La festa de Sant Joan té orígens pagans relacionats amb la celebració del solstici d’estiu, quan la nit és la més curta de l’any i el dia, el més llarg. Per a les civilitzacions antigues, les forces de la natura constituïen el recurs principal de la seva subsistència i, per això, el sol i el foc eren objecte de culte i celebració ritual.
Posteriorment, la festa es va cristianitzar i va passar a commemorar el naixement del profeta sant Joan Baptista, moment en què, segons la tradició, es van encendre grans fogueres.
La nit de Sant Joan és nit d’encendre fogueres i gaudir de focs d’artifici, la nit en què demanem desitjos a través de rituals màgics, la nit en què les herbes tenen totes les seves propietats remeieres i la nit en què ens banyem sota el misteri nocturn de la lluna.
Una nit de color, calor, màgia i joia. De música i ball. De menjar coca en bona companyia.
De benvinguda a un cicle nou de vida.
Les imatges que hem recollit aquí corresponen a diversos objectes i documents dels fons i les col·leccions patrimonials de la UB, i ens ajuden a apropar-nos als elements iconogràfics més característics i simbòlics de la festivitat de Sant Joan.
EL FOC
El foc com un element purificador que destrueix tot allò negatiu per obrir camí als bons desitjos és un dels elements més característics d’aquesta festivitat. La tradició d’encendre fogueres durant aquest nit, que coincideix amb el solstici d’estiu, es remunta a temps prehistòrics.
En relació amb el poder del foc, la pirotècnia és també, des de fa segles, un element imprescindible de la nit de Sant Joan. Aporta llum i brogit a la festa.
SANT JOAN BAPTISTA
La festa cristiana de Sant Joan se celebra el dia 24 de juny, coincidint amb el naixement de sant Joan Baptista, sis mesos abans del naixement de Jesucrist, el 24 de desembre. Per anunciar la notícia, Zacaries, el pare de Joan Baptista, va fer encendre fogueres, costum que, de fet, sembla haver estat l’adaptació al calendari cristià d’un ritu molt més antic.
FESTA
El ball, la música i la festa són les expressions populars més explícites de la celebració de la nit més curta de l’any i el triomf de la llum sobre la foscor. En la seva versió més desenfrenada, durant aquesta nit màgica també tenien lloc els balls de bruixes al voltant del foc.
HERBA DE SANT JOAN
Antigament, el dia 23 de juny es recollien set herbes a fi de deixar-les en aigua durant tota la nit i rentar-s’hi l’endemà, com a part d’un ritual purificador i guaridor. Tradicionalment aquestes herbes eren la malva, el romaní, l’herba de Sant Joan, el saüc, la marialluïsa, la gódua i la falguera.
L’herba de Sant Joan, també anomenada hipèric humifús (Hypericum humifusum) o pericó (Hypericum perforatum), és una de les herbes més tradicionals dels rituals de Sant Joan. Per les seves propietats, actua com a antidepressiu i potenciador del desig sexual.
BANYS NOCTURNS
El poder regenerador del foc se suma, durant la nit de Sant Joan, al misteri dels banys a la llum de la lluna, que també formen part dels rituals per atreure la bona sort i la protecció durant la resta de l’any.
EL SOL
El solstici d’estiu és el moment en què el Sol es troba en el punt més alt de l’equador. A l’hemisferi nord té lloc al voltant del 21 de juny, jornada amb el dia més llarg i la nit més curta de l’any. Associat a la collita, l’abundància i la fertilitat propiciades per l’escalfor de l’astre rei, el solstici era el moment de l’any en què, des de temps prehistòrics, era costum celebrar rituals en homenatge al Sol, com a font de vida.
LA LLUNA
La lluna exerceix un influx especial durant la nit de Sant Joan, especialment quan és lluna plena. Sota la seva llum i energia, es fan molts rituals per afavorir la neteja i recàrrega energètica dels desitjos.
