El sistema de catalogació del MVUB a IBERSID 2025

El patrimoni universitari té una singularitat pròpia: és el reflex directe de la docència, la recerca i la història institucional. A la Universitat de Barcelona, aquest patrimoni conforma una autèntica “col·lecció de col·leccions”, amb fons tan diversos com instruments científics, obres d’art, materials de biodiversitat i geodiversitat, així com fons bibliogràfics, documentals i arquitectònics, entre altres. Es tracta d’un patrimoni caracteritzat per la seva heterogeneïtat, fruit del caràcter divers de la institució universitària, tant pel que fa a ubicacions, orígens, processos de treball i evolució, com, naturalment, pels diferents àmbits de coneixement vinculats a les facultats.

El Museu Virtual de la Universitat de Barcelona (MVUB) és avui una realitat consolidada que reflecteix la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural de la UB. Nascut el 2010 amb el propòsit de promoure l’accessibilitat i difusió de les col·leccions, el MVUB ha anat incorporant millores substancials no només a nivell comunicatiu, sinó també, i sobretot, com un sistema integrat i centralitzat per a la catalogació i documentació del patrimoni universitari, tot aprofitant les possibilitats de les tecnologies digitals.

El sistema de catalogació del MVUB va ser presentat recentment al congrés IBERSID 2025 – Encuentros Internacionales sobre Sistemas de Información y Documentación, celebrat a Saragossa, amb la ponència “El Museo Virtual de la Universidad de Barcelona (MVUB): del proyecto a la realidad”, a càrrec de la Dra. Marina Salse Rovira, professora titular de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, i Pilar Mateo Bretos, tècnica en cultura i patrimoni del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni.

L’actual model documental del MVUB s’ha concebut des d’una perspectiva GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), amb la voluntat d’integrar els diferents àmbits de la documentació cultural. El sistema es fonamenta en cinc principis clau:

• Adaptabilitat, per adequar-se als diferents tipus de patrimoni de la Universitat.
• Integració, per permetre la convivència de col·leccions diverses respectant els seus models d’origen.
• Interoperabilitat, per facilitar la connexió amb la web semàntica i el món de les dades enllaçades (Linked Open Data) i la migració de registres a plataformes com Catalònica, Hispana o Europeana.
• Escalabilitat, per possibilitar la incorporació de noves col·leccions.
• Sostenibilitat, amb un sistema de registre de dades senzill i accessible, que defuig corbes d’aprenentatge excessives.

Fruit d’una intensa labor d’anàlisi documental, es va optar per una solució híbrida basada en Dublin Core i CIDOC CRM, garantint així la compatibilitat amb la web semàntica i el model de Linked Open Data. Pel que fa als estàndars de valors, el MVUB utilitza registres d’autoritat com VIAF o Wikidata i vocabularis controlats com el Thesaurus UB, per a matèries específiques, o l’Art & Architecture Thesaurus, per a tipologies d’objectes, materials i tècniques. Quant a estàndards de contingut, s’apliquen CDWA i CCO, complementats amb un diccionari de dades propi.

El sistema de gestió combina Omeka S, per a la descripció i catalogació de les peces, amb WordPress com a interfície web, la qual cosa permet una gestió eficient i adaptable, alhora que facilita la visibilitat de les col·leccions en línia.

El creixement del MVUB ha estat més que notable: ha passat de 9 col·leccions i unes 300 peces l’any 2010 a més de 2.300 peces i 24 col·leccions el 2025. Aquesta evolució posa de manifest la importància de la cooperació entre facultats i serveis universitaris per a la preservació, la difusió i l’estudi del nostre patrimoni comú.

El MVUB continua avançant i obrint-se a noves col·laboracions. Actualment, s’està treballant en l’adaptació documental de les col·leccions zoològiques i en l’estudi dels esquemes de metadades necessaris per catalogar el patrimoni humà i immaterial. Entre els reptes de futur, destaquen la millora de l’enriquiment semàntic, la compartició de dades amb altres institucions i l’exportació normalitzada de dades del MVUB cap a entorns oberts i col·laboratius.

En definitiva, el MVUB és avui un espai viu de coneixement compartit, que fa possible que el patrimoni universitari sigui més visible, més interoperable i més proper a tota la comunitat.