Terminal SUN
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0560
Tipus
Dimensions/Durada
9 x 25 x 18 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparells computacionals desenvolupats per l’empresa Sun Solaris Operating System que compta amb dos mòduls: un terminal i una disquetera externa. De fet, aquests formen part del que es coneix com a Sun Ray System, juntament amb altres perifèrics i servidors. Centrant l’atenció en el terminal, és la component que realitza la major part del treball i és equiparable a les tasques que pot realitzar un PC multimèdia o una estació de treball. Aquest presenta diferents ports Hardware a més de tenir incorporat un lector de targetes. A destacar és que, a part de ser compacte, aquest aparell és de baix consum.
Funcionament:
L’equip consisteix en un model de computació compacte que trasllada tot el còmput a un servidor central en comptes d’executar les aplicacions i emmagatzemar la informació en les estacions de treball individuals. L’aparell en qüestió, el DTU, no compta amb discs locals ni sistemes operatius o aplicacions el que fa que siguin considerats com dispositius sense estat. El que sí inclou és un lector de targetes intel·ligents, un teclat i un ratolí. Sigui com sigui, les aplicacions s’executen en el servidor i s’envien a un búfer de imatge virtual; és a dir, que el servidor s’encarrega de formatar i enviar aquesta sortida als DTU’s corresponents on s’interpreten i es mostren. Addicionalment, presenta un petit mòdul firmware que manipula les entrades i sortides de baix nivell com poden ser el teclat, el mouse i la informació de la pantalla. Ara bé, tot això és possible gràcies a que el Sun Ray es connecta a través de Ethernet estàndar amb switches de xarxa.
Dades històriques:
El terme de client lleuger va ser utilitzat per primera vegada per Tim Nergris, qui estava a càrrec de les activitats de marketing a l’empresa Oracle. De fet, aquesta empresa tenia intenció de idear quelcom que la diferenciés de la empresa que li feia competència, Microsoft. Sigui com sigui, aquests terminals tenen arrels en els multi-usuaris o mainframes als quals s’accedien a través d’un terminal de computadora.
El projecte antecessor a aquest nou concepte va tenir lloc als Laboratoris de Sun Microsystems entorn l’any 1997 i va rebre el nom de NeWT. La idea principal era fer un terminal petit, barat, silenciós i que fos de baix consum. Així doncs, es va idear un dispositiu en el qual el client executava un sistema operatiu a temps real anomenat “exec” en lloc de tenir un sistema operatiu comercial. Les avantatges d’aquest aparell és que és més segur que les computadores comunes pel fet de que no es permet la descàrrega ni instal·lació de cap arxiu. A més, en aquells moments, permetia que l’usuari pogués transportar-lo amb ell i, per tant, treballar en qualsevol lloc que tingués accés a internet. Això va portar a que durant els anys 90’s les empreses veiessin aquest model com una bona alternativa al PC fins al punt de considerar-lo més avantatjós.
Pel que fa l’empresa Sun Microsystems es dedicava a la fabricació i comercialització d’estacions de treball, servidors, components informàtics, sofwares i serveis informàtics. Va ser constituïda l’any 1982 per l’alemany Andreas von Bechtolsheim i els estatunidencs Vinod Khosla, Scott McNealy i Bill Joy. Les sigles SUN deriven de Stanford University Network ja que va ser un projecte creat per connectar les xarxes bibliotecàries de la Universitat de Stanford. Al 2010 va ser adquirida per Oracle Corporation. Sigui com sigui, l’equip Sun Solaris Operating System va sortir al mercat l’any 1999.
