Receptor de ràdio de galena

Llegir més
Col·lecció Instruments científics
Identificador FFUB-0473
Tipus
Mides/durada 12 x 7,5 x 17,5 cm
Lloc de procedència Barcelona, Espanya
Ubicació Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Autoria Radiotelefonia J. Esteva Marata
Data 1910-1930
Descripció
Descripció general: S’utilitzava per captar senyals de ràdio en AM (amplitud modulada) en la banda d’ones mitjanes (530-1700 kHz) i d’ones curtes (2-26 MHz). Rep aquest nom pel material utilitzat en la fabricació del díode, el qual pot ser de Galena (mineral format per Sulfur de Plom) o de Germani (en aquest cas s’anomenaria receptor de Germani). Funcionament: Està format per un aparell amb una antena per rebre els senyals, un díode detector, un condensador per variar la freqüència de ràdio i una connexió a terra i uns auriculars d’alta impedància. El díode és antecessor dels de Silici o Germani que es fan servir en l’actualitat i està format per la pedra de Galena que feia contacte amb un fil metàl·lic prim anomenat barba o bigot de gat. Un dels seus principals avantatges és que només necessita la presa de terra per funcionar, és a dir, no necessita una font d’energia. Dades històriques: La invenció de la ràdio s’atribueix a l’inventor italià Guglielmo Marconi (1874-1937) que va desenvolupar la primera ràdio comercial l’any 1895 a partir de l’antena, l’oscil·lador i el cohesor del físic rus Aleksandr Stepánovich Popov (1859-1906), Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894) i Édouard Branly (1844-1940) respectivament.
Llegir més