Un mar a la cuina
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-33
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/23047
Tipus
Serigrafia
Materials/Tècniques
Serigrafia amb tinta daurada
Dimensions/Durada
56 x 77 cm
Lloc d’origen
Barcelona (Catalunya)
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Descripció
Llegir més
“Un mar a la cuina”, de Marga Ximenez, és una serigrafia vinculada a la instal·lació multimèdia “Domus Aurea”, realitzada juntament amb Nora Ancarola dins del projecte “Trilogia de la Privadesa”. L’obra s’inscriu en una línia d’investigació centrada en la construcció del subjecte femení i en la revisió crítica de l’espai domèstic com a lloc simbòlic.
El títol funciona com una metàfora: la irrupció del mar —símbol d’immensitat, llibertat i desig— a la cuina, espai històricament associat a l’àmbit femení. Aquest desplaçament genera una tensió entre el quotidià i l’il·limitat, transformant la cuina en un territori on emergeixen la memòria i la subjectivitat.
L’obra representa el trànsit de moltes dones des de l’àmbit privat cap al seu lloc al món, on construeixen la seva identitat. Aquesta idea es materialitza en barques fetes amb sostenidors, en aquest cas, un setrill, pots d’espècies i materials reciclats, que simbolitzen el pas del domèstic cap a un espai de llibertat. D’aquesta manera, l’obra proposa una reflexió sobre la identitat i la vulnerabilitat, entenent la llar com un espai travessat per experiències i conflictes.
El títol de l’obra i de la sèrie apareixen manuscrits a la part inferior esquerra de l’obra.
L’artista, Marga Ximenez (Barcelona, 1950), ha desenvolupat la seva trajectòria entre l’escultura, la instal·lació, el dibuix, el tèxtil i el comissariat d’exposicions. El seu treball s’ha desplegat entre Barcelona i diversos contextos de l’art contemporani, amb una mirada constant cap a l’experimentació material i la dimensió conceptual de l’obra.
La seva pràctica investiga la relació entre objecte, memòria, identitat i llenguatge visual, mitjançant l’ús de materials i objectes quotidians que incorporen una dimensió social. Amb una atenció especial al cos, a allò domèstic i les construccions simbòliques del que és femení, la seva obra qüestiona les identitats fixes i proposa lectures múltiples. En aquest sentit, ha desenvolupat una estratègia singular basada en l’ús d’heterònims —com Yukimaro, Pía Remedios, Feliu Esteve o Colectivo Puntas— que li permeten explorar diferents subjectivitats i desplaçar la noció d’autoria.
Així mateix, ha exercit un paper destacat com a impulsora cultural, especialment a través de MX Espai 1010, un projecte que va codirigir a Barcelona i que va funcionar com a plataforma per a l’art contemporani i l’intercanvi creatiu. La seva obra s’ha exposat en institucions i contextos com la Fundació Joan Miró de Barcelona, les biennals d’art tèxtil a Vicenza i Lausana, a més d’altres àmbits expositius i en projectes recents com de ”Festes i des/Fetes”, presentat al Museu Can Mario i al Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
