S’acaba de publicar una nova col·lecció al Museu Virtual de la UB: la Col·lecció d’instruments científics de mineralogia i cristal·lografia.
L’origen de la Col·lecció d’instruments científics de mineralogia i cristal·lografia de la Facultat de Ciències de la Terra se situa el 1912, quan Francisco Pardillo Vaquer guanya la Càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia de la Facultat de Ciències que tot just s’acabava de crear.
Aquesta fita coincideix el mateix any amb un avenç revolucionari a la Universitat de Múnic: la descoberta de la capacitat dels cristalls per difractar els raigs X. Aquesta troballa va obrir noves vies d’estudi, i el catedràtic Francisco Pardillo, científic meticulós i coneixedor de l’alemany, ràpidament va centrar tots els esforços a dotar la Universitat de Barcelona de l’instrumental necessari per ser referent en aquesta línia d’investigació. Així, va col·laborar amb empreses locals que importaven equips de raigs X per a ús mèdic, com generadors d’alta tensió i tubs de raigs X, i va adaptar les càmeres de Laue i les cilíndriques comercials per optimitzar els estudis de difracció. Des d’un inici, Pardillo va equipar la Càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia amb els aparells de mesura més avançats que es podien trobar al mercat europeu, i va portar els estudis morfològics al màxim nivell de perfecció.
Tot i que la Col·lecció ha anat creixent al llarg dels anys, la majoria d’instruments són de la primera meitat del segle XX. Entre les peces més destacades trobem el goniòmetre de reflexió de dos cercles de V.M. Goldschmidt, un instrument clau per mesurar amb precisió els angles entre les cares d’un cristall. Adquirit abans de 1929, va ser utilitzat pel professor Francisco Pardillo en els seus estudis, i representava un avenç tècnic important per a l’època, ja que permet obtenir mesures amb una precisió d’un minut de grau.
Goniòmetre de reflexió de dos cercles de Goldschmidt, començament del segle XX
També forma part de la Col·lecció un microscopi petrogràfic fabricat per la casa Leitz cap al 1920, un instrument que permet l’observació de làmines primes de roques i minerals amb llum polaritzada, i l’observació amb llum conoscòpica de figures d’interferència, i que es considera una eina bàsica per als estudiants de l’època. Aquest microscopi incorpora prismes de Nicol per tal de polaritzar la llum, un sistema sofisticat per al seu temps que facilitava una observació precisa i la identificació dels minerals.
Una altra peça notable és el polarímetre de Laurent, un aparell que, tot i estar més associat a la química orgànica, juga un paper clau en l’estudi de les propietats òptiques dels cristalls. Aquest instrument permet mesurar la rotació de la llum polaritzada en travessar substàncies òpticament actives, com certs cristalls o compostos orgànics.
Polarímetre de Laurent, entre 1850 i 1892
Aquestes peces, com totes les que formen part de la Col·lecció d’instruments científics de mineralogia i cristal·lografia, són un testimoni important de la dedicació de diferents generacions d’investigadors que han passat per la Universitat de Barcelona, així com de la mateixa història d’aquestes ciències, que han estat clau per entendre l’estructura dels materials a escala atòmica. És per això que, tot i el pas del temps, cal conservar-la i mantenir-la viva, per exemple, usant-la com a recurs acadèmic i formatiu per a les noves generacions d’estudiants.
En un futur proper es preveu ampliar el catàleg afegint-hi diferents instruments de difracció de raigs X que són més moderns.
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.