La fugacitat del temps. El viatge del patrimoni cultural de la UB

Finals de juliol. I un any més ens trobem en aquell moment de l’any tan esperat. L’estiu. Com és ja habitual en «El Blog del MVUB», s’acosta el moment d’acomiadar el curs que deixem enrere amb un escrit una mica diferent dels que publiquem periòdicament.

Reprenent el fil de l’anterior publicació Un estiu de pel·lícula!, on parlàvem del ritme vertiginós a què estem sotmesos, voldríem dedicar aquest breu text a reflexionar sobre la fugacitat del temps. Els viatges, com ja anunciàvem en la publicació anterior, ens ajuden a alleugerir el pes del temps que atrapa les nostres vides. La immediatesa ens afoga, ens cruspeix, perdem el nord pel futur, però, sabem realment gaudir del present? El temps transcorre de pressa, en un món on ens esforcem a seguir un ritme determinat per la feina i el consum. Les vacances, en canvi, ens ofereixen el respir necessari per tirar endavant, ja que som incapaços de frenar. Ens permeten dedicar-nos un temps per a nosaltres, per gaudir d’allò que més ens agrada, per explorar noves aventures i nous indrets.

Després d’un any treballant amb les col·leccions patrimonials de la UB, m’he adonat que les peces que les conformen també es poden relacionar amb la fugacitat del temps. Dibuixos, fotografies i imatges que en un primer moment pretenen captar un instant fugaç s’acaben conservant per sempre, esdevenint patrimoni universitari. Les peces que hem escollit narren un viatge interior que parteix en cada una d’elles de la voluntat d’aturar el temps i gaudir-lo. O no és aquest el lema que ens acompanya cada vegada que ens aturem per a unes merescudes vacances?

El cronòmetre marí, de la Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física, ens transporta directament als llargs viatges per mar del segle XIX, on els tripulants esperaven amb ànsia la terra promesa, desconeguda i plena de sorpreses. Els passatgers sovint gaudien de serveis exquisits per tal que el temps a bord transcorregués més de pressa. Com ens mostra, tot i que en una cronologia més avançada, el Díptic il·lustrat del viatge del vaixell Bremen de la companyia North German Lloyd de Nova York a Cherbourg, Southampton i Bremen (1931), que guarda el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i on es detallen els plats del menú dels viatgers.

Els viatges es converteixen en fonts de coneixement de noves cultures. El Descriptionis Ptolemaicae augmentum, el primer atles consagrat exclusivament a Amèrica i publicat per Cornelis van Wytfliet el 1597, completa la Geografia de Ptolemeu amb la descripció de les regions de la terra descobertes en època moderna. La còpia que custodia el CRAI Biblioteca de Fons Antic pertany a la segona edició, i en el conjunt de les biblioteques de l’Estat pot considerar-se rara, atès que, segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, consta únicament a la biblioteca del Real Instituto y Observatorio de la Armada de Cadis. El conjunt d’estampes geogràfiques de la Xina (Atlas nuevo de la extrema Asia, o descripcion geographica del imperio de los chinas, Martino Martini, 1658), esdevé un gran tresor per a tot aquell que desconeix el terreny xinès. De fet, l’obra de Martini fou la primera que va donar a conèixer a Europa la totalitat de les províncies de la Xina, que fins aleshores romanien pràcticament desconegudes, i va constituir l’estudi més autoritzat d’aquelles terres fins a la segona meitat del segle XIX. L’interès per la geografia, i, sobretot, la geografia desconeguda, és una constant al llarg de la història.

La fascinació per les noves cultures, ja des d’un bon inici, es presenta com una oportunitat per als artistes, i, en general, per als viatgers, per recollir nous mons en forma d’il·lustracions i dibuixos. El Fons Jordi Sabater Pi, custodiat al CRAI Biblioteca de Belles Arts, recull, a banda de llibres i revistes vinculades amb l’etnologia, un fons de més de 1500 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista, realitzats per Sabater Pi, com ara els primats o els elefants africans, entre altres. De la mateixa manera, els paisatges il·lustrats donen forma i color a records vinculats a un lloc. La Col·lecció de la Facultat de Belles Arts en guarda uns quants exemplars, com ara el Paisatge d’Àvila, obra d’Antoni Pedrola Font (1951-1955).

