Lux, Lucis
Knowledge is Light
Aquesta exposició mostra les diverses possibilitats d’analitzar i entendre el fenomen de la llum, des d’apropaments multidisciplinaris, com la física, la religió, l’astronomia o la filosofia. La mostra presenta objectes procedents del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona que tenen un denominador comú: la llum.
La llum és un element essencial en la realitat que ens envolta. El nostre astre, el Sol, és la principal font d’energia que genera la vida al nostre planeta. L’espècie humana n’és conscient des de temps ancestrals; així ho evidencia el fet que en cultures tan diverses com les antigues civilitzacions d’Egipte, Mèxic, Perú o els països nòrdics, s’hagi venerat aquest element com a una divinitat.
La llum és per a la humanitat un valor universal de progrés, avenç i coneixement.
La llum és un element essencial en la realitat que ens envolta. El nostre astre, el Sol, és la principal font d’energia que genera la vida al nostre planeta. L’espècie humana n’és conscient des de temps ancestrals; així ho evidencia el fet que en cultures tan diverses com les antigues civilitzacions d’Egipte, Mèxic, Perú o els països nòrdics, s’hagi venerat aquest element com a una divinitat.
La llum és per a la humanitat un valor universal de progrés, avenç i coneixement.
Capítols
El sol. La llum il·luminadora. La llum espiritual. La llum de la saviesa
El Sol és l’astre que ens acompanya, que ens dona energia i vitalitat. Alhora, és la llum inspiradora, la llum de la veritat, la llum espiritual i la llum de Déu. Però la llum que sustenta el valor humà més preuat és la que simbolitza la saviesa i el coneixement.
La imatge del Sol, representant la llum del coneixement, apareix en el logotip de la Universitat de Barcelona, juntament amb el lema Libertas Perfundet Omnia Luce, que ve a dir “La llibertat il·lumina totes les coses amb la seva llum”.
Disseny d'Ogilvy & Mather Publicitat
(Grup Bassat Ogilvy)
Efectes artístics de la llum:
clarobscurs i ombres
La llum és un element fonamental a l’hora de crear globalment la imatge, atès que ens permet percebre’n la forma.
A través de la tècnica del clarobscur representem els objectes amb volum mitjançant el joc de llum i ombres que incideixen sobre aquests. Aquesta tècnica fa possible distingir els objectes del seu entorn quan aquells són il·luminats.
Manuel Laguillo (1953 - ), paper fotogràfic, 11 x 8 cm
Consulta la informació completa de l'obra al catàleg del MVUB.
Efectes artístics de la llum:
volums i formes
El volum és, juntament amb la forma, una de les propietats més íntimament vinculades amb els efectes que produeix la llum. El volum depèn de la llum i, per tant, de les ombres que aquesta produeix. Definir el volum d’un objecte és valorar les intensitats de les seves ombres.
F. Blanco, carbonet sobre paper, 145 x 67,5 cm
Consulta la informació completa de l'obra al catàleg del MVUB.
Propietats de la llum:
reflexió
La reflexió és el canvi que es produeix en la direcció de la llum que quan entra en contacte amb la superfície de separació entre dos medis torna al seu punt d’origen.
Quan aquest fenomen òptic, bàsic a la natura, es presenta en una superfície llisa i polida es tracta de la reflexió especular. Es pot veure als miralls, a l’aigua, al color blanc o a les il·luminacions en or dels manuscrits.
Pere López i Íñigo (1926 - 1997), Xavier Subias i Fagués (1926-2014), Guillem Giráldez i Dávila
(1925 - ), arquitectes
Consulta la informació completa de l'edifici catàleg del MVUB.
Propietats de la llum:
La transmissió: el pas de la llum
La llum es transmet de forma directa quan pot desplaçar-se a través d’un material transparent sense dispersar-se, per exemple a través de l’aire. En canvi, quan la llum passa a través d’un material translúcid, com el vidre esmerilat, es tracta d’una transmissió difusa i els rajos es dispersen en moltes direccions.
Gerard Balcells Huguet (1973 -),
ferro, vidre, escuma i rodes, 37 x 33 x 30 cm
Consulta la informació completa de l'obra al catàleg del MVUB.
