La Universitat de Barcelona gestiona globalment més de trenta immobles, cadascun amb funcions diferents però bàsicament destinats a docència, recerca o usos administratius. D’aquests trenta immobles, aproximadament deu edificis i conjunts arquitectònics són considerats els més emblemàtics i tenen algun nivell de protecció oficial.
El patrimoni cultural material immoble de la UB, que configura essencialment la Col·lecció d’arquitectura, està format pels conjunts patrimonials arquitectònics i els seus espais associats catalogats oficialment o que la UB considera d’especial interès patrimonial, així com pels béns mobles incorporats als edificis o conjunts de manera fixa. Es tracta de la Porta Gaudí de la Facultat de Biologia i la Facultat de Ciències de la Terra; la Porta Gaudí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació; l’edifici Can Canela; la Finca Pedro i Pons (can Mestres); el conjunt arquitectònic del Col·legi Major Penyafort-Montserrat; la Facultat d’Economia i Empresa (concretament, l’edifici de l’antiga Escola Universitària d’Estudis Empresarials); la Facultat de Dret; l’Edifici Històric; la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic), i els Pavellons de la Finca Güell.
Molts d’aquests edificis són propietat de la UB, però els seus orígens són diversos. Així, per exemple, l’Edifici Històric va ser construït per encàrrec de les autoritats estatals i en terrenys de l’Estat, mentre que les portes Gaudí originàriament formaven part de la gran finca que la família Güell va adquirir a la zona de les Corts i que Gaudí va millorar per encàrrec del comte.
Cal també esmentar altres edificis —encara per catalogar— de gran interès, com el de l’antiga Facultat de Ciències Econòmiques, inaugurat el 1967, projecte del despatx Giráldez, López Íñigo i Subías, arquitectes; la Facultat de Biologia, dels arquitectes Joan Antoni Ballesteros, Joan Carles Cardenal i Francisco de la Guardia; l’edifici Tomás y Valiente de la Facultat de Dret, de Josep Antoni Llinàs, i el recinte del Campus Mundet, projecte original de Manuel Baldrich i reformat posteriorment per a la UB per Manuel Ribas Piera i Francesc Labastida.
Així mateix, actualment la UB gestiona, en diferents condicions (temporals), altres edificis i conjunts arquitectònics valuosos i reconeguts patrimonialment, com ara el Palau de les Heures, el Pavelló Rosa, el Pavelló de la República, el recinte de Torribera (amb els edificis de la Masia, de Marina, Gaudí i Verdaguer) i Can Ricart.
La importància de la Col·lecció d’arquitectura rau en el fet que inclou un destacat ventall d’estils i tipologies arquitectòniques molt diferents, que tracen un recorregut per la història de l’arquitectura catalana: des d’una masia del segle XVI fins a un edifici fabril, una obra modernista de Gaudí o un premi FAD. És per això que és necessari posar en relleu i donar a conèixer aquest valuós patrimoni, de què no totes les universitats tenen el privilegi de gaudir, i que se suma al patrimoni de caràcter moble que la UB gestiona a través de diferents fons i col·leccions.
Els edificis i conjunts arquitectònics que tenen algun nivell de protecció oficial són els següents:
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.