Terminal IBM
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0561
Tipus
Dimensions/Durada
43 x 52 x 45 cm
Lloc d’origen
Nova York, Estats Units d'Amèrica
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparell computacional de l’empresa IBM que permet la interacció amb mainframes i sistemes centrals; forma part d’un terminal computacional. Essent més específics, el model correspon al IBM 3270 que resulta ser el successor del terminal IBM 2260.
Presenta una pantalla CTR, és a dir, una pantalla de tubs catòdics que mostra el text i gràfics (en general). Com a curiositat, el text que mostrava els models originals es coneix amb el sobrenom de pantalla verda. D’altre banda, té un teclat alfanumèric que inclou tecles de funció; aquest es connecta a través d’un terminal de la computadora central. A diferència dels terminals ASCII serials aquest l’equip en qüestió minimitzava el nombre de interrupcions E/S requerides per acceptar els grans blocs de dades tot utilitzant una interfície d’alta velocitat amb cable coaxial.
Pel que fa l’aspecte, el sistema es presenta en dos mòduls essent un el monitor no programables i l’altre el teclat. La part que més destaca és el monitor degudes a les seves proporcions i és en aquest on es troben els circuits i elements necessaris per interactuar amb els sistemes de mainframes.
Algunes característiques rellevants que el diferencien dels altres models és la seva capacitat de mantenir dades en la pantalla inclús després de que el terminal es desconnecti del mainframe; el que permet als usuaris reprendre el treball sense el risc de perdre informació. També, permet emular múltiples pantalles virtuals en un sol terminal; això ho aconsegueix gràcies a l’assignació d’àrees del visor a diferents “pantalles virtuals”, permetent que es puguin alternar.
Funcionament:
Aquest dispositiu funciona com a unitat de visualització i entrada/sortida dels mainframes; a més d’interactuar amb sistemes mainframe, especialment en entorns empresarials i de negocis. El funcionament intern es basa en la transmissió de dades en blocs des del terminal al mainframe i viceversa, tot minimitzant el nombre d’interrupcions al sistema principal. Per aquest mateix motiu, aquests dispositius també es coneixen com terminals de blocs. Cal comentar que aquest model és compatible amb una amplia gamma de d’aplicacions de softwares tals com: VM, OS/369 i MVS.
La comunicació s’estableix utilitzant un protocol específic de IBM, com el protocol de control d’unitat de dades (DSCU). Així doncs, la informació generada durant la sessió s’envia a través de la xarxa i, un cop que el servidor la rep la processa i la retorna al terminal. Les dades de sortida es mostren en un monitor no programable de CRT que opera en mode de pantalla de caràcters, és a dir, fa servir una quadrícula de caràcters en comptes de gràfics. L’usuari fa servir el teclat per enviar les comandes específics al mainframe; cal esmentar que aquest es connecta amb un cable coaxial a visor.
Dades històriques:
Com a predecessors del computador terminal es considera la consola Z3 de Konrad Zuse, la qual va ser completada al 1941. Aquesta va estar la primera computadora digital completament automàtica que programava. Tot i així, només es podia introduir valors numèrics i, per tant, va ser anàloga a les màquines calculadores. Al 1956 Whirlwind Mark I va comercialitzar el primer computador equipat amb teclat i impremta. Amb els anys aquesta idea va anar evolucionant amb diferents propostes portades a termes per empreses diverses entre les quals es troba IBM.
És d’aquesta manera com durant la dècada de 1960’s va arribar el terminal orientat a bloc, l’IBM 2260. S’utilitzava per interactuar amb sistemes informàtics centrals, concretament amb mainframes. Aquest nou concepte va reduir la càrrega en el sistema central i va minimitzar el tràfic en la xarxa, el que portà a una experiència d’usuari més ràpida i receptiva. A principis de la dècada dels 1970’s es varen llançar els models IBM 3270 els quals permetien maximitzar el nombre de terminals que podien utilitzar-se amb un mateix mainframe. Tot i així, amb el pas dels anys l’empresa va aturar la fabricació d’aquests però, el protocol IBM 3270 es manté en servei a través d’un emulador terminal per accedir a algunes aplicacions basades en mainframes.
