Retrat del Dr. Salvador Claramunt i Rodríguez, tercer degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, 1980-1992.
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-20
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/22412
Materials/Tècniques
Pintura a l'oli (pintura)
Dimensions/Durada
Amb marc 132 x 105 cm
Sense marc 120 x 93 cm
Lloc d’origen
Barcelona (Catalunya) – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Descripció
Llegir més
Retrat del Dr. Salvador Claramunt i Rodríguez, amb un vestit gris clar, camisa blanca i una corbata de ratlles en tons pastel. El professor Claramunt i Rodríguez apareix assegut, amb el tors lleugerament girat cap a l’espectador, amb una mirada que transmet autoritat, experiència i temple. Així mateix, a la seva mà dreta sosté un document mentre que la mà esquerra reposa sobre la seva cama.
Sobre la taula hi ha la birreta de doctor de color blau cel, propi dels estudis de Filosofia i Lletres, símbol de seu grau acadèmic. Al fons esquerre es distingeix un escut institucional del Col·legi de Sant Climent dels Espanyols, de Bolonya, en el qual va ser becat. A la cantonada inferior dreta es troba la signatura de l’artista Miquel Quílez Bach, amb data de 1992. I a la part inferior del marc hi ha una placa que indica: “IL·LM SR. DR. SALVADOR CLARAMUNT I RODRÍGUEZ TERCER DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1980-1992”.
Salvador Claramunt i Rodríguez historiador especialitzat en història medieval, estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Col·legi d’Espanya de Bolonya l’any 1969. Va ser catedràtic de la Universitat de Barcelona entre 1983 i 2014, i des d’aleshores, catedràtic emèrit. La seva recerca es va centrar en els estrats socials més humils de l’edat mitjana i en el món universitari medieval de la Corona d’Aragó.
Des del 1992 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Gràcies a la seva dedicació acadèmica en el camp de la història medieval, fou nomenat Cavaliere Commendatore de la República Italiana l’any 1993 i rebé la Gran Creu d’Alfons X el Savi l’any 1999.
Entre les seves obres destaquen Las claves del Imperio Bizantino (1992), Historia de la Edad Media (1992, també publicada en italià), Història Medieval (1991, amb J.R. Julià i Prim Bertrán), i Societat, cultura i món mediterrani a l’Edat Mitjana (2014), un recull d’articles.
També tingué un paper destacat en l’organització acadèmica: l’any 1995 fou elegit president del comitè executiu dels congressos d’història de la corona d’Aragó, i el 1998 fou nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona.
L’autor de l’obra, Miquel Quílez Bach, nasqué a Barcelona el 1943, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, i també al Conservatori Superior de Música del Liceu. Estudià també a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Fou professor de dibuix, i des del curs 1969-1970, professor a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Catedràtic d’universitat des de 1987, fou degà de la Facultat del Belles Arts entre 1987 i 1992. Fou primer premi de pintura de la direcció General de Belles Arts el 1965, i primer premi de l’exposició del Ministeri d’Educació i Ciència el 1970, així com membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria des del 1990.
