Les col·leccions d’eines i instruments científics de la UB configuren un gran grup patrimonial format per nombrosos aparells molt diversos, ubicats a les facultats de Biologia, Ciències de la Terra, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Filologia i Comunicació, Física, Infermeria, Informació i Mitjans Audiovisuals, Matemàtiques i Informàtica, Medicina i Ciències de la Salut, Psicologia i Química. Aquest conjunt d’instrumental testimonia l’evolució de la recerca i la docència de la ciència experimental durant els segles XVIII, XIX i XX.
veure menysLa Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física és una de les col·leccions patrimonials més rellevants i millor documentades de la UB. Formen part d’aquesta col·lecció més de cinc-cents instruments científics, acumulats durant més de cent vuitanta anys de vida acadèmica i de recerca. Alguns aparells tenien finalitat didàctica; d’altres estaven més orientats a la investigació. Abasten camps de la física diversos: astronomia, òptica, electricitat, magnetisme, calorimetria, mecànica, hidrodinàmica, acústica, etc., i són un testimoni de l’evolució de la física durant els segles XVIII, XIX i XX.
La Col·lecció Mercè Durfort d’instruments científics de la Facultat de Biologia està formada majoritàriament per microscopis, atès que és una eina emprada en pràcticament tots els departaments, i per aparells de captació d’imatges. La història de la microscòpia queda molt ben reflectida en aquesta col·lecció gràcies a una àmplia representació de microscopis: des dels datats cap al 1800, monoculars i binoculars amb sistema fotogràfic incorporat o no, fins als electrònics. Així mateix, hi ha una bona representació d’aparells de captació d’imatges (càmeres fotogràfiques, de filmació, lupes, etc.) i aparells de projecció de diverses èpoques.
El Museu de fonètica. Col·lecció d’instruments científics del Laboratori de Fonètica Eugenio Martínez Celdrán ofereix una crònica visual de l’avanç tecnològic i científic que ha caracteritzat aquest laboratori des de la seva creació el 1978. Aquesta col·lecció constitueix un testimoni de l’evolució de la recerca en fonètica i de la importància del Laboratori de Fonètica de la UB en aquesta disciplina. L’arxiu virtual dels diferents instruments històrics es complementa amb la seva exposició física al Museu de Fonètica, al vestíbul de la 5a planta de l’edifici Josep Carner, a la Facultat de Filologia i Comunicació.
La Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Psicologia aplega un conjunt de vint-i-dos aparells i peces dels segles XIX i XX que els primers científics, psicotècnics i psicòlegs aplicats de Catalunya utilitzaven per mesurar diferents habilitats cognitives, com ara la sensació, la percepció, l’atenció o la memòria, entre d’altres. A aquesta col·lecció d’objectes s’afegeix un recull de diversos llibres i anuaris.
La Facultat de Química de la Universitat de Barcelona disposa d’una important col·lecció d’eines i instruments científics acumulats durant anys de vida acadèmica i de recerca. Algunes de les peces són del període en què la Facultat de Ciències era a l’Edifici Històric, amb cronologies al voltant de 1900.
Les peces pertanyen a diversos camps de la química i són de naturalesa molt diversa: instruments de mesura, material de laboratori, taules periòdiques, fotografies, plànols de la Facultat de Química, murals ceràmics, entre d’altres.
Les peces que formen part de la Col·lecció d’instruments científics de mineralogia i cristal·lografia són un testimoni important de la dedicació de diferents generacions d’investigadors que han passat per la UB, així com de la mateixa història d’aquestes ciències, que han estat clau per entendre l’estructura dels materials a escala atòmica. L’origen de la Col·lecció se situa el 1912, quan Francisco Pardillo Vaquer guanya la Càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia de la Facultat de Ciències, que tot just s’acabava de crear, i comença a dotar la càtedra amb els aparells de mesura més avançats que es podien trobar al mercat europeu en aquell moment, coincidint amb un avenç revolucionari: la descoberta de la capacitat dels cristalls per difractar els raigs X.
