Resistència
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0596
Tipus
Resistències
Dimensions/Durada
43 x 23 x 12 cm
Lloc d’origen
Barcelona, Espanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1940-1960
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Es tracta d’una caixa de components elèctric passius dissenyats per limitar o controlar el flux de corrent elèctric en un circuit elèctric. En aquest cas particular, es tracta del pont de resistències de Wheatstone confeccionada a Barcelona. El dispositiu es presenta en una caixa de fusta dins la qual es troben els terminals pels quals s’estableix la connexió amb el circuit extern. Concretament, hi ha tres fileres amb 6 ports cadascuna i va des de resistències amb valors de 1Ω fins a resistències de 10000Ω. El disseny és compacte i té nanses a cada banda el que facilita a l’usuari el seu transport.
Funcionament:
El pont de resistència de Wheatstone és un circuit que s’utilitza per mesurar resistències desconegudes. Consisteix en una disposició de resistències connectades de manera específica que permet el càlcul d’una resistència de valor desconegut. En el cas particular, hi ha tres fileres el que probablement correspongui a un pont de Wheatstone complet; això vol dir que es compten amb 3 braços de resistències conegudes amb les quals s’efectuen les mesures. De fet, aquestes s’utilitzen per ajustar la relació entre les resistències conegudes i la desconeguda.
Sigui com sigui, el funcionament consisteix en equilibrar un voltatge en un punt específic del circuit. Per tant, aquesta caixa de resistències forma part d’un circuit que, com a mínim, també conté la resistència d’estudi així com una font d’alimentació i un galvanòmetre. Quan el pont està equilibrat no hi circula corrent a través de la branca principal i, per tant, la lectura del galvanòmetre és zero. A partir d’aquí, s’utilitza la relació matemàtica que involucren les resistències conegudes per calcular el valor de la resistència desconeguda.
Dades històriques:
Durant el segle XIX es varen introduir l’aplicació de les resistències als primers experiments amb electricitat. Tot i que el concepte de resistència apareix a finals de segle i principis de segle XX, quan científics reconeguts fan avenços considerables a la teoria i pràctica de la electricitat.
Les primeres resistències que es varen inventar van fer-se a partir de filferros de materials diversos enrotllats en espirals per tal d’augmentar aquesta propietat. Amb el temps, la fabricació d’aquests components es varen estandarditzar fins al punt d’arribar a desenvolupar noves tècniques que permetien produir valors de resistència precisos i de toleràncies controlades. Al segle XIX el científic Samuel Hunter Christie va desenvolupar un circuit per tal de mesurar resistències elèctriques; la primera descripció la va fer al 1833. Ara bé, aquesta idea es va popularitzar anys després amb el científic Wheatstone qui va millorar part del disseny inicial i donar-li una aplicació industrial.
