Foto: Joan Manel Hernàndez Ferràs
Fragments de magnetita
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-9002
Tipus
Mineral
Dimensions/Durada
7 x 4,5 x 7 cm; 8 x 4,5 x 10 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
La magnetita és un òxid de ferro (Fe₃O₄) present a la natura i és el primer material conegut amb magnetisme permanent. Ja a l’antiguitat es coneixia com a “pedra imant”.
El terme “magnetisme” prové de la regió de Magnèsia, a la costa de Tessàlia (Grècia), on segons les fonts clàssiques es trobaven grans dipòsits d’aquest mineral. Filòsofs i autors com Plini el Vell i Lucreci mencionen les propietats d’atracció de la magnetita i la seva procedència d’aquesta zona. Aquest origen etimològic estableix la connexió directa entre el mineral i el desenvolupament conceptual del magnetisme en la història de la ciència.
Al llarg del temps, la magnetita va ser fonamental en la fabricació de les primeres bruíxoles i en l’estudi inicial de la naturalesa dels camps magnètics.
Cedits temporalment en motiu de la exposició "La història de l'Electromagnetisme" pel Dr. Xavier Delclòs del
Dept. de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, de la Fac. De Ciències de la Terra, UB
