El patrimoni cultural universitari té una personalitat pròpia en el context de la conceptualització patrimonial general, fonamentada en la seva relació amb les tradicions i la història universitàries. Els valors del patrimoni cultural i natural custodiat i gestionat per les universitats permeten una comprensió extraordinària de la singularitat d’aquest tipus de patrimoni, i fonamenten la necessitat de gestionar-lo des d’una òptica global i integradora.
Assistim des de fa anys a un escenari en què l’interès pel patrimoni cultural universitari es revela creixent. Moltes universitats han presentat les seves col·leccions patrimonials en congressos i simposis, i se n’han fet publicacions. Es pot dir que pràcticament totes les universitats històriques disposen de catàlegs o textos divulgatius sobre els seus béns patrimonials, iniciatives totes elles necessàries però insuficients.
Falten, en general, treballs que impliquin una anàlisi crítica de les col·leccions en molts dels seus àmbits, des de reflexions sobre el propi marc conceptual fins a la comprensió profunda del patrimoni per a una millor gestió i documentació, entre altres aproximacions.
Que a la Universitat de Barcelona es comencin a presentar tesis doctorals sobre el seu patrimoni cultural és, d’entrada, una gran notícia. I quan la tesi doctoral va més enllà d’un gran raonament teòric i s’aventura a proposar solucions concretes a preguntes i problemes concrets, aleshores el treball de recerca esdevé altament significatiu i útil.
El 19 de gener de 2024, la professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals Marina Salse va defensar la seva tesi doctoral, «La documentació del patrimoni universitari en contextos No Museu: propostes per a la seva organització i descripció a partir de les col·leccions de la Universitat de Barcelona», dirigida pels professors Núria Jornet i Javier Guallar. La tesi va obtenir la màxima qualificació: excel·lent cum laude.
Elaborada a partir de diversos articles publicats en revistes indexades, la tesi assoleix diversos objectius que es van desgranant fins a l’objectiu global, que és el de generar una proposta de model d’anàlisi documental i d’interoperabilitat del patrimoni universitari que pugui aplicar-se no només a la UB, sinó també a institucions anàlogues, cobrint tots els tipus de patrimoni que es reconeixen i intentant harmonitzar els diferents sistemes documentals aplicats a biblioteques, arxius i museus.
La tesi de Marina Salse forma part d’un procés que es va iniciar ara fa uns cinc anys, quan la UB va començar a reflexionar sobre la necessitat de reformular el seu Museu Virtual i, en paral·lel, el sistema de documentació que el sustentava, que és la base i fonament de qualsevol sistema de col·leccions patrimonials de caràcter museístic. Al llarg d’aquests anys s’han treballat esquemes de metadades, criteris de classificació, l’establiment de vocabularis basats en estàndards de valors i de continguts adaptats al web semàntic, etc.
Tota aquesta trajectòria, que ha culminat exitosament en la tesi doctoral de la professora Marina Salse, ha estat una peça clau en el nou enfocament integrador del Museu Virtual de la UB. Des d’una perspectiva col·laborativa, continuarem treballant per facilitar la comprensió integral del nostre patrimoni universitari i fer-lo valer de manera més efectiva.
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.