Què és una universitat?
Quan sentim parlar de museus, immediatament ens venen al cap institucions com ara el Prado, el Louvre, el British o, amb una dimensió més propera, el MACBA o el MNAC. Ningú no pensa en les universitats.
Què és una universitat? Stricto sensu, una universitat és una «institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents». [1] Naturalment, ningú no pot negar que aquesta afirmació sigui certa. Però no és menys cert que la institució universitària és quelcom més, fins i tot des dels orígens de la universitas medieval, terme que designava una comunitat de mestres i estudiants que es dedicava, no tan sols a l’ensenyament de disciplines, sinó, en un sentit més global, a l’ofici del saber, i es regia pels seus estatuts i la seva pròpia organització administrativa.
Rei Martí l'Humà
Rotlle genealògic dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona ded començament del segle XV, procedent de la Biblioteca de Poblet. El rei Martí l'Humà va establir, l'any 1401, l'Estudi General de Medicina en un local del portal de Santa Eulàlia, a la zona de la Boqueria, i va integrar-hi metges prestigiosos, com ara Pere Descoll. A aquest Estudi General de Medicina s'hi va afegir, l'any 1402, la Facultat d'Arts. A partir d'aquell moment, els estudis universitaris de Barcelona van rebre el nom d'Estudi General de Medicina i Arts. Fotografia: © Biblioteca de Poblet.
I si la universitat ja era un ens complex en època medieval, és fàcil deduir que la seva evolució al llarg de la història ens ha dut a un escenari, en ple segle XXI, en què la institució universitària és molt més que això.
Ara i aquí no entrarem en un debat difícil d’abordar sobre la missió de la universitat contemporània, però tothom reconeix i defensa que la definició i el propòsit de la universitat s’han de formular des d’una perspectiva que tingui en compte una pluralitat de components, com són la docència, la recerca, la transferència del coneixement, la transmissió de la cultura i la dimensió social de la institució, als quals s’afegeixen la digitalització i el poder de la informació, així com la innovació i la internacionalització. Components que han de confluir en un model cada vegada més interdependent amb les necessitats tangibles de la societat, que alhora ha de ser un model de responsabilitat ètica, ecològica i atenta a la diversitat que promogui les capacitats, els valors i el pensament crític necessaris per afrontar els nous reptes.
El patrimoni cultural universitari
Què és una universitat? Sí, saber contestar aquesta pregunta és important. El que la universitat representa per a la societat actual és important, però també ho és que la societat del futur conegui (i reconegui) el paper fonamental que ha tingut la universitat en el passat i com s’ha transmès fins als nostres dies. En aquest punt, el patrimoni ha de tenir una funció substancial. Diria més, ineludible.
En les darreres dècades, les universitats han començat a reconèixer que el patrimoni científic, històric, artístic, arqueològic, zoològic, botànic, etc., això és, cultural, si ho volem resumir en una paraula, també forma part d’aquest conjunt de components que configura la universitat avui dia.
I és que el patrimoni cultural de les universitats esdevé un element fonamental per perpetuar, reforçar, difondre i fer valer les funcions, els objectius i la missió de la Universitat pel que fa a docència, recerca i transferència. Atès que aquests són els tres pilars fonamentals de la institució universitària, també ho han de ser de les col·leccions patrimonials. Per què? Perquè no estan dissociats.
Vista general del jardí de l'Edifici Històric, a la zona de Gran Via - Aribau
El jardí Ferran Soldevila és un espai patrimonial hereu d'un antic jardí que, pels volts del 1860, mantenia el professor Antoni Cebrià Costa en un terreny situat a prop de la Rambla. Tant el jardí antic com l'actual tenien la funció de jardí botànic, ja que s'hi cultivaven espècies d'interès científic i es donaven a conèixer els descobriments florístics més rellevants. A partir del 1930, però, amb la creació del Jardí Botànic de Montjuïc, i especialment a causa de la Guerra Civil, el jardí es va anar deteriorant i va perdre aquesta funció. La que sí que ha conservat des del seu naixement i encara manté és la funció educativa, ja que no ha deixat de ser utilitzat, fins i tot ara, com a recurs de suport en la docència botànica. Fotografia: © Universitat de Barcelona.
El patrimoni cultural universitari està format per grans col·leccions científiques, per edificis de gran valor arquitectònic i urbanístic, per jardins botànics, per biblioteques de gran interès patrimonial, per col·leccions artístiques, zoològiques, botàniques o mineralògiques, per cerimònies i tradicions centenàries. És a dir, el concepte de «patrimoni universitari» traspassa la consideració del bé merament material: és patrimoni material, immaterial, moble, immoble, patrimoni natural, patrimoni oral. Ho és també —i sobretot— el seu capital humà, en tant que germen d’un ventall infinit de creacions de caràcter artístic, científic, literari, escènic, entre d’altres. Això és, patrimoni total entès com a cultura en sentit ampli.
Un patrimoni que s’ha generat en el si de la institució en el passat i que s’hi genera constantment en el present. Un patrimoni que cal preservar i comunicar a la societat.
Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA)
El CRBA preserva i gestiona una col·lecció zoològica d’aproximadament 400.000 exemplars. Fotografia: © Universitat de Barcelona.
Però per què és tan important, preservar el patrimoni cultural universitari? Perquè les col·leccions universitàries custodien, estudien i exhibeixen l’evidència material del procés en què s’ha generat i transmès el coneixement de generació en generació. Perquè expliquen la història del coneixement a través dels objectes que custodien. Perquè són un dipòsit de coneixement i un testimoni del que ha estat la universitat en el passat i del que és la universitat ara.
Si voleu continuar reflexionant sobre aquesta qüestió, no us perdeu la propera entrada al blog del MVUB.
Pili Mateo
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.
Enhorabona, Pili, per un escrit tan ben fet i agradable de llegir. Gracies