Retrat del Dr. Emili Giralt i Raventós, segon degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, 1977-1980.
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-19
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/22409
Materials/Tècniques
Pintura a l’oli (pintura)
Dimensions/Durada
Amb marc 106,5 x 133 cm
Sense marc 118 x 88 cm
Lloc d’origen
Barcelona (Catalunya) – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Descripció
Llegir més
Retrat del Dr. Emili Giralt i Raventós assegut amb els braços recolzats damunt una taula. Amb un vestit formal de color gris fosc, camisa blanca, armilla blau marí, corbata bordeus i ulleres grans de muntura clara. La seva expressió és serena i reflexiva.
El fons de la pintura és abstracte, amb formes geomètriques i tons suaus de verd, blau i gris. A la cantonada inferior esquerra porta la signatura de l’artista Miquel Quílez Bach, realitzada l’any 1984. Així mateix, a la part inferior del marc hi ha una placa on s’indica:
“IL·L.M. SR. DR. EMILI GIRALT I RAVENTÓS SEGON DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1977-1980”
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona l’any 1951, aquest historiador va ser deixeble de Jaume Vicens i Vives i es va especialitzar en història agrària. Va iniciar la seva carrera investigadora a la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Va fer estades a França i al Regne Unit, i va ser lector a la Universitat de Durham (1954-55). Es doctorà el 1956 i començà a ensenyar a la UB el 1959. El 1965 obtingué una càtedra a la Universitat de València, on va romandre fins al 1971.
Fou representant espanyol a la Comissió Internacional d’Història dels Moviments Socials (1966-75), i el 1971 va tornar a la UB per ocupar la càtedra del seu mestre. Des d’aleshores impulsà els estudis contemporanis i agraris a Catalunya. El 1973 assumí la direcció del CEHI, càrrec que ocupà durant 25 anys, revitalitzant el centre. També dirigí el Departament d’Història Contemporània i va ser degà i vicerector. Entre 1981 i 1983 va ensenyar a la Universitat de la Sorbona (París IV), i posteriorment continuà la seva tasca a Barcelona, on fou nomenat catedràtic emèrit el 1992 i doctor honoris causa per la Universitat de València el 2001.
Va ser membre de diverses institucions acadèmiques, com l’Institut d’Estudis Catalans (del qual fou president entre 1987 i 1995) i la Societat Britànica d’Història Agrària. Rebé diversos premis, com el Natoni Par (1956) i l’Iluro (1963).
Fundà el Centre d’Estudis d’Història Rural i la revista Estudis d’Història Agrària (1977). Destaquen els seus treballs sobre població, moviments socials i història agrària, en col·laboració amb historiadors com Jordi Nadal, Albert Balcells i Josep Termes. Participà en importants congressos internacionals i coordinà esdeveniments clau com el Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i els primers Col·loquis d’Història Agrària (1994 i 1996).
L’autor de l’obra, Miquel Quílez Bach, nasqué a Barcelona el 1943, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, i també al Conservatori Superior de Música del Liceu. Estudià també a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Fou professor de dibuix, i des del curs 1969-1970, professor a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Catedràtic d’universitat des de 1987, fou degà de la Facultat del Belles Arts entre 1987 i 1992. Fou primer premi de pintura de la direcció General de Belles Arts el 1965, i primer premi de l’exposició del Ministeri d’Educació i Ciència el 1970, així com membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria. des del 1990.
