Verificador de vàlvules
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0594
Tipus
Vàlvula
Dimensions/Durada
42 x 42 x 11 cm
Lloc d’origen
Anglaterra, Regne Unit
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
L’aparell es presenta en forma de maletí la qual cosa permet el seu transport. Un cop obert, es troba un panell en el qual hi ha un conjunt de ports de diferents clavilles amb les quals s’estableixen les connexions de les vàlvules. Al centre del panell hi ha un dial analògic per on es fa la lectura del voltatge, la intensitat i la conductància mútua; segons els valors obtinguts, el propi dial et mostra si la vàlvula es troba o no en bon estat. En aquest mateix panell hi ha diferents comandaments amb els quals es configura la pròpia mesura. El dispositiu en qüestió correspon al 47A de la companyia Taylor Electric que va sortir al mercat l’any 1947.
Funcionament:
Les vàlvules controlen el flux d’electrons entre un càtode i ànode tot fent servir una reixeta de control per regular el flux d’electrons. Aquest control proporciona amplificació de senyales, entre d’altres funcions; els voltímetres amb aquests components justament fan servir aquesta propietat.
Per fer servir el tester, convé seleccionar l’escala de mesura a través del comandament de “meter selectror”; entre les opcions es troba mil·liampers, volts i ohms, segons la magnitud a mesurar. Un cop que la vàlvula està connectada, cal ajustar els voltatges necessaris fent servir els comandaments "Anode and screen volts", "Filament volts" i "Grid volts"; els seus valors varien en funció de la vàlvula, la qual cosa convé consultar el manual. Per verificar la existència de curtcircuits al filament, es fa servir la funció “filament short”; aquest pas garanteix que la vàlvula està en condicions òptimes. Ara, es pot fer la mesura de la conductància mútua, la qual dona idea de la qualitat i el rendiment de la vàlvula en termes d’amplificació. Finalment, es pot fer la mesura del corrent, voltatge i/o resistència. Amb tot aquest procediment fet, al dial hauria de mostrar els resultats de la mesura.
Dades històriques:
Al segle XIX els científics començaren a estudiar els efectes de la corrent elèctrica al buit, donant lloc a experiments com el tub de Geissler i el tub de Crookes. Al 1904 l’enginyer John Ambrose va inventar el primer dispositiu pràctic basat en les vàlvules de buit, el díode de buit o vàlvula de Fleming. Dos anys després, Lee De Forest va desenvolupar el tríode; el que va marcar un canvi significatiu va ser el seu ús en l’àmbit de la ràdio per amplificar les senyals. Amb el sorgiment de les vàlvules de buit, es varen desenvolupar testers pels mateixos. Durant la dècada de 1920, els provadors de vàlvules es varen tornar sofisticats, amb la capacitat de mesurar paràmetres com la corrent de placa, la residència interna i la fuga d’emissió. Amb la demanda de ràdios i equips electrònics, els provadors de vàlvules es varen convertir en eines estàndards en tallers i fàbriques de vàlvules. Durant la Segona Guerra Mundial, la electrònica experimentà un ràpid avenç degut a les necessitats militars, el que va portar a que aquests equips es tronessin més sofisticats i precisos. A la postguerra, va haver una major demanda d’aquests dispositius fent que les empreses perfeccionessin els seus dissenys, fent-los més sofisticats i compactes. La companyia Taylor Electric Company va ser fundada al 1922 per Sam Taylor. El model en qüestió es va comercialitzat al 1948.
