Foto: Joan Manel Hernàndez Ferràs
Aparell de Regnault per a determinar el punt de 100 C
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0501
Dimensions/Durada
30 x 16 x 26 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparell de coure format per dos cilindres de secció diferents units. Del cilindre superior, el més estret, surten tres forats. El superior, permet introduir el termòmetre que es vol graduar, el més llarg permet que surti el vapor d’aigua creat a l’interior de l’aparell i l’últim permet introduir un manòmetre per controlar la pressió a l’interior de l’aparell. Aquest aparell permet determinar en quin punt el mercuri d’un termòmetre marca els 100 ºC, de manera que ajuda a graduar termòmetres de mercuri.
Funcionament:
Per a poder trobar el punt en què la línia de mercuri d’un termòmetre marca els 100 ºC, cal posar una mica d’aigua en el cilindre inferior i, posteriorment, es col·loca el termòmetre a l’interior de l’aparell, subjecte per a que quedi flotant en el cilindre superior. A continuació, s’escalfa l’aigua fins que bull, de manera que el termòmetre queda rodejat completament pel vapor d’aigua a 100 ºC. El mercuri s’expandirà fins arribar a l’estat estacionari. En aquell punt, el termòmetre marcarà els 100 ºC. Per evitar que la pressió augmenti a mida que es creï vapor d’aigua i assegurar que la temperatura és constant, el vapor d’aigua va sortint pel broc, mentre que en l’altre orifici s’hi pot posar un manòmetre per comprovar que la pressió atmosfèrica i interior són iguals. Per a acabar de graduar el termòmetre, ens cal un instrument que ens permeti trobar el punt que marca el mercuri en una temperatura diferent. En la majoria de termòmetres, se sol utilitzar gel en la temperatura de fusió a 0 ºC. Per a fer-ho, s’utilitzava per exemple un recipient per a determinar el punt 0 ºC (en aquesta facultat, podem trobar l’exemplar FFUB-0500). Finalment, només cal dibuixar marques equidistants per marcar les temperatures entremig.
Dades històriques:
En l’inici dels termòmetres, aquests no tenien cap temperatura de referència fixada, de manera que els fabricant marcaven les que ells consideraven. Amb el pas del temps, això va anar canviant. Els primers en posar un punt fixe de temperatura van ser els científics de l’Accademia del Cimento (Acadèmia de l’Experiment, societat científica fundada a Florència l’any 1657). Van marcar com a punt fixe la temperatura dels soterranis, però aquesta era molt poc constant. L’any 1701, Newton va prendre com punts de referència la temperatura del cos humà i la de la neu. Guillaume Amontons, físic i inventor francès (1663-1705), va introduir la temperatura d’ebullició de l’aigua com a punt de referència. Més endavant Fahrenheit va utilitzar com a punt inferior una barreja entre neu i sal amoniacal, fins que, finalment, René Antoine Ferchault de Réaumur, físic francès (1683-1757), va proposar i popularitzar la temperatura de fusió del gel com a marca.
