Manòmetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0552
Tipus
Manòmetre
Dimensions/Durada
18x24x5
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparell que permet la mesura de la pressió d’un fluid en un sistema tancat, en aquest cas, d’un sistema hidràulic. Consisteix d’una carcassa de llautó de forma circular la qual està recoberta per una esfera de vidre. D’aquesta sobresurt un tub per on s'estableix la connexió amb el sistema d’estudi. Les unitats que fa servir el manòmetre són dos diferents: una fa servir les lliures per polzada quadrada i l’altre per alçada a la qual s’elevaria una columna d’aigua si s’apliqués la pressió en qüestió.
Funcionament:
El funcionament de l’aparell es basa en la deformació d’un tub intern com a conseqüència de la pressió que se li exerceix. Com es comenta, dins de l’aparell hi ha un tub de llautó enrotllat sobre si mateix, concretament, es troba corbat a mode d’hèlix. Un dels extrems del tub està obert i fixat al coll de la vàlvula que comunica amb el sistema hidràulic. L’altre extrem del tub està tancat, lliure i connectat a una agulla que marca la mesura sobre l’escala.
Així doncs, quan el pas està obert, la pressió que exerceix el vapor sobre les parets internes del tub li obliga a enrotllar-se sobre si mateix, provocant el moviment de l’agulla indicadora. Cal destacar un inconvenient d’aquests aparells i és que es tornen més inexactes amb l’ús. Això és com a conseqüència dels òrgans metàl·lics que el constitueixen experimenten, sota l’acció de vapors calents, alteracions en la seva elasticitat afectant així en la mesura.
Dades històriques:
El primer aparell conegut que mesurava la pressió va estar el baròmetre de l’evangelista Torricelli al 1644, qui va fer servir el tub que rep el mateix nom, tub de Torricelli. Amb el pas del temps va anar evolucionant fins que al segle XX es van desenvolupar els manòmetres. Aquests aparells derivaven dels baròmetres que consistien en tubs en forma de U plens de mercuri els quals comptaven amb un dels extrems obert i l’altre tancat. A nivell industrial, es va veure la necessitat de fer servir els manòmetres aneroides essent el primer patentat per l’enginyer francès Bourdon al 1849.
L’aparell en qüestió va ser fabricat per la companyia angles, Rees Roturbo Syndicate Limited, la qual va estar activa durant la primera meitat del segle XX. La primera menció que es fa respecte aquesta companyia data del novembre de 1906 al noticiari Wolverhampton Journal; en l’escrit es parla de l’enregistrament d’una empresa amb la fi d’adquirir invencions relacionades amb turbines centrífugues i bombes similars de E. S. G. Rees i Thomas Parker, Limited. D’aquesta manera, sorgeix una empresa centrada en la fabricació i comercialització de bombes, treballs en ferro, entre d’altres. Malgrat tot, va ser transferida al 1909 a Rees Roturbo Manufacturing Company Limited i aquesta darrera no va sobreviure més enllà del 1936.
