Tub de descàrrega
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0267
Dimensions/Durada
12 x 7 x 56 cm
Lloc d’origen
Colònia, Alemanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de vidre amb dos elèctrodes circulars i dos elèctrodes amb forma cilíndrica buida que actuen de col·limadors. Al seu interior hi ha un gas enrarit. Aquest tub permet fer un estudi qualitatiu dels rajos catòdics i la seva interacció amb camps elèctrics i magnètics.
Funcionament:
En connectar els dos extrems del tub a una diferència de potencial, els electrons del càtode (elèctrode negatiu) són accelerats cap a l’altre extrem del tub. Els raigs col·limats que s’obtenen en passar pels col·limadors del tub permeten veure clarament les desviacions que camps elèctrics i magnètics externs causen en els raigs catòdics, demostrant-ne la naturalesa elèctrica.
Dades històriques:
L’estudi dels rajos catòdics va començar l’any 1854, quan Heinrich Geissler, assistent tècnic del físic Julius Plücker, que era bufador de vidre, va aconseguir millorar els seus tubs de gas enrarit. L’any 1858, Plücker va sellar dos elèctrodes dins el tub i els va connectar a una diferència de potencial. Va observar que les parets de vidre del tub s’il·luminaven amb una brillantor verda que va atribuir a rajos que sortien del càtode cap a l’ànode, tancant el circuit. Aquesta hipòtesi es va confirmar l’any 1869, quan Johann W. Hittorf, alumne de Plücker, va posar un objecte entre ambdós elèctrodes i va observar com es feia una ombra sobre la banda contrària al càtode, demostrant que els raigs eren emesos pel càtode.
J.J. Thomson, per a estudiar l’estructura atòmica, va inventar el tub de Thomson (en aquest museu podem veure els models FFUB-0282 i FFUB-0277). En aquest tub, els raigs catòdics surten del càtode i també passen per un col·limador (ànode) abans de ser desviats per dues plaques metàl·liques segons la polaritat d’aquestes. Amb aquests tubs, Thomson va poder observar com, en aplicar una diferència de potencial entre les plaques metàl·liques, el raig catòdic provinent del càtode es desviava cap a la placa amb polaritat positiva, significant que els raigs catòdics estaven formant per partícules de càrrega negativa que ell va anomenar corpuscles (més endavant, s’acabarien anomenant electrons).
