¡Contra insectos!: Popular Cruz Verde. Precio 6,70
Col·lecció
Col·lecció Josep Artigas
Identificador
03JA
Tipus
Cartell (pòster)
Materials/Tècniques
Paper de 90 grs / litografia a 5 tintes
Dimensions/Durada
122 x 87 cm
Localització actual (centre)
CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona
Autoria
Artigas i Ojeda, Josep
Data
ca. 1949
Descripció
Llegir més
El cartell anuncia un insecticida contra tota mena d'insectes, el component químic principal del qual és el DDT (diclorodifeniltricloroetà). Es tracta d'un dels diversos productes que l'empresa Cruz Verde, fundada a Barcelona el 1948 amb l'objectiu de comercialitzar per a ús domèstic el DDT, va treure al mercat en aquells anys. Aquest cartell és el primer d'una sèrie en què l'Artigas va treballar la representació de les mosques com a tema per a la il·lustració que centra l'argument principal del cartell. Malgrat que el producte havia de servir per a tots els insectes, Artigas va preferir concentrar-se en la mosca, un dels insectes més molestos a la ciutat i al camp durant l'estiu. Posant-lo com a exemple, s'adreçava clarament al mercat domèstic.
De fet, en aquells anys Artigas havia estat pensant com atraure l'atenció dels vianants amb diversos procediments. Aquests cartells estaven pensats perquè es pengessin tant a les poques cartelleres que hi havia a la ciutat, principalment al metro, com als aparadors de les botigues que venien el producte. Per això va voler treballar la representació d'una mosca en papiroflèxia i enganxar-la amb volum als cartells que es posaven als aparadors d'adrogueries i "colmados". Un cop simplificada formalment per a poder resoldre-la amb pocs plecs, era fàcil representar la mosca en dues dimensions i amb dos colors.
No ha estat fàcil datar aquest cartell. El fons Artigas del CRAI UB disposa de diversos exemples d'aquesta sèrie, la sèrie de les mosques, que inclou el cartell del producte Popular, el de l'Infalible i el del Fulminante. Cap d'ells no està datat, ja que el mateix cartell es col·locava diversos anys seguits i, a més a més, llavors no s'havia imposat el dipòsit legal a les impremtes. Se'ls pot datar pels volts del 1949 a partir dels llocs on han sortit publicats i organitzar la seqüència a partir de l'evolució experimentada per la mosca. En efecte, la mosca hi apareix de vegades retallada, d'altres pintada com si hagués estat retallada, i dibuixada a dues tintes, com en el cas del Popular. Les variacions es redueixen a la llargada de les dues ales i a la representació de l'ombra. De fet, les mosques sempre són negres i la llum apareix per darrere. Estava pintada amb purpurina. Les que estaven retallades, en canvi, eren o bé vermelles o bé d'un lila brut que contrastava amb el negre o el gris del fons. Val la pena destacar que un any, molt conceptualment, l'Artigas havia fet penjar un cartell amb el fons negre i amb les marques blanques reservades per a enganxar-hi les potes de la mosca com per indicar, a qui ja havia vist els cartells anteriors, que les mosques ja havien marxat. Segons Eudald Serrasolsas Humà, membre fundador de G-FAD i ajudant de l'Artigas en tots els estudis i feines on va estar abans de marxar a Suïssa, la primera de totes va ser la versió de la mosca retallada. Després vingueren les que la dibuixen com si fos una ombra (1).
Un altre element destacable d'aquesta sèrie és el fet que algun cartell està imprès al dors d'un altre. Artigas explicava que, en plena postguerra, a causa de la penúria sovint s'aprofitava el paper per les dues cares per tal de no llençar els exemplars sobrants d'una campanya (2).
Finalment, és plausible que el cartell per al producte Popular sigui el primer de la sèrie, ja que és l'únic on hi ha representat l'envàs. Segons la publicitat de l'època -això ho deien especialment uns incipients tècnics publicitaris- era missió del cartell presentar al públic destinatari l'envàs del producte anunciat per afavorir-ne així el reconeixement a la botiga en el moment de la compra. D'altra banda, per la característica de l'envàs representat -una ampolla de vidre típica dels productes farmacèutics sense més atributs-, és molt possible que Cruz Verde, al principi, utilitzés el mateix envàs per a tots els seus insecticides. Per això, no era tan necessari presentar l'aspecte del producte -els botiguers ja el seleccionaven d'un prestatge- com donar a conèixer els noms dels productes i la marca de l'empresa com a garantia de qualitat. En efecte, en aquest cartell s'observa que el logotip de l'empresa ja va quedant estabilitzat en aquesta lletra cal·ligràfica a l'americana. Es repeteix en altres cartells de l'empresa i l'Artigas ja l'havia presentat el 1948 al cartell del Polil.
(AC)
(1) Indicacions que el dissenyador gràfic Eudald Serrasolsas Humà va aportar en una entrevista mantinguda amb l'autora que va tenir lloc a Barcelona el 1999, feta amb la intenció de catalogar els diversos cartells de l'Artigas.
(2) Moltes de les dades recollides en aquest comentari responen a les explicacions del mateix Artigas durant les converses que l'autora de la fitxa va mantenir l'any abans de morir.
