Colorímetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0595
Tipus
Colorímetre
Dimensions/Durada
35 x 32 x 14 cm
Lloc d’origen
Cambridge, Regne Unit
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Instrument capaç d’analitzar l’espectre de freqüències característiques d’un moviment oscil·latori. En aquest cas particular, l’aparell correspon al model SP400 Absorptiometer de la companyia anglesa PYE i opera amb el rang del visible. El dispositiu en qüestió presenta una estructura externa metàl·lica de forma rectangular i a la cara principal es troba un dial analògic pel qual es fa la lectura de la mesura. A la mateixa banda, es troben diferents dials que permeten la variació de la longitud d’ona i/o la intensitat de la llum, entre d’altres funcions.
Funcionament:
Els colorímetres estimen dins del rang visible de l’espectre de forma ràpida i precisa. En aquest cas, fa servir una reixeta de difracció en comptes de filtres per tal de seleccionar qualsevol longitud d’ona que es trobi entre 400 i 700 nanòmetres. Tot proporcionant una reproducció de la longitud d’ona i amplada de banda més precisa que els colorímetres que fan servir filtres.
Per fer servir el dispositiu, l’usuari selecciona la longitud d’ona desitjada a través del comandament adient i mou la làmpada de filament en relació a un sistema de lents condensadores que conté la reixeta de difracció. El feix de llum passa a través de la mostra cap a una fotocèl·lula en el buit, sortida de la qual s’amplifica i se li aplica a un galvanòmetre sensible amb ajust de zero. Cal esmentar que conté funcions addicional com és el control de corrent fosca, el control de la intensitat així com l’ajust de zero del galvanòmetre.
Dades històriques:
El colorímetre és un aparell basat en la llei d’absorció de la llum coneguda normalment per “Lambert-Beer”; ara bé, va ser Lambert el qui al 1760 va fer públic el seu estudi i, temps després, al 1852 August Beer qui li donà una aplicació. Lambert arribà a dir que la variació de la intensitat lluminosa d’un raig de llum quan passa a través d’un número “m” de capes d’un cristall podia considerar-se com una relació exponencial; Beer va definir el coeficient d’absorció, tot assentant les bases de la relació matemàtica. Aquesta propietat va començar a utilitzar-se amb fins analítics per diferents científics i, és d’aquesta manera com es va dissenyar el primer colorímetre. A la dècada de 1950 es varen implementar els avenços de l’electrònica als colorímetres, tot esdevenint uns instruments més accessibles i precisos.
En aquest cas però, convé parlar de la companyia PYE, una empresa anglesa fundada al 1913 per William George Pye amb la finalitat de fabricar instruments científics. Es va anar adaptant amb el mercat que hi havia i és per aquest motiu que pels volts de 1940’s van començar a comercialitzar equips per a les telecomunicacions. Sigui com sigui, aquest aparell va sortir al mercat al 1954.
