Algunes peces de la Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica
La Col·lecció aplega un interessant conjunt de tretze peces que ajuden a posar de relleu l’evolució tecnològica dels recursos matemàtics i informàtics al llarg del segle passat. A més de la tasca de divulgació, la Col·lecció està a disposició de la Facultat com a suport d’activitats de docència i recerca, així com de totes les persones interessades.
La peça més antiga de la Col·lecció és un intègraf de 1900-1910, que va ser donat l’any 2022 per la família del Dr. Josep Vaquer Timoner, exdegà de la Facultat de Matemàtiques (actualment Facultat de Matemàtiques i Informàtica). L’aparell, conservat en la caixa de fusta original, va ser fabricat per l’empresa d’instruments matemàtics mecànics de precisió de Gottlieb Coradi a Zuric (Suïssa) i es troba en molt bon estat de conservació. L’intègraf és una eina concebuda per a calcular integrals de funcions i representar-les gràficament, patentada el 1880 per Bruno Abdank-Abakanowicz, matemàtic i enginyer elèctric lituà-polonès.
Intègraf, 1900-1910
La resta de peces de la Col·lecció presenta cronologies més recents, però també són de gran interès per al coneixement de l’evolució històrica de la ciència matemàtica, així com dels components i les màquines de computació.
Una de les peces més singulars és la calculadora electrònica Sumlock ANITA Mark VIII, que, juntament amb el model ANITA Mark VII per al mercat europeu, va ser dissenyada i construïda per la companyia britànica Bell Punch i llançada a finals de 1961 com la primera calculadora d’escriptori electrònica del món.
La màquina ANITA basava el seu funcionament en tubs de buit, tubs de commutació de càtode fred i components passius, i pesava uns 16 quilos. Va representar una veritable revolució en el seu moment i va ser un gran èxit de vendes. L’acrònim ANITA es va utilitzar inicialment per mantenir la confidencialitat del projecte i es va dir que provenia de l’expressió «A New Inspiration to Arithmetic» o bé «A New Inspiration to Accounting», tot i que algunes fonts indiquen que aquest també era el nom de l’esposa del director del projecte, Norbert Kitz.
Calculadora Sumlock ANITA Mark VIII, 1961. Model en 3D
Pel que fa a l’equipament informàtic, destaca l’ordinador personal IBM model 5150 amb monitor monocrom model 5151. Es va presentar l’any 1981, en una època en què IBM era el fabricant d’informàtica més important del món, però fins aleshores no havia entrat en el mercat d’ordinadors personals, que estava dominat per Apple i Commodore. L’ordinador personal d’IBM va ser el resultat d’un projecte dirigit per Don Estridge i William Lowe a partir del model professional IBM 5100 de l’any 1975.
El processador era un Intel 8088, el controlador de vídeo era de Motorola, les disqueteres eren de Tandon amb controladors NEC, i el sistema operatiu era PC DOS. L’arquitectura era oberta, per tal que altres fabricants poguessin produir components perifèrics i programari compatible. Va ser un èxit comercial indiscutible.
El monitor model 5151 era de 12 polzades (30,5 cm), amb una resolució de 350 línies horitzontals i una freqüència de 50 Hz. La pantalla utilitzava fòsfor P39, que produïa imatges de color verd intens d’alta resolució. Va ser pensat per a connectar-se a un adaptador de pantalla MDA, que donava suport al mode text de 80 × 25 caràcters, amb 9 × 14 píxels per caràcter. La targeta gràfica Hèrcules projectada per a aquell monitor permetia l’ús d’alta resolució gràfica monocromàtica (720 × 350), superior al de la targeta gràfica CGA produïda per IBM, la qual, encara que permetés l’ús de colors, aconseguia una resolució màxima de 640 × 200.
Ordinador personal IBM amb monitor monocrom, 1981
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.