EL SIGNE ZODIACAL DEL CRANC
Cada 21 de juny, els raigs del sol cauen directament sobre el tròpic de Càncer i es produeix el solstici d’hivern a l’hemisferi sud i el solstici d’estiu a l’hemisferi nord. Durant trenta dies, la Terra rebrà els raigs del sol transitant pel signe de Càncer, una de les dotze constel·lacions del zodíac, caracteritzat per ser un signe d’aigua regit per la lluna.
EL FOC. «Focs de Sant Joan. Flama del Canigó» [cartell], 1981. (CRAI Biblioteca del Pavelló de la República) Disponible al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
EL SOL. Artigas, Josep. «2ª Semana Internacional de Esquí La Molina : 27 enero al 1 febrero, organizada por el Centro Excursionista de Cataluña : Copa Barcelona» [cartell], 1949? (Col·lecció Josep Artigas, CRAI Biblioteca de Belles Arts) Disponible a Memòria Digital de Catalunya i al Museu Virtual de la UB (MVUB)
EL SOL. Apià, Pere. «Astronomicum Caesareum» [llibre imprès], 1540, p. 97. (CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a BiPaDi i al Museu Virtual de la UB (MVUB)
LA LLUNA. Apià, Pere. «Astronomicum Caesareum» [llibre imprès], 1540, p. 51. (CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a BiPaDi i al Museu Virtual de la UB (MVUB)
EL SIGNE ZODIACAL DEL CRANC. Apià, Pere. «Astronomicum Caesareum» [llibre imprès], 1540. (CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a BiPaDi i al Museu Virtual de la UB (MVUB)
EL FOC. «Artificio de fuego que el Exmo. Sor. Conde del Montijo Embaxador Extraordinario y Plenipotenciario de S.M.C. hizo tirar sobre el Rio Mehin en Francfort...» [gravat], Augustae Vindel, 1741? (CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a Memòria Digital de Catalunya
BANYS NOCTURNS. Julia de Fontenelle, M. (Jean-Sébastien-Eugène). «Nouveau manuel complet des nageurs, des baigneurs, des fabricants d’eaux minérales, et des pédicures» [llibre imprès], 1848, p. 52 (36). (CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a BiPaDi anar a pàgina 52.
LA LLUNA. Hevelius, Johannes. «Johannis Hevelii Selenographia : sive, lunae descriptio, atque accurata, tam macularum eius, quam motuum diversorum...», 1647, p. 55. Disponible a BiPaDi
HERBA DE SANT JOAN. Caixa de fusta policromada del segle XVIII. Les caixes de fusta s’utilitzaven per conservar productes naturals vegetals assecats que servien per a ús medicinal. (Col·lecció Museu de la Farmàcia Catalana) Disponible al l Museu Virtual de la UB (MVUB)
FESTA. Molina, Antonio J. «Sense títol» [gravat], entre 1976 i 1980. (Col·lecció Belles Arts)
FESTA. Fotografia de la ballarina Stasia Napierkowska, 1915. (Fons Miquel Porter i Moix, CRAI Biblioteca de Belles Arts) Disponible al Museu Virtual de la UB (MVUB)
SANT JOAN BAPTISTA. Re, Sebastiano di. Detall de «La natiuitate di S. Giovanni Battista» [gravat]. Roma, entre 1525 i 1575. (CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a Memòria Digital de Catalunya
HERBA DE SANT JOAN. Fuchs, Leonhart. Detall de la il·lustració de l’hipèric de «De historia stirpivm commentarii insignes, maximis impensis et vigiliis elaborati...» [llibre imprès], 1542, p. 867. (Col·lecció de Botànica del CRAI Biblioteca de Fons Antic) Disponible a BiPaDi i al Museu Virtual de la UB (MVUB)
HERBA DE SANT JOAN. Pericó (Hypericum perforatum L.). Data de recol·lecció: 07-07-2013. (Col·lecció del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal) Disponible al Museu Virtual de la UB (MVUB)
Bona revetlla!!
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.