Wattímetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0566
Tipus
Wattímetre
Dimensions/Durada
32 x 21 x 20 cm
Lloc d’origen
Barcelona, Espanya; Madrid, Espanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparell fabricat per l’empresa espanyola Mathias que permet mesurar la potència d’un circuit extern. La part externa consisteix en una capsa de fusta de forma rectangular que protegeix els components interns així com el dial. A la part superior es troben els diferents terminals pels quals s’estableix la connexió amb el circuit d’estudi. Un cop que el dispositiu està obert, s’observa a la cara principal un dial analògic, per on es fa la lectura de la mesura, així com una taula de correccions per a diferents valors de la potència mesurada.
Funcionament:
El wattímetre es basa en el principi de que la potència elèctrica és el producte entre la corrent elèctrica i la tensió elèctrica del sistema. Normalment, aquest aparells compten amb bobines de corrent (CC), de tensió (CV) i un element indicador. Pel que fa la bobina de corrent (CC) s’encarrega de crear un camp magnètic que sigui proporcional a la corrent que flueix a través del circuit. D’altre banda, la bobina (CV) genera un camp magnètic proporcional a la tensió entre els circuits del terminal. Aquests camps interactuen entre ells tot generant una força que mou l’indicador del wattímetre; de fet, la força resultant és proporcional al producte entre el corrent i la tensió, és a dir, al potencial elèctric. Ara bé, pel cas en que el corrent del circuit sigui alterna, el wattímetre té present el factor de potència per a mesurar la potència activa de manera precisa; cal esmentar que la potència activa correspon a la energia real consumida pel circuit.
Dades històriques:
A principis del segle XIX els científics estaven investigant fenòmens elèctrics que permetessin la mesura de la potència dels circuits elèctrics. Va ser al 1837 quan el físic i matemàtic William Thomson va portar una solució, el wattímetre d’inducció; aquest aparell feia servir un camp magnètic per mesurar la potència del circuit. Al llarg del segle, varen haver avenços fins que al 1884 Oliver B. Shallenberger va patentar un tipus de wattímetre d’inducció més preciós i més eficaç. Temps després es varen introduir els wattímetres electrodinàmics els quals s’aprofitaven del principi de la força magnètica entre conductors per efectuar les seves mesures.
Pel que fa l’empresa Mathias S.A se sap que va estar una companyia espanyola dedicada al disseny i fabricació d’aparells científics de precisió.
