Foto: Claudia León Mas
Tub de raigs X
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0264
Dimensions/Durada
28 x 30 x 16,5 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de descàrrega amb un buit parcial a l’interior format per una esfera de la qual surten cinc extensions. Tres d’elles contenen elèctrodes, que corresponen al càtode, l’ànode i un tercer elèctrode que pot ser polaritzat com a terra (0 V). La quarta conté l’anticàtode, que és la superfície de metall en la qual impactaran els electrons accelerats, creant així els raigs X. Per últim, la cinquena és un tub obert pel qual es pot fer el buit a tota l’esfera per a garantir el bon
Funcionament:
del tub.
La funció d’aquest tub és la creació i estudi dels raigs X.
Funcionament:
Quan s’aplica una diferència de potencial entre els elèctrodes, els electrons són accelerats del càtode cap a l’ànode. Abans d’arribar-hi, però, xoquen amb l’anticàtode. L’anticàtode és una superfície de metall orientada amb un angle de 45 graus respecte la trajectòria dels electrons. El metall es fabrica amb materials amb punts de fusió elevats, com el tungstè o el platí, per evitar que es fongui a causa de les altes temperatures a les quals és exposat. En xocar amb l’anticàtode, els electrons pateixen un canvi de velocitat molt gran, fet que produeix l’emissió de raigs X (anomenats també radiació de frenada o raigs de Röntgen) a causa de la gran diferència d’energia. L’energia cinètica dels electrons es converteix parcialment o totalment en energia de radiació.
Dades històriques:
Els raigs X van ser descoberts per l’enginyer mecànic i físic alemany Wilhelm Röntgen l’any 1895. Estudiant els raigs catòdics creats en tubs de Crookes (FFUB-0255, FFUB-0258 i FFUB-0259 són alguns exemples de la col·lecció de la Facultat de Física), va observar que es produïa lluminositat en una placa cartró recoberta de platí-cianur de bari exterior als tubs. Va observar que aquest fenomen es produïa també si la cara que rebia la radiació desconeguda era la cara no impregnada de platí-cianur de bari, de manera que aquesta radiació era capaç de travessar el cartró. Va anomenar raigs X a aquesta nova radiació descoberta, en referència a la desconeixença del fenomen que s’estava produint. En experiments posteriors, va observar que aquesta radiació era capaç de travessar moltes substàncies, com teixits tous del cos, però ossos i metalls romanien visibles. Utilitzant una placa fotogràfica, va poder fer les primeres radiografies de la historia. El 28 de desembre va publicar “Sobre un nou tipus de radiació”, la primera comunicació sobre el descobriment.
Aquesta nova radiació es va fer molt popular des del moment del seu descobriment tant científicament com socialment. La comunitat mèdica va trobar ràpidament la utilitat dels raigs X en el diagnòstic i tractament de diverses malalties com fractures, càncers, dolors crònics, etc. Per altra banda, tota la societat es va interessar molt per aquesta nova radiació. En la vida quotidiana es va començar a fer referències a raigs X (en campanyes publicitàries i polítiques) i es van popularitzar les “fotografies d’ossos”.
Röntgen va rebre el primer Premi Nobel de Física de la història, l’any 1901, “pel descobriment dels remarcables raigs que porten el seu nom”.
