Potenciòmetre portàtil
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0568
Tipus
Resistències
Lloc d’origen
Anglaterra, Regne Unit; Croydon, Regne Unit
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Dispositiu electrònic portàtil que té la capacitat de variar la resistència elèctrica, i per tant, controlar el flux de corrent en un circuit elèctric. Això últim contribueix a ajustar i a mesurar la intensitat i/o el voltatge d’un circuit elèctric.
Pel que fa la seva construcció es presenta en forma de maletí el que facilita el seu transport. Dins d’aquesta estructura de fusta, a la part interna de la tapa es troben les instruccions d’ús així com el seu
Funcionament:
i manteniment. Pel que fa la base, està constituïda per dues parts: en la banda esquerra hi ha un galvanòmetre i en la banda dreta un potenciòmetre. Totes dues parts presenten diferents terminals però, pel que fa el potenciòmetre compta amb 6 comandaments diferents i un interruptor mentre que al galvanòmetre es troba el Coarse Adjust Zero.
Funcionament:
El potenciòmetre tipus P3 de Croydon Precision Instrument Company està basat en el mètode d’oposició de Poggendorff que permet mesurar el potencial elèctric. Abans d’utilitzar-lo convé calibrar-lo de forma correcte, és a dir, l’usuari s’ha d’assegurar que el galvanòmetre indiqui que no hi ha pas de corrent mentre s’ajusta el potenciòmetre; altrament, s’afavoreix la lectura de mesures imprecises del potencial elèctric.
Pel que fa la part més tècnica, el mètode d’oposició de Poggendorff és utilitzat per mesurar el potencial d’un circuit; consisteix en que una fracció d’un voltatge constant i conegut s’oposa a un voltatge desconegut connectat en sèrie a un galvanòmetre. El potenciòmetre s’ajusta de tal manera que el potencial sigui igual i oposat al voltatge desconegut. En aquest punt el potencial pot ser calculat a partir de la posició del potenciòmetre, el qual ha estat calibrat prèviament amb una pila de patró.
El primer pas és instal·lar un acumulador en el compartiment de la bateria i es connecta a les pestanyes de connexió. Aquesta bateria alimenta tant el projector del galvanòmetre com el potenciòmetre. A continuació, es retira l’enllaç que curtcircuita els terminals del galvanòmetre i es reemplaça entre els terminals del galvanòmetre i el potenciòmetre. Per tal de que el potenciòmetre llegeixi amb precisió en volts es necessita estandarditzar l’instrument; cal comentar que aquest pas és independent de la configuració del dial i/o del rang.
Es connecta el voltatge a mesurar als terminals 1 o 2 tot assegurant-se que la polaritat sigui correcta; després, es configura l’interruptor selector de posició de prova en la posició corresponent. Amb el rang seleccionat, es pot passar a mesurar el voltatge, la resistència i/o intensitat; depenent del que es pretén mesurar s’ha de connectar d’una manera o d’una altra amb el potenciòmetre.
Dades històriques:
El potenciòmetre també és conegut com a resistència variable i, la seva historia es remunta al segle XIX. Va ser inventat per Johann Christian Poggendorff al 1841 qui també va descriure la tècnica de mesura que rep el seu mateix nom, mètode d’oposició de Poggendorf. El seu disseny inicial es basava en un filferro de resistència enrotllat entorn d’un cilindre de material aïllant; el filferro podia desplaçar-se al llarg del cilindre, generant una connexió variable en el punt de contacte fix tot permetent l’ajust de la resistència elèctrica. Cal esmentar que al 1860 el seu disseny es va veure modificat pel físic alemany Hermann von Helmholtz.
De l’empresa es coneix que va estar fundada l’any 1952 a Anglaterra per Fred Dye i per Warren Potter. Va sorgir sota el context d’una elevada demanda, per part de companyies telefòniques i per industria, d’aparells que poguessin mesurar la resistència elèctrica. És així com al 1954 surt a la venda el potenciòmetre tipus P3.
