Analitzador d’audio
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0586
Dimensions/Durada
18 X 33 X 21,5 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Instrument electrònic que analitza senyals d’àudio de diferents dispositius; dissenyat i comercialitzat per la companyia Heathkit. El model AA-1 combina tres importants aparells de mesura d’àudio co són: el voltímetre de tub buit de corrent alterna, el mesurador de potència d’àudio amb càrregues simulades que substitueixen els altaveus i el mesurador de distorsió de intermodulació. Pel que fa la part externa, té una carcassa de metall que permet la protecció dels components interns; a més, a la cara principal es troben diferents comandaments, ports i dial que permeten la seva manipulació.
Funcionament:
Com que l’aparell presenta tres diferents mètodes cal tenir en compte com funciona cadascun d’ells. Pel que fa el voltímetre de tub buit de corrent alterna (VTVM), fa servir tubs de buit per aconseguir una alta sensibilitat i precisió en les mesures de voltatge d’àudio. Això ho aconsegueix amplificant el senyal d’entrada a partir de circuits amplificadors de baixa i d’alta freqüència, rectificant amb circuits rectificadors i filtrant aquest senyal. D’altre banda, per mesurar la potència del senyal d’àudio d’entrada, fa servir un conjunt de resistències de càrrega interna per simular la càrrega dels altaveus. Finalment, el mesurador de la distorsió d’intermodulació es bassa en barrejar les senyals de baixa i alta freqüència i els amplifica dins del dispositiu. Aquesta senyal es modula i s’estableix a un nivell predefinit el que permet eliminar qualsevol component d’alta freqüència fent servir un filtre.
Es connecta l’aparell a una font d’alimentació i, després, se selecciona el rang de mesura adient per al senyal de corrent alterna que es desitja mesurar, d’igual manera pels rangs i sensibilitats segons les especificacions del circuit de prova. Es connecta la sortida d’àudio de l’amplificador que es desitja provar a les càrregues fictícies incorporades al dispositiu i se selecciona el valor de la impedància. Finalment es connecten les senyals d’alta i baixa freqüència al dispositiu i s’ajusta la sensibilitat i els controls de nivell. D’aquesta manera, es pot aconseguir la mesura del voltatge, potència d’àudio i distorsió d’intermodulació respectivament.
Dades històriques:
A principis del segle XX els analitzadors d’àudio es basaven en instruments analògics simples com poden ser els oscil·loscopis i espectroscopis; els equips s’utilitzaven per visualitzar i mesurar característiques bàsiques de l’àudio com l’amplitud, la freqüència i/o la distorsió. Durant els anys 20’s i 30’s va ser l’època de màxim creixement de la radiofusió i de la tecnologia d’àudio, el que portà al sorgiment d’equips més avançats per a la mesura i senyal d’àudio. De fet, el primer analitzador d’àudio patentat va ser dissenyat per la companyia Hewlett-Packard al 1939.
Al 1911 Edward Bayard Heath va fundar la companyia The Heath Company i als seus inicis es centraren en la comercialització d’avions lleugers. Temps després, aquesta va declarar-se fallida i va ser llavors quan Howard Anthony la comprà per la fabricació d’accessoris per avions petits. Després de la Segona Guerra Mundial va entrar a la industria electrònica. Va ser així, com al 1948 varen crear el model d’analitzador d’àudio AA-1.
