Oscil·locòpi
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0554
Tipus
Oscil·loscopi
Dimensions/Durada
15x23x16
Lloc d’origen
Anglaterra, Regne Unit
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Instrument que serveix per a la visualització de senyals elèctrics en un temps determinat. El model en qüestió correspon al Servicescope Minor de l’empresa anglesa Telequipment Ldt. En aquest cas, les senyals es mostren en una pantalla d’un diàmetre d’uns 7 cm de diàmetre el qual presenta un filtre verd que permet un major contrast del senyal i una xarxa divisòria de 5x5 cm. Tant al lateral dret com a la part inferior hi ha un conjunt de comandaments que permeten, entre altres funcions, ajustar paràmetres de la mesura com configurar quelcom del panell de lectura. Cal esmentar que presenta dos terminals pels quals s’estableix la connexió a la font d’alimentació.
Funcionament:
L’oscil·loscopi analògic compta amb diferents components que conjuntament permeten dur a terme les seves funcions principals. Una d'aquestes components és el tub de raigs catòdics, que actua com a visor del senyal. També, compta amb un amplificador de deflexió vertical, és dir, un amplificador de corrent continua acoblat a unes plaques de defecció Y. Aquesta darrera component permet desplaçar el feix d’electrons verticalment en la pantalla en resposta a l’amplitud del senyal. D’altre banda, té un circuit d’escombrament induït, específicament, un circuit de reducció Miller que mostra bona linealitat. Aquesta part s’encarrega de controlar el moviment horitzontal del feix d’electrons i determinar la visualització del senyal en funció del temps. Addicionalment, té un component que suprimeix els rastres tot aportant uniformitat a la brillantor així com, un conjunt de circuits dispar que permeten veure el senyal sincronitzat. Finalment, destacar que hi ha un sistema de refrigeració.
Per fer servir l’equip, s’ha de connectar a una font d’alimentació de corrent alterna a través dels terminals adients. Després, cal ajustar la brillantor del visor fins que s’obté una traça; a més, és convenient centrar el senyal fent ús dels comandaments.
Dades històriques:
El primer oscil·loscopi patentat va ser dissenyat per l’enginyer alemany Ferdinand Braun al 1897. La seva idea consistia en adaptar un tub de raigs catòdics de mode que els electrons es moguessin cap a una pantalla fluorescent mitjançant camps magnètics generats per corrent alterna. D’aquesta manera va aconseguir representar les senyals elèctriques periòdiques de forma gràfica a una pantalla. Així doncs, es va fer servir la senyal per tal de poder desviar verticalment el feix d’electrons mentre que s’ajustava la freqüència constant d’escombrament horitzontal. Cal afegir que gràcies a aquest invent es va possibilitar la creació de receptors de ràdio de transistors, el tub d’imatge per a televisions, entre d’altres.
Com a curiositat, l’efecte Miller es un fenomen que té lloc en ls amplificadors de transistors bipolar i operacionals. L’efecte va ser publicat al 1920 per John Milton Miller i va arribar a aquesta teoria quan es trobava treballant en tríodes de tubs de buit.
El fabricant d’aquest instrument és la companyia anglesa Telequipment Ldt. Fou una empresa que manufacturava oscil·loscopis de baix cost i els seus instruments estaven focalitzats a la industria de serveis de reparació i de televisors. Anys més tard va ser adquirida per l’empresa Tektronix la qual se centra en l’àmbit de la recerca científica. Així doncs, el que es creu és que aquest aparell va sortir al mercat entorna la 1958-1965, amb la finalitat de fer utilitzat per serveis i/o equipament de laboratori.
