Tub de descàrrega
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0265
Dimensions/Durada
4 x 4 x 56 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de vidre amb dos elèctrodes i tres zones de secció més ampla a ambdós extrems i al centre. Aquest tub, que en el passat tenia gas a baixes pressions a l’interior, permetia observar com el gas ionitzat s’il·luminava en connectar el tub a una diferència de potencial.
Funcionament:
En connectar el tub a una diferència de potencial prou gran, el gas de l’interior s’ionitza, permetent així la conducció dels electrons que surten del càtode a través del tub. Aquests xoquen amb els nuclis ionitzats i provoquen canvis de nivell dels electrons lligats als ions. Quan aquests canvis són cap a nivells menys energètics, s’alliberen fotons i el tub s’il·lumina amb una llum d’un color que depèn del gas a l’interior del tub. Els fragments del tub més estrets emanen una brillantor més potent que els fragments més amples.
Dades històriques:
L’estudi dels rajos catòdics va començar l’any 1854, quan Heinrich Geissler, assistent tècnic del físic Julius Plücker, que era bufador de vidre, va aconseguir millorar els seus tubs de gas enrarit. L’any 1858, Plücker va sellar dos elèctrodes dins el tub i els va connectar a una diferència de potencial. Va observar que les parets de vidre del tub s’il·luminaven amb una brillantor verda que va atribuir a rajos que sortien del càtode cap a l’ànode, tancant el circuit. Aquesta hipòtesi es va confirmar l’any 1869, quan Johann W. Hittorf, alumne de Plücker, va posar un objecte entre ambdós elèctrodes i va observar com es feia una ombra sobre la banda contrària al càtode, demostrant que els raigs eren emesos pel càtode.





