Francisca Vilarasau i Riu, 1868
Arquitecte: Josep Fontseré
Arc de Capella IV, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Bust de Manuel Vilarasau i Riu, 1868?
Arquitecte: Josep Fontseré
Arc de Capella IV, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Àngel, 1873
Sepulcre de Joan Lucena, Dep. II, núm. 167, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Figura femenina, 1873
Sepulcre Borràs, Dep. II, núm. 276, Cementiri de Poblenou
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Trinitat, 1917
Arquitecte: Ricard Giralt Casadesús
Panteó de Joan Niqui, Dep. II, núm. 104, Cementiri de Poblenou
Museo del Prado
La filla del rei Andreu II d'Hongria (1207-1231) va dedicar la seva vida a la cura dels necessitats, en particular dels nens. Vídua des dels vint anys, es va incorporar a la seglar Tercera Ordre Franciscana, va vendre els seus béns en favor dels pobres i va finançar la construcció d'un hospital a Marburg (Alemanya).
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY amb la col·laboració d’AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Santa Isabel d'Hongria, 1862
Marbre, 128 x 62 x 56 cm
Museo del Prado, Sala 061
Amb aquesta obra, Agapit testimonia la seva dedicació a l'escultura religiosa, enllaçant amb la tradició espanyola de cristos jacents i la clàssica de les bacants adormides, però amb una visió realista i severa. La seva serenitat clàssica i sensibilitat, així com el concepte del decòrum, queden patents en aquesta obra. Realitzats els esbossos el 1869 i executada l'obra el 1872, va tenir gran èxit. L'escultura en marbre es va presentar a l'Exposició Universal de Viena el 1873.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Crist Jacent, 1872
Marbre, 44,5 x 211 x 70 cm
Museo del Prado, Sala 061B
La Bellesa dominant la Força és un grup escultòric en fang cuit, amb una primera versió en guix de 1875, conservada al MNAC. Hi ha altres exemplars en diversos materials, com el de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. A la III Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896, es va presentar una versió en pisa vidriada. La iconografia prové d'un encàrrec de Lord Stanley el 1872 per a la seva mansió a Manchester, on els artistes van viatjar per lliurar els retrats de Lord Stanley i la seva esposa.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, La Bellesa dominant la Força, 1876
Terracota, 47 x 70 x 31 cm
No exposada
Aquesta figura de fang cuit i tema popular, juntament amb una altra que representa un Majo, són un bon exemple de la producció més costumbrista de Venanci Vallmitjana. D'aquestes figures existeixen diverses versions, com la que es conserva en terracota esmaltada al MNAC (1890-1896), de format una mica més petit, que va ser adquirida a la tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona el 1896, entre el grup de ceràmica, porcellana i pisa.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Maja, 1890-1896
Terracota, 62 x 37 x 26 cm
No exposada
Aquesta figura de fang cuit i tema popular, juntament amb una altra que representa una Maja, són un bon exemple de la producció més costumbrista de Venanci Vallmitjana. En aquest cas, està directament relacionada amb la seva obra "Fígaro", escultura en terracota de cos sencer de la qual el MNAC té un exemplar datat el 1875, donat per Teresa Grau Castellà el 1930.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Majo, 1890-1896
Terracota, 62 x 37 x 26 cm
No exposada
El model d'aquest retrat seria datable cap al 1860, tot i que l'obra va ser executada el 1894. Venanci Vallmitjana és l'autor del model, tal com queda indicat en la inscripció al lateral dret del bust, però aquesta versió es va fer per encàrrec del Museu Nacional de Pintura i Escultura amb motiu de la mort del pintor el 1894. L'efigiat és Federico de Madrazo i Kuntz (Roma, 1815–Madrid, 1894), pintor espanyol, destacat retratista i director del Museu del Prado entre 1860-1868 i 1881-1894.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Federico de Madrazo, 1894 (model c. 1860)
Marbre, 67 x 45 x 33 cm
No exposada
Excel·lent grup en marbre, d'enorme detallisme i qualitat artística, adquirit el 1891 i dipositat al Palau de Pedralbes a Barcelona. Un esbós en terracota de 1888 es conserva al MNAC, donat per Hermenegild Vallmitjana el 1935, i existeix també la versió en bronze, en format més petit (103 x 60 x 60 cm), propietat de la Diputació de Barcelona, que es troba al Museu Marítim de la Ciutat Comtal.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Reina regent María Cristina amb Alfons XIII nen, 1891
Marbre, 155 x 100 cm
Palau de Pedralbes, Barcelona
Aquesta obra demostra la destresa tècnica d'Agapit Vallmitjana. La reina Isabel II va visitar el seu estudi i l'artista li va oferir un esbós que representava la reina amb el seu fill. El MNAC conserva dos estudis de la figura femenina en terracota i un esbós en guix. Isabel II li va encarregar aquesta obra en marbre, conclosa el 1860, presentada a l'Exposició Nacional de 1862. Dipositada al Palau de Pedralbes el 1924, es va traslladar a l'interior el 2013 per una millor conservació.
AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Isabel II amb el príncep d'Astúries, 1860
Marbre, 203 x 123 x 116 cm
Palau de Pedralbes, Barcelona
Obra en guix, premiada amb Medalla de tercera classe a l'Exposició Nacional de 1887, que va ser adquirida i dipositada al Museu de Belles Arts de La Corunya per R.O. del 18 de novembre de 1el mateix any. El Sant apareix assegut, mig despullat sobre una roca, amb l'estudi anatòmic de la figura com a gran protagonista. L'obra va estar atribuïda durant anys al seu oncle Agapit Vallmitjana Barbany, ja que la documentació del segle XIX el mencionava només com “Agapit Vallmitjana”.
AGAPIT VALLMITJANA ABARCA, Sant Joan al desert, 1887
Guix, 130 x 70 cm
Museo de Bellas Artes de La Coruña
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
Venanci Vallmitjana va retratar el seu amic en aquest bust realitzat amb gran soltesa en el modelatge i una delicada minuciositat en els detalls. Considerat una de les personalitats musicals espanyoles més destacades del segle XIX, Jesús de Monasterio va ser violinista, compositor i director del Conservatori de Madrid i de la Societat de Concerts, a més de músic de la Real Capella. Així mateix, va ser Acadèmic fundador de la Secció de Música a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
VENANCI VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Jesús de Monasterio, 1880
Terra cuita, 49 x 33 x 23 cm
Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Sala 40
Francesc Sans i Cabot (Barcelona, 1828 - Madrid, 1881) va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona com a aprenent de plateria, però va decidir dedicar-se a la pintura. Viatjà a París i Roma i posteriorment s'instal·la a Madrid, on el 1860 acull Marià Fortuny. El 1871 abandona el llenguatge històric per un estil més decoratiu. Va ser director del Museu del Prado fins al 1881. El bust mostra el retratat amb indumentària de pintor, amb un bell modelatge del rostre.
VENANCI o AGAPIT VALLMITJANA I BARBANY, Retrat de Francesc Sans i Cabot, c. 1870-1880
Bronze, 68 x 50 x 37 cm
Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Sala 40
CRÈDITS
Comissariat: Ramon Dilla Martí i Maria Torras Freixa
Creació de l’exposició virtual: Maria Murillo i Dolo Pulido
Edició de la imatge i disseny: Celia Ramírez Esquinas.
Comitè científic: Robert Baró, Silvia Canalda, Isabel Coll, Mireia Freixa, Carme Grandas, Cristina Rodríguez-Samaniego, Judit Subirachs, Montse Torras, Eduard Vallès.
Aquesta exposició partí de les activitats impulsades durant l’Any Vallmitjana 2019, que comptà amb les següents entitats col·laboradores: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Frederic Marès, Museu Diocesà de Barcelona, Catedral de Barcelona, Ateneu Universitari Sant Pacià, Espai Subirachs, Museu de Montserrat, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Museu Romàntic Can Papiol, Museu Marítim de Barcelona, Museu Abelló, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Museu de Mataró, Bisbat de Vic, Museu Municipal de Tossa de Mar, Museu del Modernisme de Barcelona, Museu de Terrassa, Museu Comarcal de Manresa, Museu d’Art Frederic Marès de Montblanc, Museu de la Garrotxa d’Olot, VINSEUM, Museus de Sitges, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. També cal incloure un especial agraïment al Museo del Prado, als familiars Vallmitjana i a totes les persones que a títol individual i de manera ben generosa han contribuït en aquest projecte.
