Emissor de telègraf de quadrant
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0027
Tipus
Telègraf
Dimensions/Durada
22 x 22 x 14 cm
Lloc d’origen
París, França
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1860-1870
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Es tracta d'un telègraf elèctric que consta d'un emissor (FFUB-0018) i un receptor (aquesta part). Tot i que la imatge en la cultura general del telègraf sol anar juntament amb el codi Morse, en realitat existeixen varietat de telègrafs diferents. El cas que ens ocupa no transmet missatges codificats que requereixen un pas intermedi per descodificar el text, sinó que directament permet comunicar lletres entre emissor i receptor.
Funcionament:
Ho aconsegueix mitjançant un electroimant de ferro dolç en el receptor i una pila en l'emissor connectats per cables conductors. Aquest electroimant té la qualitat d'imantar-se ràpidament al conduir electricitat i, llavors, una agulla es pot atreure i separar si l'electroimant està imantat o no respectivament. D'aquesta forma, només falta controlar el corrent elèctric mitjançant una pila en l'emissor perquè funcioni el dispositiu.
En concret, anomenem aquest telègraf de quadrant perquè presenta un quadrant horitzontal amb suficients divisions com per representat totes les lletres de l'alfabet i un signe + que marca el final de la transmissió. Mitjançant una palanca es va girant el quadrant ressaltant les lletres seleccionades i es va activant o desactivant la pila intermitentment quedant tancat en arribar al signe +. El receptor tradueix les imantacions o desimantacions de l'electroimant com a les lletres que s'han introduït. Per enviar un missatge, tant l’emissor com el receptor han de situar la maneta a la zona marcada (amb un punt negre, en aquest cas). L’emissor ha de girar la maneta fins a la lletra desitjada, que acciona un mecanisme que envia el senyal al receptor. Un cop la primera lletra s’ha enviat, les dues manetes han de tornar a la posició inicial i repetir el procediment per enviar la segona. Un detall de gran importància és que l’aparell tradueix aquestes senyals en lletres directament i, per tant, ho fa especialment indicat per a entorns no acadèmics. Per contra, no queda constància del missatges enlloc més enllà de la persona receptora i la seva honestedat a l’hora d’escriure el missatge sobre paper.
Dades històriques:
Es conegut com telègraf de Breguet o amb sistema Breguet, que rep el nom del físic y rellotger francès Louis-François-Clement-Breguet (1804-1883). Hereu de la companyia rellotgera Breguet et Fils va diversificar la producció obrint pas a aparells científics i, en especial, els telègrafs. Aquest sistema ideat per ell al voltant del 1845 es va popularitzar ràpidament en les companyies ferroviàries. Gràcies a que permetia augmentar el ritme de les comunicacions sense necessita ningun coneixement tècnic i, per això, no seria fins casi un segle després que es substituiria definitivament pel telèfon. Com a curiositat, el telègraf d’aquesta col·lecció està adaptat a l’alfabet espanyo, és a dir, afegint la “Ñ” i la “LL”. Tenim constància gràcies a una notícia del diari de Barcelona que el primer d’aquest tipus es va construir el 20 de desembre del 1857.