I és que viatjar ens estimula a emprendre noves vies de coneixement a través de l’observació. Observar. Cosa que fem poc en el nostre dia a dia frenètic. I quan ens submergim en l’acte de mirar atentament, descobrim que cada petit racó amaga noves històries. Les col·leccions patrimonials custodien nombrosos exemplars de fauna i de flora originaris d’altres terres. El ginkgo, provinent de l’Àsia, és una espècie vegetal molt rara que originàriament habitava en dues zones de l’est i sud-oest de la Xina, en boscos caducifolis de sòl àcid en valls remotes de muntanya fins a 1.100 metres. Es comença a introduir en jardins botànics a Europa a partir del segle XVIII i avui dia ja es conrea en parcs i carrers, com ara el jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. D’altra banda, el kiwi tacat petit, conservat a la Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, és un ocell endèmic de Nova Zelanda incapaç de volar. La pressió humana el va extingir de l’Illa Nord el 1938, i els carnívors introduïts, com ara gats i gossos, representen una greu amenaça per a la seva supervivència. Actualment viu a diverses illetes protegides com a santuaris lliures de depredadors.

Si observem encara amb més detall, podrem apreciar minerals i roques propis de cada zona on viatgem que evidencien la gran geodiversitat del planeta. La Col·lecció de mineralogia ens presenta, per exemple, l’arsenopirita, un cristall provinent de Chenzhou que destaca per la seva excel·lent brillantor.

Les peces comentades lliguen amb la idea que hem perfilat al començament d’aquest relat sobre la necessitat de fugir del ritme vertiginós que ens envolta. A través d’aquests instruments, el temps s’atura i ens transporta a moments molt diversos de la història. En condicions normals, és el nostre cervell que, mitjançant la memòria, és capaç de retenir allò que veu. Tanmateix, amb l’aparició de la càmera fotogràfica es fa un pas endavant en aquest sentit. De la mateixa manera que la memòria, la càmera fotogràfica permet mantenir en el temps el record d’objectes, llocs o esdeveniments. És un invent que capgira la manera de veure les coses. El temps queda congelat en un carret que, posteriorment, es pot revelar i esdevenir un record a l’abast de tot i de tothom.

La càmera fotogràfica de la marca Afga/ model Isola I (1960) de la Col·lecció Mercè Durfort d’instruments científics de la Facultat de Biologia, mostra ja nombrosos avenços respecte a les primeres càmeres d’inicis del segle XX. Es tracta d’un exemplar analògic, i, per tant, grava les fotografies en carret per després revelar-les i guardar-les en format paper, fent que les puguis tenir per sempre entre les teves mans.

Fauna, flora, gastronomia i tradició configuren un ventall de coneixement que adquirim quan viatgem. Si bé avui dia l’acte de viatjar s’ha estès i podem dir que està a l’abast de gairebé tothom, al llarg dels segles XIX i XX no era ben bé així. D’aquesta manera, les exposicions universals esdevenien el lloc on cada país podia exhibir la seva cultura i els avenços tecnològics sense la necessitat de desplaçar-se. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República conserva un segell commemoratiu de l’Exposició Internacional de 1929 celebrada a Barcelona que pretenia promoure la imatge de Catalunya cap a l’exterior. Hi participaren nombrosos països com ara Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania i Suïssa.

En definitiva, el tema del viatge connecta les col·leccions patrimonials de la UB a través de molts dels seus objectes. Ara que queda poc per entrar en aquesta època de l’any en què les vacances ens permeten evadir-nos, us encoratgem a començar a gaudir del temps i del dolce far niente. És només en aquest gaudi on descobrireu noves cultures, objectes i tradicions que us sorprendran tant com les peces aquí comentades.