Galvanòmetre d’imant mòbil, o brúixola de sinus o de tangents
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0025
Tipus
Galvanòmetre
Dimensions/Durada
40 x 27 x 55 cm
Lloc d’origen
París, França
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1860-1890
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Aquest galvanòmetre en concret es basa en la relació existent entre el sinus (o la tangent) de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola que es troba al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala el nord, es mou per efecte de la força resultant entre l’atracció creada pel camp magnètic induït pel corrent elèctric que passa per la bobina i el camp magnètic terrestre.
Dades històriques:
El física alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072).
