Sense títol
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-7
Tipus
Litografia (planografia)
Materials/Tècniques
Litografia a color
Dimensions/Durada
Amb marc: 70 x 75 cm
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria
Alcoy, Eduard, 1930-1987
Data
ca. 1970
Descripció
Llegir més
“L’art no és del tot art si no pot deixar espai a la màgia, a la sorpresa, a la descoberta d’un misteri”.
Obra de l'artista català Eduard Alcoy, aquesta Prova d'autor va ser realitzada per l'artista per a la creació de la seva obra Conversació, una sèrie litogràfica produïda entorn de l'any 1970, de la qual es van realitzar 200 exemplars numerats i signats a mà.
Eduard Alcoy va ser membre fundador del Grup Sílex, va començar a pintar en els anys quaranta i a exposar el 1950. El seu nom va aparèixer al costat del dels pioners de l'informalisme. Alcoy va treballar en el món de la publicitat com a grafista fins a l'any 1970, en què va poder dedicar-se exclusivament a la pintura. Durant aquests anys va treballar en l'agència publicitària ZEN (1957-1964), en l'època de Paquita Granados i Alexandre Cirici.
Encara que Alcoy es declarava artista autodidacta, mereix ser destacat el seu pas per la Llotja on es va iniciar en les tècniques del dibuix i el gravat. En la seva obra destaca la voluntat de no deixar enrere la relació amb l'art del passat (El Bosco, Velázquez, Goya, etc.) i la influència d'artistes del modernisme català (Isidre Nonell, Ramon Rogent, Xavier Nogués, etc.) i d'artistes europeus d'avantguarda (Matisse, Picasso, Duchamp).
Després d'uns inicis marcats per la negació de la figura i la seva vinculació amb els pressupostos de l'informalisme, Alcoy es va sumir en una etapa de silenci artístic fins que, durant la dècada dels anys seixanta, reprèn l'activitat artística amb una volta a la figuració que, no obstant això, no li fa abandonar del tot els postulats informalistes i el vincle amb l'abstracció. Les obres que realitza durant aquesta dècada retornen l'artista a temps del realisme màgic i les seves formes adquireixen una presència més definida, la qual cosa l'artista atribueix al seu interès per la pintura flamenca, Velázquez, Rembrandt i Goya.
A partir de 1970, Alcoy desenvolupa un interès pels canvis d'escala, la creació de jerarquies i diferents nivells de realitat. Constructivista i cubista en la seva concepció de les formes, Alcoy crea mons alternatius de viva imaginació. Llocs d'atmosferes màgiques físicament impossibles, utòpics o absurds, per on transiten les seves figures. (GARCIA CLAVERO, M., 2019.) Paisatges com el que apareix en aquesta litografia d'Alcoy, on dues figures de perfil geomètric i faccions múltiples semblen entaular una espècie de conversa, suspeses sobre un fons lunar vermell i sobre un paisatge urbà desdibuixat.
