Edifici Històric

Llegir més
Col·lecció Col·lecció d’arquitectura
Identificador ARQUB-004
Lloc d’origen Barcelona, Espanya
Localització actual (centre) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Data 1863 - 1893
Descripció
L'any 1860 l'arquitecte Elies Rogent va fer els primers croquis del nou edifici de la Universitat. En principi es volia construir en el mateix indret en què s'impartien les classes des de la tornada de la Universitat a Barcelona, és a dir, al convent del Carme, situat al carrer del Carme, cantonada amb el carrer dels Àngels. Finalment es va ubicar en el nou Eixample de Barcelona; aquest canvi d'ubicació va permetre ampliar la superfície construïda gràcies, sobretot, a una major fondària, tot i que el projecte definitiu és ben semblant a l'original. La construcció de l’edifici es va desenvolupar entre el 1863 (any en què es col·loca la primera pedra sent rector Víctor Arnau) i els anys 1892-1893. Tot i que no es va inaugurar oficialment fins al curs 1872-1873, les primeres classes s'hi van poder impartir el 1871. De la configuració de l'edifici destaca, tant a la planta com a la façana, l'ús de la simetria, que situa al seu eix un cos central flanquejat per dos de laterals idèntics. En el cos central just en el centre neuràlgic de tota la composició es va ubicar la dependència que per a Rogent representa l'ànima o l'essència de la Universitat i que la caracteritza amb més força: el Saló de Graus o Paranimf. Pel que fa a la façana, destaca la seva aparença massissa horitzontal, alleugira, però, per una successió contínua d'obertures en arcs rodons, seguint la tendència del Rundbogenstil alemany. Elies Rogent va seguir els principis arquitectònics que el teòric de l'arquitectura italià Francesco Milizia (1725-1798) considerava propis d'una universitat: ordenació de les dependències al voltant d'un claustre, situació de les aules al primer pis i de la biblioteca al segon, i elevació de dues torres, que en el cas de la Universitat de Barcelona es van construir als costats. Cal destacar finalment, els jardins a través dels quals s’obre l’edifici cap a la part posterior i els laterals, envoltant, així, tota l’estructura en U de la construcció, tret de la façana. La reixa que tanca el jardí fou projectada per Rogent, però va ser col·locada entre el 1892 i el 1893, quan Rogent ja havia cessat des de feia temps (1889) en el seu càrrec de director de les obres.
Llegir més