Facultat de Dret

Llegir més
Col·lecció Arquitectura
Identificador ARQUB-010
Tipus
Ubicació Facultat de Dret. Diagonal 684
Autoria Subias i Fagués, Xavier
Giráldez i Dávila, Guillem
López i Íñigo, Pere
Data 1958
Descripció
Des del mateix any de la seva construcció, en què va rebre el primer premi FAD, fins a l'actualitat, l'edifici de la Facultat de Dret està considerat un dels millors exemples de l'arquitectura moderna catalana. Va ser construït a corre-cuita per allunyar del centre de la ciutat els políticament molestos estudiants de Dret i, així, el projecte es va acabar en tres mesos. Nou mesos després ja s'havia acabat l'edifici, que va ser la segona facultat del nou campus de Pedralbes, després de la de Farmàcia, que va començar a ser operativa un any abans, el 1957. Representa una de les obres més emblemàtiques del Grup R, que es va crear el 1951 com a revulsiu a l'autàrquica cultura franquista i que, d'una banda, recuperava la tradició moderna de l'arquitectura catalana (com els treballs del grup GATCPAC durant la Segona República), i de l'altra, connectava amb els corrents internacionals. L'edifici de la Facultat de Dret presenta un pur racionalisme provinent de l'escola Bauhaus, en què dominen la línia recta, les formes geomètriques senzilles i la importància de la llum. També presenta notables influències de l'industrialisme de Ludwig Mies van der Rohe, en especial de l'Illinois Institute of Technology, pels paral·lelismes que hi ha entre l'Aula Magna de la Facultat i el Crown Hall de l'Institut. L'edifici consta de dos volums principals comunicats per la planta baixa. Un dels cossos, de dues plantes i paral·lel a l'avinguda Diagonal, conté les aules, mentre que l'altre cos, de cinc plantes i perpendicular al primer, té funcions administratives i hi està instal·lada la biblioteca del centre. Sobre l'entrada principal, un relleu escultòric, de l'escultor Josep M. Subirachs i del ceramista Antoni Cumella, representa les taules de la Llei. A l'interior de l'edifici hi ha un mural del pintor Jaume Muxart, a l'Aula Magna; murals ceràmics del dissenyador Domènech, al vestíbul, i dues escultures de bronze, Crucifix i Relleu de sant Raimon de Penyafort, de Lluís M. Saumells Panadès, a l'antiga capella.
Llegir més