Sense títol (de la sèrie Els dies)
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-30
Tipus
Grafit (obra visual)
Materials/Tècniques
Grafit, Pigment sobre basik dur-Guarro
Dimensions/Durada
50 x 70 cm
Lloc d’origen
Barcelona
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Descripció
Llegir més
CAT
Aquesta peça, realitzada amb grafit sobre paper i capes de pintura blanca, presenta una composició molt senzilla: una columna centrada que conté quatre paraules —Esmorzar, Dinar, Berenar, Sopar— sobre un fons gairebé buit. La superfície del paper interactua amb les veladures blanques que cobreixen parcialment les paraules, dificultant la seva lectura. Aquest recurs no sols oculta el text, sinó que el converteix en un element més visual que llegible, com si les paraules s’anessin esvaint.
Des d’una perspectiva formal, l’obra es pot entendre com un registre o una empremta d’accions quotidianes. Les paraules al·ludeixen a moments del dia vinculats al menjar, però, en estar parcialment cobertes, suggereixen que aquestes accions ja han tingut lloc. Així, el dibuix no representa l’acció en si, sinó el seu rastre. En aquest sentit, es pot considerar proper a allò performatiu, on el llenguatge funciona com a indici d’una experiència viscuda.
En el pla conceptual, l’obra planteja una reflexió sobre el temps quotidià, no com una noció abstracta, sinó com una realitat vinculada al cos, a la cura i a la repetició diària. L’ús del blanc va més enllà de l’estètica: evoca silenci, pausa i un cert esborrament, com si el pas del temps fes desaparèixer aquests petits gestos. D’aquesta manera, la peça fa visible un ritme diari que normalment passa desapercebut.
Isabel Banal Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) és graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de 1990 combina la seva pràctica artística amb la docència a l’Escola Massana de Barcelona, on desenvolupa una tasca centrada tant en la creació com en la formació en arts visuals.
El seu treball aborda la relació entre natura i entorn urbà, així com qüestions vinculades al paisatge, la memòria i el simbolisme del color blanc, concebut com a espai de silenci i revelació. Al llarg de la seva trajectòria, ha treballat de manera continuada amb materials orgànics juntament amb objectes quotidians i elements propis de l’àmbit artístic, explorant variacions d’escala i processos de miniaturització inspirats en la tradició dels pessebres. La seva producció abasta diversos mitjans, entre els quals hi ha la instal·lació, la fotografia, la pintura i l’escultura, construint un llenguatge de gran càrrega poètica i una estreta connexió amb el territori.
Ha realitzat exposicions individuals en espais com Chiquita Room (Barcelona, 2023), la Canònica de Santa Maria de Vilabertran (2022), Estrany-De la Mota Art Advisors (Barcelona, 2020), el Museu Memorial de l’Exili (2020), el Museu de la Mediterrània (2019) i Arts Santa Mònica (Barcelona, 2014).
SPA
Esta pieza, realizada con grafito sobre papel y capas de pintura blanca, presenta una composición muy simple: una columna centrada que contiene cuatro palabras —Esmorzar, Dinar, Berenar, Sopar— sobre un fondo casi vacío. La superficie del papel, interactúa con las veladuras blancas que cubren parcialmente las palabras, dificultando en ocasiones su lectura. Este recurso no solo oculta el texto, sino que lo convierte en un elemento más visual que legible, como si las palabras se fueran desvaneciendo.
Desde una perspectiva formal, la obra puede entenderse como un registro o una huella de acciones cotidianas. Las palabras aluden a momentos del día vinculados a la comida, pero, al estar parcialmente cubiertas, sugieren que esas acciones ya han ocurrido. Así, el dibujo no representa la acción en sí, sino su rastro. En este sentido, puede considerarse cercano a lo performativo, donde el lenguaje funciona como indicio de una experiencia vivida.
En el plano conceptual, la obra plantea una reflexión sobre el tiempo cotidiano, no como una noción abstracta, sino como algo ligado al cuerpo, al cuidado y a la repetición diaria. El uso del blanco va más allá de lo estético: evoca silencio, pausa y cierto borrado, como si el paso del tiempo hiciese desaparecer estos pequeños gestos. De esta manera, la pieza hace visible un ritmo diario que normalmente pasa inadvertido.
Isabel Banal Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) es graduada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Desde 1990 combina su práctica artística con la enseñanza en la Escola Massana de Barcelona, donde desarrolla una labor centrada tanto en la creación como en la formación en artes visuales.
Su trabajo aborda la relación entre naturaleza y entorno urbano, así como cuestiones vinculadas al paisaje, la memoria y el simbolismo del color blanco, concebido como espacio de silencio y revelación. A lo largo de su trayectoria, ha trabajado de manera continuada con materiales orgánicos junto a objetos cotidianos y elementos propios del ámbito artístico, explorando variaciones de escala y procesos de miniaturización inspirados en la tradición de los pesebres. Su producción abarca diversos medios, entre ellos la instalación, la fotografía, la pintura y la escultura, construyendo un lenguaje de gran carga poética y estrecha conexión con el territorio.
Ha realizado exposiciones individuales en espacios como Chiquita Room (Barcelona, 2023), la Canònica de Santa María de Vilabertran (2022), Estrany-De la Mota Art Advisors (Barcelona, 2020), el Museu Memorial de l’Exili (MUME, 2020), el Museu de la Mediterrània (2019) y Arts Santa Mònica (Barcelona, 2014).
