Tot va començar quan vaig ser adjudicatària de la beca de col·laboració al Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona. Com a estudiant del màster universitari en Gestió Cultural de la UB, veia en aquesta beca una oportunitat per adquirir experiència i coneixements en el sector de la gestió cultural, per la gran varietat de branques artístiques, humanístiques, científiques… culturals, per dir-ho en una paraula, que es treballen al Vicerectorat. Durant l’estada, he col·laborat en exposicions, concerts i celebracions d’actes, entre moltes altres iniciatives. També he pogut intercanviar opinions i punts de vista amb diversos professionals de la UB i de fora. Tot plegat m’ha permès viure un gran conjunt d’experiències que han afegit molt de valor al pla formatiu de la beca.
Dit això, el que vull remarcar aquí i ara és que totes aquestes activitats i projectes en els quals he participat tenen una cosa en comú: el patrimoni.
Es podria dir que el patrimoni és tot objecte o conjunt, material o immaterial, que pertany a una col·lectivitat, del qual es reconeix el valor de testimoni i de memòria històrica, i se’n ressalta la necessitat de protegir-lo, conservar-lo i valorar-lo. Els éssers humans establim una relació amb el patrimoni perquè som els que ens encarreguem de crear-lo, rebre’l i transmetre’l. Que existeixi un patrimoni vol dir que hi ha una relació entre individus i béns materials i immaterials. A més a més, aquesta concepció del patrimoni com un tot condueix a un element de coneixement que supera les barreres disciplinàries; és a dir, s’hi pot accedir des de qualsevol camp de coneixement, ja sigui des dels més artístics o des dels més científics. Aquesta experiència m’ha aportat una visió en profunditat de l’enorme utilitat del patrimoni com a recurs dins del món cultural, però també en el camp educatiu.
La Universitat de Barcelona es va crear l’any 1450 i, per tant, disposa d’un patrimoni molt extens i divers. Des del Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals es treballa per posar-lo en valor i fer-ne difusió perquè tothom hi pugui tenir accés i conèixer-lo. Ho fa mitjançant concerts, visites guiades, exposicions, publicacions i actes diversos. Però també amb contingut creat a partir del patrimoni —o al voltant del patrimoni— i difós a través de les xarxes socials de la UB, específicament al compte d’Instagram de Cultura UB, al web Soc Cultura i en aquest espai: el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona (MVUB).
Una de les tasques que he desenvolupat ha estat la catalogació d’alguns dels aparells de la col·lecció Eines i Instruments Científics. La col·lecció compta amb més de cinc-cents aparells científics molt antics i diversos, que es troben a les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. Aquests objectes patrimonials són majoritàriament de caràcter docent, és a dir, s’utilitzaven fa molts anys per donar classe i, com tot, van anar quedant obsolets i es van substituir per versions més modernes. Aleshores els objectes van passar a guardar-se en vitrines de despatxos i magatzems de facultats, i així es van quedar en un segon pla.
Lluny de deixar-los caure en l’oblit, la iniciativa de reunir i mostrar gran part del patrimoni de la UB a través del Museu Virtual ha fet que a objectes com els d’aquesta col·lecció se’ls atorgui un significat nou, més enllà de la seva funció pràctica, i que es converteixin en aparells imprescindibles per conèixer l’evolució de la docència i de la recerca científica al llarg dels anys. De manera que el patrimoni cultural universitari esdevé, així, una mena de repositori on guardem la nostra memòria i la memòria de la institució, i es rescata per fer-lo visible, conegut i reconegut per a les generacions presents i futures.
De la meva experiència catalogant objectes d’aquesta col·lecció, puc dir que n’he après molt. Ha estat molt interessant acostar-me a l’àmbit científic a través del patrimoni. Com a persona «de lletres», mai no hauria dit que podria arribar a aprendre sobre geologia, o sobre el funcionament dels primers ordinadors, a través de la història que expliquen aquests aparells. Una de les tasques més curioses ha estat el procés de traçar el recorregut de la peça des de la seva fabricació fins a arribar als despatxos de la Universitat. Tot i que aparentment sembli fàcil, a vegades trobar l’empresa de fabricació, l’any de creació o el lloc d’origen pot ser d’allò més complicat. I, en més d’una ocasió, m’he trobat seguint minuciosament el rastre d’una peça, llegint històries sobre la fallida d’una empresa de fabricació de microscopis en un poble de Suïssa, per poder reescriure la història d’un dels objectes que tenim a la Universitat de Barcelona.
En definitiva, col·laborar amb el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals ha estat una oportunitat per adquirir experiència laboral i ampliar la meva formació. Però, sens dubte, ha estat una experiència que m’ha permès conèixer la riquesa que ofereix el patrimoni en el sentit més ampli.
Laia Franzi
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.