Màquina electroestàtica de Bonetti
Col·lecció
Eines i Instruments Científics
Identificador
FFUB-0077
Tipus
Generador electrostàtic
Dimensions/Durada
76 x 36 x 56 cm
Lloc d’origen
Barcelona, Espanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1870-1900
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Les màquines electroestàtiques permetien de fer experiments demostratius del corrent elèctric.
Funcionament:
Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens. Un cop separades les càrregues en les pintes i escombretes, mitjançant unes varetes conductores, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors. L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars i, fins i tot, pocs anys més tard, per activar tubs d’emissió de raigs X (descoberts el 1895).
Dades històriques:
La màquina de Bonetti exposada és una variant sense sectors de la més coneguda que era la màquina electroestàtica de Wimshurst, apareguda el 1882. Va ser fabricada pel constructor d’aparells de precisió J. Dalmau Montero, que tenia el taller a Barcelona.
Els catedràtics de la Secció de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, Bartolomé Feliu Pérez, des del 1884 fins al 1894, i posteriorment Eduardo Lozano Ponce de León, des del 1895 fins al 1900, van impartir l’assignatura Ampliación de Física Experimental, on probablement van ser els primers d’utilitzar aquesta màquina electroestàtica.
