Sense títol
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-5
Tipus
Dibuix (obra visual)
Materials/Tècniques
Dibuix amb carbonet i guaix sobre paper
Dimensions/Durada
Amb marc: 32 x 43,5 cm.
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria
Bartolozzi, Rafael, 1943-2009
Data
1990
Descripció
Llegir més
Aquesta obra va ser portada de la revista D’Art del Departament d’Història de l’Art, de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona), núm. 16, 1990.
L'obra de Rafael Bartolozzi recupera la figuració en l'art com una eina per vincular l'obra amb l'entorn més immediat, fugint d'un elitisme dogmàtic que havia allunyat l'art de la gent. No obstant això, Bartolozzi no rebutjava l'abstracció quan aquesta fluïa de manera espontània i es barrejava de manera natural amb elements figuratius en el seu intent per convertir l'obra en vehicle d'expressió d'emocions i conflictes relatius a la condició humana, sotmesos, per això, no sols a l'influx surrealista sinó també a deformacions i abstraccions. Bartolozzi fusiona l'imaginari i el poètic amb el referent real. L'apassiona el contradictori, per això fusiona, a més d'abstracció i figuració, el real i l'irreal, l'animat i l'inanimat, o dimensions contraposades com el profund i el pla.
En aquesta obra, Bartolozzi representa una figura antropomòrfica amb trets monstruosos, amb una execució que recorda als gargots infantils. Un dibuix realitzat amb carbonet i amb pinzellades d'una tonalitat blava que fan ressaltar els elements més "humans" de la figura que sembla orbitar en l'espai.
El joc, juntament amb la intuïció i l'atzar, són elements que estan sempre presents en l'obra de Bartolozzi. L'artista es nodria de l'observació del seu entorn i el plasmava d'una forma primitiva en les seves obres, entesa com a forma natural, no entrenada, no subjecta a regles o dogmes, com ho és el gargot d'un nen. L'objectiu de l'artista era comunicar emocions amb senzillesa, sense petulància, deixant brollar lliurement la imaginació a través d'un art vinculat amb la realitat quotidiana. La seva obra no és un exercici de recreació intel·lectual, sinó que aspirava a estar a l'abast de tot el món i, per a això, Bartolozzi va fugir sempre de tot dogmatisme que, al seu entendre, matava l'espontaneïtat i la creativitat intuïtiva. (Mercader, A., (2013), p. 27)
Rafael Bartolozzi procedia d'una família d'artistes i va créixer envoltat d'un ambient creatiu, fet que va afavorir el desenvolupament de la seva inesgotable imaginació. L'aventura del descobriment incessant i l'expressivitat emocionals van ser pilars fonamentals de la seva creativitat.