Foto: Joan Manel Hernàndez Ferràs
Recipient per determinar el punt 0 C
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0500
Dimensions/Durada
12 x 12 x 24 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Recipient cilíndric de llautó subjectat per tres potes primes del mateix material. La part inferior del recipient té forma de con invertit amb la punta oberta per a que pugui sortir líquid. Aquest instrument permet determinar en quin punt el mercuri d’un termòmetre marca els 0 ºC, de manera que ajuda a graduar termòmetres de mercuri.
Funcionament:
Per a poder trobar el punt en què la línia de mercuri d’un termòmetre marca els 0 ºC, cal omplir el recipient amb trossets de gel i posar el termòmetre a dintre. Deixem que el gel es vagi fonent mentre el mercuri del termòmetre es contrau fins a un punt estacionari. En aquell punt, el termòmetre marcarà els 0 ºC. Per a acabar de graduar el termòmetre, ens cal un instrument que ens permeti trobar el punt que marca el mercuri en una temperatura diferent. En la majoria de termòmetres, se sol utilitzar aigua en ebullició a 100 ºC. Per a fer-ho, s’utilitzava per exemple un aparell de M. Regnault per a determinar el punt 100 ºC (en aquesta facultat, podem trobar l’exemplar FFUB-0501). Finalment, només cal dibuixar marques equidistants per marcar les temperatures entremig.
Dades històriques:
En l’inici dels termòmetres, aquests no tenien cap temperatura de referència fixada, de manera que els fabricant marcaven les que ells consideraven. Amb el pas del temps, això va anar canviant. Els primers en posar un punt fixe de temperatura van ser els científics de l’Accademia del Cimento (Acadèmia de l’Experiment, societat científica fundada a Florència l’any 1657). Van marcar com a punt fixe la temperatura dels soterranis, però aquesta era molt poc constant. L’any 1701, Newton va prendre com punts de referència la temperatura del cos humà i la de la neu. Guillaume Amontons, físic i inventor francès (1663-1705), va introduir la temperatura d’ebullició de l’aigua com a punt de referència. Més endavant Fahrenheit va utilitzar com a punt inferior una barreja entre neu i sal amoniacal, fins que, finalment, René Antoine Ferchault de Réaumur, físic francès (1683-1757), va proposar i popularitzar la temperatura de fusió del gel com a marca.
