Foto: Joan Manel Hernàndez Ferràs
Baròmetre de cubeta profunda
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0509
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/21771
Tipus
Baròmetre
Dimensions/Durada
42 x 42 x 114 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1880-1900
Descripció
Llegir més
Descripció general:
El baròmetre de cubeta profunda és un instrument de meteorologia que serveix per mesurar la pressió atmosfèrica, com ho és qualsevol altre tipus de baròmetre. Consisteix en un tub de vidre omplert de mercuri que s'inverteix i s'introdueix el seu extrem obert dins d'un recipient (la cubeta) que també conté mercuri. Quan la pressió atmosfèrica canvia, actua directament sobre la superfície del mercuri de la cubeta.
Funcionament:
El baròmetre es veu afectat quan la pressió atmosfèrica canvia: si la pressió augmenta, empeny el mercuri cap amunt dins del tub; en canvi, si disminueix, el mercuri del tub baixa i es buida parcialment a la cubeta.
Aquest moviment genera una variació en el nivell de mercuri de la cubeta. Com que l'escala de mesura del tub té un punt zero fix, qualsevol canvi en el nivell de la cubeta alteraria la precisió de la lectura. Per solucionar-ho, es dissenyà una cubeta amb un diàmetre molt gran en comparació amb el del tub. D'aquesta manera, les variacions de nivell a la cubeta són tan insignificants que gairebé no afecten la mesura. I així és com funciona el baròmetre de la col·lecció.
Gràcies a aquesta relació de diàmetres, no cal reajustar constantment el nivell zero del tanc, cosa que permet fer lectures directes sobre l'escala graduada amb una alta precisió.
Dades històriques:
Evangelista Torricelli, deixeble de Galileu, va fer una sèrie d'experiments per provar que la pressió atmosfèrica és responsable de la pujada de l'aigua en un espai buit. Va decidir utilitzar mercuri en comptes d’aigua, omplint un tub de vidre d'un metre de llarg amb el líquid, tancat per un extrem. Després, el capgirà i el submergí en una cubeta d’un diàmetre molt més gran en comparació, també plena de mercuri. Va concloure que la pressió de l'aire sobre la superfície del recipient compensa el pes de la columna de mercuri. Així és s’inventà el baròmetre l’any 1643. Això no obstant, l’ús i origen concrets del baròmetre que tenim en la col·lecció són desconeguts.
