Retrat de Rafael Aracil i Martí, quart degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, 1992-1998.
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-21
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/22534
Dimensions/Durada
Amb marc 112 x 124,5 cm
Sense marc 80 x 103cm
Lloc d’origen
Barcelona (Catalunya) – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Descripció
Llegir més
El retrat presenta el Dr. Rafael Aracil i Martí mitjançant un enfocament minimalista. La composició es centra en un dibuix esquemàtic del rostre, situat en un espai dominat pel buit i delimitat per un característic marc interior de línies ondulades que separa la figura del fons.
Allunyada del realisme acadèmic, l’obra prescindeix de detalls ornamentals per atorgar el protagonisme absolut al traç cal·ligràfic del rostre. Mitjançant l’ús de contorns mínims i taques de color blanc, l’artista aconsegueix transcendir l’aparença física, capturant la mirada reflexiva i la presència del retratat.
A la part inferior central del marc hi ha una petita placa daurada amb la inscripció “IL. LM SR DR RAFAEL ARACIL I MARTÍ QUART DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1992 – 98”. La signatura de l’artista apareix a la part inferior dreta, acompanyada de la dedicatòria “A l’amic Rafael Aracil”, seguida dels cognoms de l’autor, Hernández Pijuan, datada el 1998.
Rafael Aracil i Martí (1941-2022), historiador especialitzat en història contemporània i econòmica, va estudiar a la Universitat de València, on es va llicenciar el 1970, i es va doctorar a la Universitat de Barcelona el 1973. Va ser catedràtic d’Història Contemporània a la mateixa Universitat des de 1986, i degà de la Facultat de Geografia i Història des de 1992 fins a 1998. La seva recerca es va centrar en l’economia contemporània valenciana, espanyola i europea, així com en la història política més recent.
Des de 1998 fins a 2011 va dirigir el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. També va ser codirector de la revista El Contemporani, impulsant el debat historiogràfic sobre el món actual.
Entre les seves obres destaquen “Industrialització al País Valencià: Alcoi” (1974, amb Mario García Bonafé), “Lecturas de historia econòmica (s. XVIII-XX)” (1976-77), “Història econòmica mundial i d’Espanya” (1993, amb Antoni Segura), “El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días” (1995) i “El País Valencià sota les bombes, 1936-1939” (2010, amb Joan Villarroya).
També va tenir un paper destacat en l’organització acadèmica, com a director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals i codirector d’El Contemporani, contribuint a l’estudi de la transició democràtica i la postguerra a Espanya.
L’autor de l’obra, Joan Hernández Pijuan, va néixer a Barcelona el 1931. Es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. També va estudiar a l’École Nationale Supérieur des Beaux-Arts de París. Des de mitjans de la dècada de 1970 va ser professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on va combinar la docència amb la seva tasca com a pintor. El 1989 va ser nomenat catedràtic de pintura i, a partir de 1992, degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria va rebre notables reconeixements, com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1981 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1985. Així mateix, a la dècada de 1990 va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
