Voltímetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0551
Tipus
Voltímetre
Dimensions/Durada
18 x 20 x 32 cm
Lloc d’origen
Nova York, Estats Units d'Amèrica
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Voltímetre de corrent contínua (DC) de la companyia Millivac Instruments. Aquest instrument consta d’una carcassa de material metàl·lic en la qual es troben quatre dials i dos terminal. Cada dial fa una funció diferent: escollir el rang del voltatge que es pretén mesurar, la resolució de la mesura, selecció del zero a l’escala superior i l’elecció de detectar o no la polaritat del pols. Pel que fan els terminals, un correspon a la entrada de corrent elèctric mentre que l’altre s’utilitza per connectar el voltímetre a “terra”. A més, el dispositiu compta amb un amplificador de tub buit i un commutador que permet estabilitzar el senyal de sortida. La lectura del voltatge es fa a través del visor analògic que es troba a la part superior dels comandaments.
Aquest aparell permet mesurar de la diferència de potencial elèctric entre dos punts d’un circuit. Algunes aplicacions de l’instrument són: proporcionar informació de la font d’alimentació, monitoritzar el voltatge entre dos punts o, fins i tot, diagnosticar problemes elèctrics. D’altre banda, també pot servir pel calibratge i configuració d’altres aparells elèctrics més complexos.
Funcionament:
El voltímetre mesura la diferència de potencial elèctric entre dos punts d’un circuit i, en aquest cas particular, la mesura es mostra en el visor analògic. A grans trets, aquest dispositiu fa servir un mecanisme electromecànic que permet la conversió del corrent que hi flueix en una lectura de voltatge. Per fer això, el voltímetre compta amb una resistència fixe d’alt valor i un galvanòmetre que permet determinar el corrent que hi travessa; s’aplica la llei d’Ohm sobre aquesta mesura per aconseguir el valor del voltatge que, posteriorment, indica una agulla sobre l’escala. El moviment de l’agulla es genera a partir de la interacció entre el camp magnètic generat per les bobines del galvanòmetre amb el camp magnètic d’un imant que es troba dins de l’equip; concretament, la bobina està suspesa en el camp magnètic fort i aquesta rota amb la interacció. La rotació resulta proporcional al corrent i, per tant, al voltatge aplicat. Cal destacar el fet de que el corrent que es mesura és amplificat a través de tubs de buit que formen part del circuit intern; els tubs proporcionen un mètode d’amplificació precís i estable.
Per realitzar la mesura cal connectar en paral·lel el voltímetre en aquells punts d’interès. Al connectar la corrent elèctrica a través del terminal INPUT, una petita quantitat flueix a través del resistor intern el que porta a la caiguda del potencial que és proporcional al voltatge. Per escollir el rang del voltatge i/o la resolució de la mesura cal fer l’elecció a través dels dials.
Dades històriques:
Els primers aparells que varen permetre la mesura del voltatge elèctric foren els electròmetres. Malgrat que existeixen diferents tipus, tots es basen en els mateixos principis fonamentals. El primer va ser desenvolupat per Charles-Augustin de Coulomb i, més tard al segle XIX, Lord Kelvin va millorar el disseny a l’introduir l’electròmetre quadrant. Ara bé, s’associa com a inventor del primer multímetre a l’enginyer Donald MacAdie; motivat per reduir el nombre d’instruments que feia servir per a la reparació i manteniment dels circuits de telecomunicació, va dissenyar aquest aparell. En aquest cas concret, es té un voltímetre datat del 1960.
La companyia estatunidenca Millivac Instruments Inc. va destacar en el disseny i fabricació d’instruments de mesura i equips relacionats amb el buit. Fundada al segle XX, va ser important al mercat de la instrumentació per aplicacions al buit durant la segona meitat del mateix segle. El voltímetre MV-17C va sortir al mercat l’any 1960.
