Foto: Claudia León Mas
Oscil·lògraf de llum de Gehrcke-Ruhmer
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0252
Dimensions/Durada
49 x 4 x 4 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de vidre amb dues varetes metàl·liques separades per pocs mil·límetres que fan d’elèctrodes i s’il·luminen en aplicar una diferència de potencial.
La longitud de vareta que s’il·lumina en el càtode depèn del corrent aplicat al tub, per això aquest tub es pot utilitzar per a observar la variació del corrent en circuits de corrent altern i descàrregues de condensadors i de bobines inductives. També permet determinar el valor de la freqüència del corrent d’un circuit AC.
Funcionament:
En aplicar una diferència de potencial al tub, el càtode s’il·lumina amb una brillantor púrpura, que cobreix una longitud major o menor de l’elèctrode proporcional al corrent que circula pel circuit. Aquests elèctrodes, a més, són equivalents, de manera que ambdós poden fer tant de de càtode i quin fa d’ànode. En connectar el tub a un corrent altern, la longitud de brillantor que cobreix el càtode va variant i, quan el corrent arriba a un angle de fase d’entre 180 i 360 graus, els elèctrodes intercanvien la funció i l’ànode passa a ser el càtode, de manera que el que havia començant sent càtode deixa d’emetre llum i el nou càtode comença a brillar. Si la freqüència del corrent és prou alta, aquest procés es dona massa ràpid per diferenciar-lo a simple vista, de manera que la concepció que tenim al mirar el tub encès és que tant ànode com càtode emeten brillantor púrpura i de la mateixa longitud constant. Per a que es pugui observar aquest efecte en aquest tub, és necessari sotmetre’l a voltatges alts (a partir de milers de volts), connectant-lo en sèrie amb una resistència gran.
Dades històriques:
Els oscil·lògrafs, també coneguts com a oscil·loscopis, són instruments de laboratori que mostren la variació d’un senyal elèctric, per això s’utilitzen per analitzar corrents alterns. Els primers oscil·lògrafs consistien en aparells que dibuixaven sobre paper les mesures d’un corrent preses per un galvanòmetre, fent així una aproximació de la forma sinusoidal periòdica del corrent.
El primer oscil·loscopi fet amb un tub de rajos catòdics va ser inventat per Karl F. Braun l’any 1897. Aquest instrument desviava els electrons dels raigs catòdics amb unes plaques connectades al corrent variant d’interès, permetent fer-ne una representació gràfica instantània sobre una pantalla. Al museu virtual, podem veure dos exemples de tubs similars al tub o oscil·lògraf de Braun, anomenats també tubs de Thomson: el FFUB-0277 i el FFUB-0282.
