2ª Semana Internacional de Esquí La Molina: 27 enero al 1 febrero, organizada por el Centro Excursionista de Cataluña: Copa Barcelona
Col·lecció
Col·lecció Josep Artigas
Identificador
10JA
Tipus
Cartell (pòster)
Materials/Tècniques
Paper / litografia
Dimensions/Durada
48 x 34.5 cm
Lloc d’origen
Barcelona
Localització actual (centre)
CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona
Autoria
Artigas i Ojeda, Josep
Centre Excursionista de Catalunya
Centre Excursionista de Catalunya
Data
1949?
Descripció
Llegir més
En Josep Artigas va ser sempre un gran amant de l'escalada, de l'esquí i dels esports de muntanya. Els practicava de ben jove i sempre va ser membre del Centre Excursionista de Catalunya, el CEC, on hi tenia molts amics. No és gens estrany doncs que li arribessin molts encàrrecs, professionals o no tant, vinculats al món de l'esport, des d'anunciar i promocionar els diversos esdeveniments organitzats fins a fer la publicitat de productes comercialitzats per empreses especialitzades en el sector de l'esquí. De fet, en els seus primers anys com a dissenyador gràfic, l'Artigas es va fer càrrec de la promoció i la publicitat d'una botiga emblemàtica a Barcelona, Bavillesset, especialitzada en material esportiu. Els va dissenyar anuncis per a la premsa, fullets, catàlegs de productes de temporada i bosses comercials, molts treballs els originals i algun exemple dels quals estan dipositats també al CRAI Biblioteca UB com a peces de l'arxiu Artigas.
L'Artigas va pintar diversos cartells per al CEC al llarg de la seva vida, especialment durant la seva primera etapa professional, la que va del 1945 al 1955 i es desenvolupà a Barcelona. Si bé el conjunt d'aquests cartells no es poden considerar una sèrie, el conjunt l'integren els exemplars següents que són els que hi ha dipositats al CRAI: el que va dissenyar per al 6è Saló de l'Esquí; els dels concursos d'esquí organitzats a Núria i a la Molina; l'anunci de l'obertura del teleesquí de Costa Rasa inaugurat el 1948 a la Molina, el comentat en aquesta fitxa per a la II Setmana Internacional de l'Esquí, i també el que va fer per a la III Setmana Internacional de l'Esquí el 1953. Llavors, tant Núria com la Molina estaven millorant molt les instal·lacions incorporant teleesquís, hotels, refugis i altres equipaments. Cada esdeveniment s'anunciava i es donava a conèixer editant un cartell. En aquesta línia, es podrien esmentar també els cartells i treballs que Artigas va pintar per al CADE, el grup d'escalada del CEC, creat també el 1948 amb el nom grandiloqüent de «Centro Académico de Escalada», per al qual l'Artigas n'havia dissenyat fins i tot l'escut (2).
En un article escrit per ell mateix sobre les característiques de la publicitat que convé a l'esport, l'Artigas explicava que, a la Catalunya del 1950, hi havia uns 13.000 inscrits a la federació d'esquí i muntanya. D'aquesta dada junt amb el nombre d'inscrits en altres federacions en deduïa una sèrie de principis sobre el tipus de públic receptiu als missatges referits a l'esport. Els productes esportius, afirmava, «están dirigidos a una minoría, la que practica deportes» i, per tant, no són suficients per adreçar-los una campanya de publicitat com les que es fan per als productes adreçats al consum massiu (3). Prossegueix l'article indicant la importància que té per als esportistes anar ben equipat i amb productes especialitzats, ja que són gent a qui agrada, deia, lluir la seva condició d'esportistes. Considerava que la premissa des de la que afrontar un anunci adreçat als esportistes és precisament tenir en compte l'alta competència del públic i per això un anunci imprès «tiene que poseer el sello de la alegría, color, movimiento, sugestión y, sobre todo, mucho tecnicismo en la ilustración deportiva cuando ésta se presente, pues no se debe olvidar que el cliente en potencia es un técnico y un crítico competente del deporte con el que ilustramos el anuncio». En un altre paràgraf, l'Artigas dóna les claus per comprendre quin és el plantejament amb el qual aborda els cartells de temàtica esportiva. Després d'explicar que l'esport és joventut, moviment i ritme del cos, i control i precisió dels músculs, afirma que «la realidad idealizada es, a mi modesto entender, la fórmula que nos permitirá representar la acción deportiva con la máxima fuerza expresiva».
Tots aquests són els diversos elements que, mitjançant el procediment gràfic de la síntesi, va utilitzar per pintar aquest cartell. En efecte, elements i idees com són: color, alegria, optimisme -un sol càlid en un paisatge de neu somriu amb complicitat-, contundència del gest i peces d'un equip especialitzat fàcil d'identificar amb els esports de muntanya. La diagonal del fons suggereix molt esquemàticament el repte que proposa la muntanya, mentre que el centre òptic i d'atracció visual del cartell se situa en el gest d'una mà amb un guant de llana que agafa els pals dels esquiadors. És un detall molt ampliat que centra el quadrat superior de l'espai del cartell. Els estels de neu llavorats al guant de punt situen l'espectador en un paisatge alpí i el conviden a practicar els esports de muntanya.
Podríem, doncs, afirmar que es tracta d'un cartell molt representatiu de la manera de fer de l'Artigas, deutora de la tradició de l'Object Poster Style heretada d'abans de la guerra però matisada amb una forta dosi de realisme en el tractament gràfic dels detalls més importants de l'anunci. Tanmateix, per molt realista que sigui en el detall, l'Artigas ha preferit buscar la quinta essència del producte ja que, com també afirmava a l'article, cal defugir la representació dels productes més a la moda i de darrera generació perquè això podria fer que el cartell ja estigués passat de moda tan sols sortir publicat, cosa que s'ha d'evitar sempre en un món com el de l'esport en el qual la renovació del material especialitzat era constant fins i tot en els anys de la postguerra.
(AC)
(1) Per datar aquest cartell s'ha utilitzat un article aparegut el 1948 a la revista Barcelona Atracción en el que s'anunciava la celebració de la II Setmana d'esquí per a l'hivern del 1949. En conseqüència, molt probablement el cartell va ser pintat el 1948 per poder ser imprès i distribuït amb temps suficient com per anunciar un esdeveniment que havia de tenir lloc el gener del 1949. Tanmateix, hem utilitzat la data de l'esdeveniment com a referència per datar el cartell.
(2) Entre els materials de l'arxiu Artigas hi ha un negatiu fotogràfic amb l'original de l'escut pensat per incloure als cartells i anuncis que fessin des del CADE. D'altra banda, alguns dels cartells esmentats formen part del fons Artigas dipositat a la Biblioteca del CRAI de la UB; d'altres s'han perdut o, al menys, l'Artigas ja no disposava d'exemplars, i per això no n'hi ha cap exemplar al CRAI. Se'n té constància gràcies a les fotografies en blanc i negre que el mateix Artigas guardava al seu arxiu personal.
(3) Sobre els criteris de disseny adequats en el món de l'esport, vegeu l'article de Josep Artigas «Publicidad para deportistas», aparegut a Arte Comercial, V. 30, 1951: 29-33.
