Les col·leccions patrimonials de la UB: 6. Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila

El jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona s’anomena, des del 1995, jardí Ferran Soldevila, en homenatge a aquest historiador, i forma part de l’Eixample barceloní des del 1872, data en què es va inaugurar aquest edifici. A més de formar part del catàleg municipal de zones naturals i espais verds de la ciutat, des del 1970 està declarat monument històric i artístic, juntament amb la totalitat del recinte universitari.

Aquest espai és hereu d’un antic jardí que, pels volts del 1860, era sostingut pel professor Antoni Cebrià Costa en un terreny situat a prop de la Rambla. Tant l’antic com l’actual tenien la funció de jardí botànic, ja que s’hi cultivaven espècies d’interès científic i donaven a conèixer els descobriments florístics més rellevants. Ara bé, a partir del 1930, amb la creació del Jardí Botànic de Montjuïc, i especialment a causa de la Guerra Civil, el jardí es va anar deteriorant i va perdre aquesta funció. La que sí que ha conservat des que va néixer i encara manté és la funció educativa, ja que no ha deixat de ser utilitzat, fins i tot ara, com a recurs de suport en la docència de la botànica.

Malgrat ser un jardí petit, és un espai amb una gran riquesa vegetal, amb més de dues-centes cinquanta espècies i un miler d’exemplars d’arreu del món. Algunes d’aquestes espècies constitueixen la «Col·lecció Plantes vives Jardí Ferran Soldevila».

La col·lecció és fruit del projecte d’innovació docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica Farmacèutica», dut a terme el 2015 amb l’objectiu d’actualitzar el catàleg de plantes vives del jardí Ferran Soldevila que s’havia fet anys enrere. Aquesta tasca s’ha completat recentment amb la Guia botànica del jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona (Cèsar Blanché i Vergés, i Ramon Maria Masalles i Saumell, 2023), publicada per Edicions de la Universitat de Barcelona.

El jardí alberga exemplars que s’han emprat directament en projectes de recerca de la Universitat de Barcelona; n’hi ha que són el resultat d’experiments d’aclimatació de noves espècies per incloure-les en jardineria mediterrània; d’altres s’utilitzen regularment en la docència en diversos graus, màsters o activitats d’extensió, i encara n’hi ha d’altres que tenen un significat cultural, commemoratiu o paisatgístic. Dos dels exemplars del jardí (un de teix i un de ginkgo) estan catalogats com a arbres d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona.

Es tracta d’un patrimoni natural que la Universitat de Barcelona vol posar en relleu i apropar a la ciutadania, que pot gaudir de passejades saludables i gratificants mentre el jardí està obert. A més, el pot conèixer gràcies a les visites guiades que organitza la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) des de l’any 2014.

Didalets de botànica, el jardí Ferran Soldevila en petites dosis

A més de les visites guiades, la ciutadania pot aprendre sobre les espècies del jardí a través del projecte audiovisual Didalets de botànica, una sèrie de vídeos en què Cèsar Blanché, catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, presenta algunes de les espècies vegetals del jardí.

El projecte, impulsat per la UCC+I, té diversos objectius. D’una banda, vol obrir una petita finestra virtual per a totes aquelles persones que desconeguin els tresors botànics que amaga l’edifici. D’una altra, vol permetre l’accés puntual a aquest jardí a la ciutadania que, per diverses qüestions, no pugui desplaçar-s’hi per conèixer-lo. Finalment, en el context actual de crisi climàtica, un projecte d’aquestes característiques serveix per preservar i documentar l’actual patrimoni natural de la Universitat.

La col·lecció consta inicialment de sis vídeos, però està previst ampliar-la en breu. En aquests moments, el Didalets de botànica ofereixen informació sobre l’olivella (Cneorum tricoccon, Rutaceae), una espècie relativament rara i protegida, que deu el nom a la similitud de les seves fulles amb les de l’olivera; l’exemplar de ginkgo (Ginkgo biloba, Ginkgoaceae), que és el més antic de la ciutat de Barcelona; l’exemplar de teix (Taxus baccata, Taxaceae), declarat arbre d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona i que és un dels exemplars més rellevants de la ciutat; la corretjola farinosa (Convolvulus farinosus, Convolvulaceae), que va ser la primera citació a Catalunya d’aquesta espècie; l’estany central, un dels punts més emblemàtics del jardí de l’Edifici Històric, i el boix (Buxus sempervirens), una de les espècies vegetals més comunes a Catalunya.