Foto: Claudia León Mas

Manxa per a experiències d’acústica

Llegir més
Col·lecció
  • Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
  • Eines i instruments científics
Identificador FFUB-0353
Tipus Manxa
Dimensions/Durada 44 x 14 x 8 cm
Lloc d’origen Desconegut
Localització actual (centre) Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Autoria Desconegut
Data 1850 – 1900
Descripció
Descripció general: Manxa manual formada per dues plaques rígides de fusta unides per un sistema de fuelles de cuir, amb broquet de sortida cilíndric per a la conducció d’aire. El conjunt presenta un acabat acurat amb elements decoratius, com un filet de llautó a la zona del coll. L’accionament es realitza manualment mitjançant un mànec doble, que permet comprimir i expandir els fuelles. Aquest instrument està destinat a generar fluxos d’aire de manera controlada i s’utilitzava com a font pneumàtica en experiments de laboratori. Funcionament: En obrir la manxa, els fuelles de cuir s’expandeixen i aspiren aire a l’interior. En comprimir-la, l’aire és expulsat pel broquet de sortida, generant un flux més o menys continu en funció del ritme d’accionament. Aquest flux d’aire es pot dirigir cap a altres dispositius, com tubs o ressonadors, per produir o mantenir vibracions. La regularitat del flux depèn de la constància en el moviment manual, fet que permet un cert control experimental sobre les condicions del sistema. Dades històriques: Les manxes manuals com aquesta van ser àmpliament utilitzades en els gabinets de física del segle XIX com a fonts d’aire per a experiments d’acústica i pneumàtica, abans de la generalització de compressors mecànics i sistemes elèctrics. Eren habituals en l’estudi de la ressonància, la producció de so i la propagació d’ones sonores, alimentant dispositius com tubs sonors o ressonadors. Aquest tipus d’instrument es troba en catàlegs de fabricants europeus de material científic del període, especialment francesos i alemanys. La seva construcció amb fusta i cuir, així com els acabats decoratius, situen aquesta peça probablement entre finals del segle XIX i inicis del segle XX.
Llegir més