Jordi Sabater Pi, més enllà de l’Àfrica

A aquestes alçades, qui no coneix Jordi Sabater Pi? Cèlebre dins de l’àmbit científic per les seves aportacions als camps de l’etologia, l’antropologia i la primatologia. I conegut per tothom per ser el descobridor d’un exemplar de goril·la albí, el famós Floquet de Neu, figura emblemàtica del Zoo de Barcelona.

JORDI SABATER PI, DIBUIXANT

L’any 1940 Jordi Sabater Pi (1922-2009) marxa de Barcelona cap a Guinea Equatorial, empès per la situació d’inestabilitat que ha deixat la Guerra Civil. Gràcies al contacte d’un familiar, comença a treballar com a capatàs en una finca de cacau i cafè, però el seu caràcter curiós i el seu amor per la natura l’encoratgen a iniciar, de manera autodidàctica, diversos treballs de camp.

Amb una llibreta de dibuix sempre a sobre, Sabater Pi plasma en ella il·lustracions de tot el que observa. Aquests apunts li serveixen de suport de les descobertes científiques i acompanyen les explicacions dels seus estudis, com el de la tribu Fang, la recerca zoològica dels ocells indicadors de la mel o l’exploració de la conducta dels ximpanzés, i més concretament el notable descobriment de la fabricació de bastons com a estris d’ús.

Sabater Pi comença a dibuixar de ben petit, i anys més tard aquesta faceta es converteix en una eina essencial de la seva recerca. Els seus dibuixos, característics pel seu alt nivell de detall i precisió, són molt reconeguts dins l’àmbit científic. A més, se n’ha fet difusió en diverses ocasions, com ara l’any 2019, en què se’n va exhibir una mostra en una exposició del Museu d’Història de Catalunya, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, sota el títol «L’art de la ciència».

La ingent tasca científica de Sabater Pi es tradueix en un important fons documental format per documents de gran valor, com ara dibuixos, documents manuscrits, llibres, revistes, cartes, etc. És per això que, cap a finals de la dècada dels noranta, el mateix científic es comença a plantejar què fer amb tot el que ha recopilat durant la seva carrera. Després de rumiar-ho i de consultar-ho als fills, acaba decidint que la millor institució per donar tot el llegat és la Universitat de Barcelona, en què havia arribat a ser catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica.

Així doncs, l’abril de l’any 2000 es formalitza la donació i es crea el Fons Jordi Sabater Pi. Sobre la constitució d’aquest fons, ell mateix va dir: «N’estic content, perquè sé que el material s’ha començat a ordenar i a sistematitzar, i això sembla una garantia amb vista al futur» (Tort i Tobaruela, 2003, p. 207)

El Fons Jordi Sabater Pi conté llibres i revistes vinculades a l’etologia, més de 1.500 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista, i més de 5.500 manuscrits. També disposa de més de 4.000 fotografies, de 1.500 diapositives, i de vídeos i objectes etnològics originaris de l’Àfrica. El custodia el CRAI Biblioteca de Belles Arts. A més, des de la Memòria Digital de Catalunya es pot accedir a una col·lecció de més de 2.000 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista, i al Museu Virtual de la UB també se’n pot consultar una mostra.

SABATER PI, ENTRE PAISATGES DE LA TERRA

Quan Sabater Pi va visitar els Pirineus per primera vegada de manera improvisada, quasi accidental, no s’imaginava el que aquesta serralada acabaria significant per a ell. Feia poc que ell i la seva família havien tornat de l’Àfrica, i la seva dona buscava un lloc on passar les vacances d’estiu. Jaca va acabar sent la destinació seleccionada, per recomanació d’un amic. El caos de la ciutat els feia enyorar la serenor que es respirava a la muntanya, i aquelles vacances van ser, per a ell, el seu retrobament amb la natura. Es van enamorar de Jaca i dels Pirineus d’Osca fins a tal punt que s’hi van acabar comprant un apartament.

A la dècada dels setanta, Sabater Pi va iniciar una vinculació amb els Pirineus que durà fins a la fi dels seus dies. Per a ell, els Pirineus, fins aquell moment, havien estat unes muntanyes totalment desconegudes. Tot i que quan era petit feia sortides a la natura amb els seus pares, mai no van anar als Pirineus; per tant, no havia tingut ocasió d’explorar-los. El científic, anys més tard, confessava: «Ara el Pirineu ha deixat de ser un mite, per a mi, per a passar a ser un paisatge profundament estimat» (Tort i Tobaruela, 2003, p. 205)

Amb l’apartament a Jaca, les visites de Sabater Pi al Pirineu es van intensificar: hi anava durant tot l’any. Allà, fascinat per l’entorn, va posar en pràctica la seva habilitat com a dibuixant naturalista i va començar a plasmar la naturalesa d’aquest indret tan especial.

«Una de les coses que em va sobtar més dels voltants de Jaca va ser l’abundància de flors que hi ha, sobretot a la primavera. Per a mi, a la primavera, el Pirineu d’Osca és un veritable paradís florístic. Des del lliri del Pirineu, groc (Lillium pyrenaicum), fins al que es coneix com el nom de martagón, de color morat (Lillium martagon), passant pel lliri plau (Iris xyphioides), les prímules, els crocus… Tot això em va animar a començar una nova faceta com a dibuixant, i m’ha permès fer unes col·leccions molt completes de dibuixos de la flora pròpia de la Jacetània»

(Tort i Tobaruela, 2003, p. 205)

«CATIFES DE COLORS. ELS DIBUIXOS BOTÀNICS DE JORDI SABATER PI»

Bona part d’aquesta col·lecció de dibuixos de què parla Sabater Pi la podeu trobar a l’última exposició del Museu Virtual, «Catifes de colors. Els dibuixos botànics de Jordi Sabater Pi», creada amb motiu del centenari del seu naixement.

Hi trobem una selecció de les il·lustracions, no tan conegudes, dels paisatges i la flora dels Pirineus. Però també hi apareixen dibuixos d’exemplars pertanyents a indrets dels paisatges catalans, com, per exemple, de Roses —d’on era originària la seva família materna i on va passar els estius durant la seva infantesa—, del Montseny o de Collserola, entre d’altres.

El recull d’apunts botànics de Sabater Pi exemplifica, una vegada més, el grau de detall que era capaç de captar i la seva sensibilitat. I manifesta l’estima del científic per la natura, i, concretament en aquest cas, pels Pirineus i el paisatge català, un entorn que va plasmar a la seva llibreta de dibuixos i que va ser l’escenari de les darreres dècades de la seva vida.

Laia Franzi
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals

Les citacions que apareixen en aquest article s’han extret d’Okorobikó. Una biografia de Jordi Sabater Pi, obra Joan Tort i Pere Tobaruela publicada per La Magrana el 2003.