Ginjoler
Col·lecció
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Identificador
CPVFS00067
Tipus d'objecte
Espècimen vegetal
Nom científic
Ziziphus jujuba Mill. (Rhamnaceae)
Camp/Matèria
Biodiversitat
Lloc de procedència
Àsia
Ubicació
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Contribuïdor
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA
Data
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ)
Notes
Originari del sud-est de la Xina, es va introduir a la regió mediterrània fa molt temps. En l’actualitat es cultiva en horts i camps i es planta com a ornament.
Descripció
Llegir més
Arbre de fins a 10 m, caducifoli, amb l'escorça molt clivellada i branques espinoses en ziga-zaga. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades, amb 3 nervis ben marcats, acuminades i serrades al marge. Flors verdes groguenques, petites, axil·lars, amb 5 sèpals estesos com una estrella, 5 pètals que formen un disc central, més curts que els sèpals i còncaus, com una cullereta, i 5 estams alternats amb els sèpals. Fruit (gínjol) en drupa ovoide de 2-3 cm, rogenc o marronós amb endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
S'usa com a expectorant per tractar afeccions respiratòries de la gola, faringitis i laringitis. Les fulles i l'escorça s'usen en decocció com a antidiarreic, i externament per curar ferides. Les arrels s'utilitzen per tractar la febre. Té propietats emol·lients i demulcents. El fruit (gínjol), de sabor dolç, és comestible, laxant, conté sucres i molta vitamina C i s'utilitza per fer melmelades, xarops i licors. La fusta serveix per construir tanques i instruments musicals com ara gralles, dolçaines i tenores. L'escorça conté tanins que s'usen per adobar cuirs. Del pinyol triturat se n'obté un oli. És una planta mel·lífera.