Propietats de la llum:
refracció
La refracció és el canvi de direcció d’un raig de llum que es produeix en passar d’un medi transparent a un altre de densitat diferent. Això genera un canvi de velocitat i de direcció quan incideix de manera obliqua en la superfície.
Aparell per a la mesura de la llei de la refracció, llautó, 23 x 22 x 45 cm
Consulta la informació completa de l'objecte al catàleg del MVUB.
Propietats de la llum:
absorció
Quan la llum incideix en una superfície aquesta absorbeix totalment o parcial una part de l’espectre lumínic, transformant l’energia luminosa en un altre tipus d’energies, com la calor, l’electricitat o la reacció química que es produeix sobre suports fotosensibles.
Propietats de la llum:
concentració lumínica
La intensitat lumínica és el concepte de la concentració de llum que emet una font en una direcció específica i que provoca un contrast amb l’entorn en diferents graus.
Alberto Martínez Garcia (1968 - ), escultura de parafina, ferro, plom, feltre i pebre vermell,
150 x 19 x 19 cm
Consulta la informació completa de l'obra al catàleg del MVUB.
Propietats de la llum:
Propagació
La llum es propaga en línia recta i en totes direccions. El fenomen es pot veure molt clarament quan el raig de llum passa a través d’una atmosfera saturada.
D’altra banda, quan la llum es troba amb un cos opac es produeixen les ombres d’aquest sobre una pantalla, més o menys definides segons la distància.
Blanca Hernández Martín, 56 x 32 cm,
paper/litografia a dues tintes
Consulta la informació completa de l'obra al catàleg del MVUB.
Adaptació a la llum i la foscor
Adaptació és la capacitat d’un ésser viu per acomodar-se en un ambient o hàbitat de manera que pugui sobreviure i reproduir-se en aquest per tal que l’espècie perduri. Molts animals han adaptat les seves estructures sensorials i ritmes biològics a un ambient de nocturnitat.
Cambropallas Telesto (nom científic), Gerd Geyer (autor de l'espècie), 20 x 18 x 3 cm
Aquest exemplar pertany al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA)
Aparells per a l´estudi de les estrelles
L’estudi de les estrelles i altres elements de l’univers ha estat una constant des de les antigues civilitzacions. L’astronomia estudia els fenòmens i moviments vinculats a aquests cossos celestes.
La pràctica de les observacions astronòmiques es du a terme mitjançant diversos aparells de registre i medició.
(finals del s. XVIII)
George Adams (1709 - 1772), fabricant,
llautó, ferro i fusta, 37 x 35 x 54 cm
Consulta la informació completa de l'objecte al catàleg del MVUB.
Formes estrellades
Les estrelles són enormes esferes de gas i plasma molt calentes i brillants, que produeixen la seva pròpia llum i energia. Veiem les estrelles amb puntes pel fenomen de la difracció, que té lloc quan les ones que formen la llum travessen una obertura molt petita, com podria ser la d’un telescopi.
A la natura podem trobar diversos elements en forma d’estrella.
M. Carme Barceló, Amelia Gómez Garreta, M. Antònia Ribera Siguán, Jordi Rull Lluch, recol·lectors, 1995
Aquesta espècie pertany al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV).
Llum no visible
Solem referir-nos a la llum com la part de l’espectre electromagnètic que pot captar l’ull humà, però la llum visible només cobreix una zona estreta de l’espectre electromagnètic total.
Les freqüències d’ona ultravioletes i inferiors de l’espectre, així com les infraroges i superiors no són visibles. Per sobre de les freqüències ultravioletes continuen els raigs X i els raigs gamma, i per sota de les infraroges les microones i les ones de ràdio.
Equipament utilitzat per Pedro Pons a la seva consulta, Siemens (fabricant)
Consulta la informació completa de l'objecte al catàleg del MVUB.
Color de la llum
Si fem passar un feix de llum blanca a través d’un prisma, aquesta experimenta una descomposició i se separa en llums de diferents colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, anyil i violeta. Això vol dir que la llum blanca està constituïda per la superposició de tots aquests colors.
Mitsuji Narita, xilografia, 76 x 52 cm
Aquesta obra forma part de la col·lecció de Belles Arts.
